Riudor, Sanz de (fl. Lleida - Saragossa, 1365 – c. 1375)
Creació de la fitxa: 2010-03-17
Darrera modificació: 2024-11-01
- Categoria social i professional
- físic - mestre - metge - professor
- Activitat professional
- Autor - Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Noble - Privada i eclesiàstics - Privada i infant - Privada i reina
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Llicenciat en medicina
Mestre en arts i medicina
Professor en medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Lleida - Sagunt [Morvedre] - Saragossa [Zaragoza] - Tortosa
- Comentaris
- Metge (físic), de Saragossa. Mestre en arts i en medicina. Fou metge de l'arquebisbe de Saragossa Lope Ferrández de Luna (m. 1382) des de 1365 fins a la seva mort. En la primavera de 1365 assistí puntualment l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), a Saragossa, i al juliol l'acompanyà al setge de Morvedre (actualment, Sagunt, llavors ocupat pels castellans), on l'infant anà a trobar el seu pare Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i tot seguit a Tortosa (Roca 1929). Regentà la càtedra de medicina de l'Estudi General de Lleida durant el curs 1365-1366, a proposta dels paers de la ciutat, que el feren cridar pel rei (Lladonosa 1969, 1974). El 1367 encara era a Lleida, exercint de metge del comte Pere (II) d'Urgell (1340 – 1408). Aquell any la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) el reclamà de Lleida a Saragossa i després de Lleida a Pina (Saragossa) per assistir-la en unes malalties (Cardoner 1973). Tot seguit retornà a Saragossa, on des de 1370 fou administrador dels béns que Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405) i els seus germans tenien a la ciutat, fins que aquests arribaren a la majoria d'edat, el 1372 (Ferragud 2005). El 1371 els paers de Lleida l'intentaren convèncer perquè tornés a la ciutat, però no és clar que ho aconseguissin (Lladonosa 1969, 1974). L'agost del 1372 encara percebia una pensió anual de l'arquebisbe de Saragossa. Aquell any visità la germana del batlle de l'arquebisbe, malalta a Jarque (Saragossa). El maig de 1373, esmentat com a llicenciat en medicina, cobrà, a Saragossa, 200 florins d'honoraris per haver assistit el castellà d'Amposta Juan Fernández de Heredia (c. 1310 – 1396) (Blasco 1995). El febrer de 1375 ja era mort i els seus germans i hereus, Jaime i Brocard Gorniu, havien de fer reclamacions derivades del testament, on s'havia fet anomenar professor en medicina. En l'últim període de la seva vida (c. 1371-1375) escrigué un tractat de pesta en llatí (Regimen contra epidimiam) per a l'arquebisbe i per al profit general (Cardoner 1957). — Formes antigues del nom: «Sanccius de Rivodoro» (llatí, cancelleria reial), «Sanccius de Riva Aurea» (llatí, al ms.), «Sans de Ridaure», «Sanç de Ribaure» (català, escrivà de l'infant), «Sanç Riudor», «Sanç de Riudor» (català, escrivà de la reina), «Sanç de Río d'Oro», «Sanz de Riudor» (aragonès, notaris de Saragossa).
- Bibliografia
- Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 34 ("Sanç de Ribaura")
Cardoner i Planas (1957), "Un texto medieval acerca de la ..."
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 24-25
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 51, 59, 161, 209, 272 i làm. XI ("Sanç de Riudor o de Ridaura")
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. 76 i 443 ("mestre Sanç")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Sanç de Riudor (o de Ridaura)'
García Ballester (1994), "La medicina en la España ...", p. 637
Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", pp. 158n i 171n
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 83 ("Sancho de Riudor")
Gort Riera (2016), L'Estudi General de Lleida al ..., p. 44
- Variants del nom
- Riva Aurea, Sanccius de
Ridaura, Sanç de
- Autor a les obres
Riudor, Sanz de (fl. 1365 – c. 1375). Regimen contra epidimiam
Lluís Cifuentes |