Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

CAT - ESP - ENG

nom795 (21 / November / 2024)

Benet XIII d'Avinyó (Illueca, Aragó, c. 1328 – Peníscola, Baix Maestrat, 1423)

Creació de la fitxa: 2008-11-15
Darrera modificació: 2023-06-10

Categoria social i professional

bibliòfil - papa

Comentaris

Pero Martines de Luna, papa de l'Església catòlica a la Seu d'Avinyó (1394-1417/1422), durant el Cisma d'Occident, considerat antipapa. Cardenal el 1375, fou elegit papa a Avinyó el 1394. Havent-li retirat França l'obediència, el 1403 fugí d'Avinyó i es refugià a Provença. En els anys 1404-1406 viatjà a Itàlia, però no aconseguí ocupar Roma, i tornà a intentar-ho el 1409. Reuní un concili a Perpinyà (1408-1409), i tot seguit s'instal·là a Barcelona per tal de mantenir l'obediència dels regnes hispànics. Promogué l'elecció de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) al Compromís de Casp (1412), i el 1415 es negà a renunciar a l'entrevista de Perpinyà amb l'emperador Segimon i el nou rei d'Aragó, que, havent-se refugiat el papa a Peníscola, li retirà l'obediència (1416) i el concili de Constança (1417) el deposà. De Peníscola estant, excomunicà tots els qui el negaven, i continuà sent reconegut pels seguidors que li quedaven fins a la seva mort (23-V-1423). Els seus cardenals elegiren com a successor Climent VIII (1369/1370 – 1446), que renuncià el 1429. Benet XIII és el segon dedicatari del Psalterium de Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409), al qual nomenà bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

Biblioteca. Essent cardenal, havia reunit una biblioteca important, d'uns 200 volums, i l'augmentà molt durant el seu pontificat. Aconseguí traslladar-la pràcticament sencera a Peníscola (1415), on encara l'amplià, i s'hi redactà un projecte d'ordenació (inv. publ. per Faucon 1886-1887). Segons l'inventari efectuat a la seva mort (1423), tenia més de 1.500 volums (inv. S i P de Perarnau-Serrano 1987), que el seu successor en part alienà, vengué (Serrano 1988) o s'apropià (aquests foren adquirits per la BC als seus descendents en els anys 1912-1915: Wittlin 1962-1967). El cardenal legat Pere de Foix, el Vell (1386 – 1464), que n'obtingué la renúncia el 1429, féu inventariar els seus béns i els confiscà el mateix any (inv. de la bibl. publ. per Martí de Barcelona 1922-1923). El cardenal de Foix retornà l'arxiu a Roma, però Martí V (1368 – 1431) li cedí la biblioteca (que ja contenia menys de la meitat dels volums que el 1423), amb la qual fundà (1457) la del Col·legi de Foix de la Universitat de Tolosa. Els que encara restaven en aquesta institució dos segles després (uns 320 volums), foren adquirits (1680-1683) per Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683), la biblioteca privada del qual seria comprada pel rei de França el 1732 i ingressada a la Biblioteca reial (avui BnF) (Delisle 1868-1881). Els còdexs que Benet XIII no s'havia pogut endur d'Avinyó passaren a la BAV.

Nigromàntic. El concili de Pisa (1409), per tal de deposar-lo, l'acusà de nigromàntic i d'envoltar-se de col·laboradors que també practicarien la nigromància, entre els quals Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409). S'hi recollí la denúncia d'alguns testimonis segons els quals hauria fet cercar llibres de màgia negra: un en terres ibèriques i dels sarraïns, pagat amb 1.000 francs, i un altre a Ultramar, per l'intermediari d'un franciscà (Puig 1920: 212 i ss.; Boudet 2009-2010, amb bibl.). Als inventaris conservats de la seva biblioteca no hi ha llibres de màgia, però sí tractats de dret canònic per a afrontar les conseqüències dels maleficis. També hi ha un cert nombre d'obres d'astrologia, que a Perarnau-Serrano 1987 s'assimilen indegudament a la màgia per a explicar aquelles acusacions.

Bibliografia