Vilaragut, Antoni de (Sicília, 1336 – València, 1400)
Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-06-14
- Categoria social i professional
- conseller reial - majordom reial - noble
- Comentaris
- Noble valencià, comte d'Olocau i conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i de Joan I el Caçador (1350 – 1396), monarques als quals fou molt pròxim. Fou fill de Ramon de Vilaragut, iniciador de la línia secundària dita d'Olocau dels Vilaragut, i de Grandiana Visconti. Nascut a Sicília, on el seu pare tenia interessos, i on fou patge de la reina. Participà en l'expedició a Sardenya de 1354-1355 i en la guerra dels Dos Peres. Adquirí la vila d'Olocau el 1368, que el rei elevà a comtat el 1369 a favor seu. Alcaid de Xàtiva (1375-1378 i des de 1387). El 1388 Joan I el nomenà majordom reial i li vengué la baronia de Dosaigües i altres llocs. A la seva mort, posseïa un dels patrimonis més extensos del regne de València. Durant molt de temps li va ser atribuïda erròniament una traducció catalana de les Tragèdies de Sèneca. --- El seu nét homònim (m. 1446), casat amb Beatriu Pardo de la Casta, fou senyor d'Olocau i de Dosaigües, coper i conseller d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), i participà en la guerra de Castella (1430).
- Bibliografia
- Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ...", pp. 139-142
Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ..., vol. 1, p. 16
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 59-63
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
- Enllaços
- GEC: Antoni de Vilaragut
GEC: Vilaragut
- Autor a les obres
Vilaragut, Antoni de (1336 – 1400). Tractat de l'art de la caça
Lluís Cifuentes |