Astruc Bonsenyor (fl. Barcelona, 1258 – 1278)
Creació de la fitxa: 2013-09-02
Darrera modificació: 2024-11-08
- Categoria social i professional
- alfaquí - familiar/domèstic - físic - intèrpret - jueu franc - metge - notari
- Activitat professional
- Patró: Rei Jaume I el Conqueridor
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Elx
- Comentaris
- Alfaquí (metge), escrivà reial d'àrab i torsimany (intèrpret), membre d'una destacada família jueva de Barcelona. Era gendre del batlle reial Jafudà de la Cavalleria, d'una notable família jueva originària de Saragossa. Tant els Cavalleria com els Bonsenyor progressaren en els càrrecs de l'administració reial com a financers, gestors, metges, ambaixadors i torsimanys. Astruc entrà al servei de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), com a alfaquí, escrivà i intèrpret d'àrab, i el 1258 li atorgà que, a la seva casa del call de Barcelona, pogués obrir finestres i fer obres sobre la muralla. El 1265-1266, durant la campanya de Múrcia, participà, en exercici de les seves funcions i com a home de confiança del rei, en la rendició d'Elx i en la de Múrcia, segons es recull al Llibre dels fets. El 1266 ell i la seva esposa, i el seu sogre Jafudà i la seva esposa, foren acusats falsament de fer befa d'un crucifix i obtingueren la protecció reial. Pare de Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293), segurament el fill gran, i de Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Al seu darrer codicil testamentari (1276), Jaume I mana que es respecti l'enfranquiment que li havia concedit. Encara era viu en l'any 1278, però ja havia mort quan Jafudà escrigué les Paraules i dits de savis i filòsofs, que s'ha datat entre 1291 i 1295. La concessió del monopoli de les escriptures notarials en àrab al seu fill Jafudà l'any 1294 probablement informa de la data de la seva mort i, per tant, permetria acotar més les de la redacció d'aquella obra. — Formes antigues del nom: «Astruch», «Astrug», «Astrug d'En Bonsenyor», «Astruch Bonsenyor».
- Bibliografia
- Soldevila (2007), Les quatre grans cròniques, I ..., cap. 422 («lleixam en Elx N'Astruc Bonsenyor, que ens aduixés les cartes feites entre nós e els sarraïns d'Elx»), 436 («N'Astruc, jueu, qui era escrivà nostre d'algaravia»), 437 («N'Astruc, jueu damunt dit, qui era trujaman») i 439 («N'Astruc»)
Tourtoulon (1863-1867), Études sur la Maison de ..., vol. 2, doc. 22 (codicil de Jaume I)
Bofarull i Sans (1909 - 1913), "Jaime I y los judíos", pp. 841 i 861, doc. 14
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., pp. 338, 393-394 i 404
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Bonsenyor, Astruc'
Huici Miranda - Cabanes Pecourt (1976-2017), Documentos de Jaime I de Aragón, vol. 5 , p. 206, doc. 1514
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., doc. 91, 704
Romano (1978 [=1980]), "Judíos escribanos y trujamanes ...". pp. 81-82, 86 i 102, doc. 3 [alfaquí = metge, 73-76]
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Astruc Bonsenyor'
Romano (1983), Judíos al servicio de Pedro el ..., p. 208
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 49n
Hernández (2007), "El testamento de Benvenist de ...", p. 123
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
- Enllaços
- Arxiu virtual Jaume I
 (codicil)
- Al·ludit a les obres
Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Paraules de savis i de filòsofs - Esmentat als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 52v – Manament, Reial – 18 novembre 1313
Lluís Cifuentes |