Jucef Salomó Bofill (fl. Mallorca, 1343 – 1362)
Creació de la fitxa: 2023-10-27
Darrera modificació: 2024-02-02
- Categoria social i professional
- físic - jueu - metge
- Activitat professional
- Privada
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
- Comentaris
- Metge (físic) jueu de Mallorca. Fill del metge Salomó Bofill de Peralada (fl. 1333 – 1361) i de Bonafilla, la primera esposa d'aquest. El 1343, juntament amb Abraham Bellembé, va prestar fiança per Astruc Russim, jueu de Mallorca empresonat per deure 200 lliures (Pons 1957-1960: I, 62; Contreras 1997). Formava part de l'aljama de Mallorca, i ell i el seu pare estaven eximits de l'impost del morabetí per privilegi reial (Miralles 1997: 301 i 357). El 1359 reclamava davant la justícia el pagament de diverses quantitats que se li devien pels seus serveis com a metge (Contreras 1997). Per raons desconegudes, fou desheretat pel pare, que designà hereus els fills i filles de Bonadona, la seva segona esposa. Un cop mort el pare, intentà revertir aquesta decisió apel·lant al rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) adduint que hi havia una llei jueva vigent que impedia que les dones poguessin heretar havent-hi fills homes i legítims, i el gener de 1362 aconseguí que, d'entrada, el rei li donés suport (Pons 1957-1960: I, 68, “1352”; Contreras 1997, “1352”), així que a primers de febrer presentà aquest manament reial i s'inicià el procediment a Mallorca (Pons 1957-1960: I 65; Contreras 1997). Tanmateix, Bonadona també apel·là al monarca argumentant que les seves filles havien estat designades hereves en testament en substitució dels fills homes que havia tingut i que ja eren morts, i que les franqueses atorgades per Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) als nous pobladors de Mallorca que donaven llibertat a l'hora de designar hereus no discriminaven els jueus ni les dones, per la qual cosa a finals de febrer Pere III anul·là el manament anterior, ordenà aturar el procediment iniciat i aclarir els fets, mantenint en tot cas la vigència de les franqueses jaumines (Rubió & Rubió 1909, “1361”; Cardoner & Danon 1985, “1361”; Contreras 1997, “1361”; Pérez 2005, “1361”). Es desconeix com acabà el cas, però fa l'efecte que no aconseguí l'objectiu. — Formes antigues del nom: Jucef Salamó Bofill, Jucef Salamó.
- Bibliografia
- Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. "Jucef Salomó Bofill" (de Rubió)
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 62, 65 i 68
Miralles i Monserrat (1997), Corpus d'antropònims mallorquins ..., pp. 301 i 357
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 131
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 225, doc. 691 (de Rubió)
Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre |