Sciència.cat DB

Jafudà Bonsenyor (fl. Barcelona, 1294 – 1331)

Categoria social i professional

alfaquí - familiar/domèstic - físic - intèrpret - jueu - metge - notari - traductor

Activitat professional

Autor - Patró: Rei Alfons II el Liberal - Patró: Rei Alfons III el Benigne - Patró: Rei Jaume II el Just - Traductor

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Jafudà (o Jahudà/Jehudà/Yěhudà) ben Astruc Bonsenyor, conegut com Jafudà Bonsenyor, fou alfaquí (metge), escrivà, intèrpret d'àrab i traductor, membre d'una destacada família jueva de Barcelona molt implicada en el servei a la corona, que més endavant prendria el nom de Descortal. Era fill d'Astruc Bonsenyor (fl. 1258 – 1278) i nét, per part de mare, del batlle reial Jafudà de la Cavalleria. Entrà al servei de Jaume II el Just (1267 – 1327), que el 1294, probablement a la mort del seu pare, li concedí el monopoli d'escriure instruments notarials en àrab a Barcelona i al seu territori per als que anaven als països musulmans o hi tenien relacions econòmiques (Llabrés 1889: doc. A; Rubió 1908-1921: I, doc. 12; Regné 1978: doc. 2556; Romano 1978: doc. 6). En aquells anys, quan el seu pare ja era mort, elaborà per al rei una compilació en català de paremiologia àrab, a partir de fonts escrites i potser també orals (Paraules de savis i de filòsofs, c. 1294-1295, ed. Llabrés 1889). Més endavant, obtingué del rei dues moratòries de deutes (1305), exceptuant-ne una nau comercial en la qual havia efectuat operacions de crèdit (Llabrés 1889: doc. B-C; Rubió 1908-1921: I, doc. 32-33). El 1309 cobrà una quantitat deguda per la cort al seu germà, ja difunt, evidentment sense fills, Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293) (fons Lluís Cifuentes). En l'any següent, a instància del seu amic Joan Amell (fl. 1306 – 1330), obtingué un salconduit del monarca, que el protegia, a ell, els seus béns i els seus llibres, pels deutes que tingués a l'aljama de Barcelona i vetava que li impedissin entrar i sortir del call; salconduit que fou confirmat per Alfons III el Benigne (1299 – 1336) al seu fill Astruc Bonsenyor (fl. 1315 – 1342) el 1331 quan ell ja era mort (Llabrés 1889: doc. D-E; Rubió 1908-1921: I, doc. 42). El 1313 el rei li encomanà la traducció de l'àrab al català d'una obra mèdica (Rubió 1908-1921: II, doc. 29) d'al-Zaḥrāwī, potser la part sobre la cirurgia del Taṣrīf (Cardoner 1944; McVaugh 1993: 49-50; Cifuentes 2006), que no cobrà fins 1318. Tingué almenys un fill, l'esmentat Astruc, que anà a viure a Perpinyà i per al qual obtingué (1315) la protecció reial contra la pressió econòmica de l'aljama (Rubió 1908-1921: II, 22n). La confirmació de 1331 al seu fill Astruc probablement informa de la data de la seva mort. — Formes antigues del nom: «Jahudanus, filius Astrugi d'En Bonsenyor» (llatí), «Jahudà, fill de N'Astruch Bonsenyor», «Jafudà, jueu de Barcelona, fill de N'Astruc Bonsenyor», «Jahudà, fill de N'Astruch d'En Bonsenyor» (català). Aquestes formes catalanes (en llatí i en català), amb -a- a la primera síl·laba, semblen originades per la pronunciació del català oriental (Conca - Guia 2013). Per a l'accentuació, vegeu D. Romano. — Llabrés 1889 és la principal font per a la documentació de Jafudà Bonsenyor, però en algun cas va proposar interpretacions gratuïtes (per exemple, deduint una inexistent caiguda en desgràcia) i la va transcriure amb errors («Bonodomino» per «Bonodavino» en un document de 1288 confirmat el 1334 [doc. F]). Rubió 1908-1921 va tornar a editar la majoria d'aquells documents, revisats, i en va afegir algun més de gran importància. Cardoner 1944 va reexposar i reinterpretar aquest material, sumant-hi algun error, i va aportar més documents. Romano 1978 i 1991-1992 en dona l'estat de la qüestió més actual.

Bibliografia

Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. xi-xvii i 123-132, doc. A-F (error de lectura en el nom a F)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. xviii, 11-12, doc. 12, 39-40, doc. 32-33, i 54-55, doc. 42; vol. 2, pp. xxvii, xxix, 22, núm. 29 (traducció)
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., doc. 2556 (monopoli)
Cardoner i Planas (1944), "Nuevos datos acerca de Jafudà ..." (traducció)
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Bonsenyor, Jafuda'
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41, 56, 164 i 197
Romano (1978 [=1980]), "Judíos escribanos y trujamanes ...", pp. 81-82 i 99-100, doc. 6 (monopoli) [alfaquí = metge, 73-76]
Molas - Massot i Muntaner (1979), Diccionari de la literatura ..., s. v.
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Jafudà Bonsenyor'
Romano (1991-1992), "Hispanojudíos traductores del ...", pp. 220-221 (monopoli, nom) i 229 (traducció)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 22n i 49-50
Hernández (2007), "El testamento de Benvenist de ...", p. 123
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v. 'Bonsenyor, Jafudà'
Conca - Guia (2013), "El Llibre de paraules e dits de ...", pp. 229-230
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Enllaços

GEC

Autor a les obres

Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Paraules de savis i de filòsofs

Traductor a les obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Català] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 52v – Manament, Reial – 18 novembre 1313
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 282, f. 38v – Tresoreria, Reial – 1318

Lluís Cifuentes