Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de Leànder i Hero
Aquesta obra és:
Adaptació de: Ovidi. Heroides
| Publicació de la fitxa: 2009-09-05
Darrera modificació: 2019-04-03 |
| Bases de dades: | Cançoners, Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Corella, Joan Roís de (1435 – 1497) |
| Títol regularitzat: | Història de Leànder i Hero |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1464 |
| Notes sobre la datació: | És una de les fonts de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa
vers |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Especificacions: | Aquesta obra en prosa conté les següents peces poètiques:
Joan Roís de Corella, Tan gran dolor lo meu cor trist esquinça
Joan Roís de Corella, Del mon no·m dolc, que ma vida vull perdre
Joan Roís de Corella, Lo foch que veig ences alt en la torre
Joan Roís de Corella, Cuita, cos mort, que l'amor que et fa perdre
Joan Roís de Corella, Amor cruel, qui els has units en vida |
| Transmissió |
| Manuscrits: | València - BHUV - Manuscrits - 728 - 25v-34r
Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 9-10 - 129r - 138v [131 - 140] |
| Bibliografia |
| Edicions: | Annicchiarico (2014), "Tra Ero e Fiammetta: La retorica ..." - completa |
| Edicions: | Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 95-119
Martos (2001), Les proses mitològiques de Joan ..., pp. 151-173 |
| Bibliografia: | Badia (1988), De Bernat Metge a Joan Roís de ..., pp. 171-175
Martos (2005), "Con li suoi vestimenti asciugare ..."
Pujol (2013), "Noves fonts ovidianes ..."
Annicchiarico (2014), "Tra Ero e Fiammetta: La retorica ..."
Sebastián Perdices (2015), "Leandro y Hero: de la Edad Media ..." |
| Observacions |
| Corella adapta narrativament l'intercanvi epistolar d'Ovidi, Heroides, XVIII i XIX, i trena una pluralitat de models que hi comparteixen una situació d'absència, la metàfora del naufragi o el motiu de l'amor més enllà de la mort. Els més determinants són els amors clandestins de Píram i Tisbe, la Fiammetta de Boccaccio i l'amor matrimonial de Cèïx i Alcíone (Ovidi, Metamorphoseon, XI, 410-748), que també susciten la memòria de dos poemes ausiasmarquians d'inspiració anàloga: la cançó Veles e vents (XLVI) i el més sublim dels cants de mort (XCII, 245-250). |
|