Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

CAT - ESP - ENG

nom149 (21 / November / 2024)

Lanfranc de Milà (Milà?, c. 1245 – París?, c. 1306)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-07-30

Categoria social i professional

cirurgià - mestre

Comentaris

Cirurgià milanès, representant eminent de l'anomenada "nova cirurgia" racional. Fou deixeble de Guillem de Saliceto (c. 1210 – c. 1285). Essent güelf, fou bandejat de Milà després que Matteo I Visconti hi prengués el poder (1287) i hi iniciés la persecució de la facció güelfa (1290). S'exilià a França, i de primer féu estada a Lió, on va escriure un breviari o summa breu de cirurgia (un «compendio parvo», conegut com Chirurgia parva, c. 1290). Després d'alguns anys, durant els quals afirna que serví diversos patrons en ciutats que no especifica, el 1295 s'instal·là a París, on fou ben rebut pels mestres de la Facultat de Medicina, en particular Jean Passavant (fl. s. XIII ex.), ensenyà a la ciutat i aconseguí la protecció de Felip IV de França (1268 – 1314), al qual dedicà la seva obra major (Ars completa totius cyrurgie o Chirurgia magna, 1296). Fou responsable del floriment de la "nova cirurgia" a França durant el segle XIV, amb figures com Enric de Mondeville (c. 1260 – c. 1320) —possiblement un dels seus deixebles— i Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368), i als Països Baixos, amb Jan Yperman (c. 1260 – c. 1331), potser també deixeble seu. No sembla que hagués estat clergue tal com s'havia suposat, atès que afirma tenir fills. — Formes antigues del nom: «Lanfrancus Mediolanensis», «Guido Lanfranci», «Alanfrancus» (llatí), «Alemfranch de Millà», «Alamfranch», «Alenfranch», «Elenfranch» (català).

Bibliografia