Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB ms475 (21 / November / 2024)

València - Biblioteca Municipal Serrano Morales - 6437

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2014-11-06

Bases de dades:

Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:

Lluís Cifuentes

Procedència:

reproducció

Estat:

completa

Descripció externa

Identificació

Estat:

conservat

Ciutat:

València

Institució:

Biblioteca Municipal Serrano Morales

Signatura:

6437

Relligadura

Original:

Datació:

s. XVIII ex.

Notes:

Datació segons Tramoyeres 1911: 460, Giner 1986: 52 i Giner 1989: 517.

Llom

Matèria:

Pasta valenciana (cartró i badana marró jaspiada)

Títols:

«PALADIO | DE AGRICULTURA | EN LEMOZINO».

Coberta

Matèria:

Pasta valenciana (cartró i badana marró jaspiada)

Altres elements:

Amb els talls tintats de groc i verd, i folis de protecció de paper amb estampat d'aigües.

Història

Intervencions d'interès històric:

Al recto del segon foli de guarda inicial, d'una mà de principis del s. XIX (Massó 1903-1906 =1912; Giner 1991 la data del s. XVII) que escriu amb lletra gran i molt formal, un resum del text 1, en castellà: «Obra de la antigua agricultura de la Corona de Aragón trabajada por Ferrer Sayol, catalán, secretario de la señora Doña Eleonor, reyna de Aragón, muger del señor Don Pedro de Aragón e hija del rey de Zecilia».
Al f. 111r, d'una mà del primer quart del s. XVI, una nota sobre la classificació de la fruita, en català (text 6). Anotació marginal de la mateixa mà al f. 83v.
Al f. 111v, d'una altra mà del primer quart del s. XVI, una altra nota per a restaurar els desfilats en els teixits, en català, de molt difícil lectura en la fotocòpia que provisionalment en consultem (text 7).
Al peu del f. 111v, d'una mà del s. XVII, una prova d'escriptura mig tallada pel relligador, en castellà: «Al muy magnífico señor comendador Domingo López de [...] don Miguel de Mondexa, mi? señor en la ciudad [...] de Castrodorna [...]» (al mig del foli, escrit en sentit vertical, va escriure part del mateix).
Al verso del primer foli de guarda final, d'una mà del s. XVII (Giner 1989: 515-516, del s. XVI), unes instruccions per a la gestió d'una explotació agrària, en català apitxat: «Deu cafisades de terra deguen governar-se en la forma següent: les cinc les deu sembrar de forment... -- ... de melons y carabases». Interpolacions (ff. 11r, «De les mules», glossant l'obra de Manuel Díez (1381/1382 – 1443), i 14r, «Dels porchs») i anotació marginal (f. 25v) de la mateixa mà.
Al marge superior del verso del segon foli de guarda final, d'una mà datada, una data, en castellà: «Día 27 de octubre, 1522, a las onze y media de la noche».
Al mateix foli, sota la data anterior, d'una altra mà més tardana, del s. XVI o XVII (Giner 1989: 515 no la distingeix de l'anterior), l'esborrany d'onze clàusules, numerades al marge, que havia d'incloure un contracte notarial d'arrendament rústic, que al·ludeix a una zona agrària amb séquies, en català apitxat: «1. [canc.: Millores à de pagar-les a la entrada e a pagues]. 2. Que les millores que es troben ara, finit lo arrendament primer... -- ... 11. Que cuide dels oms, per quant estos no entren en lo arrendament com a cosa pròpia, per què no·ls talle o arranquen». Aquesta mateixa mà introduí uns comptes d'economia domèstica al verso del primer foli de guarda final, en català: «Barber - 50 [...] Alagon - 35, Mercad - 75 [...] Teules - 30 - 1 l. 18, Racholes [...]». També és autora d'una profusa anotació marginal i de subratllats als texts 1, 2 i 5, sovint coincidents, i de la foliació en aràbics dels ff. 99-111, als quals remet entre d'altres. En aquesta anotació repeteix text que vol destacar i efectua alguns advertiments de lectura («Llich atentament», f. 69v). Segurament, també són obra seva algunes cancel·lacions, que eliminen passatges supersticiosos ratllant-ne el text (ff. 11v i 16v).

Estat de conservació:

Afectat per la corrosió de la tinta ferrogàl·lica, que traspassa el paper i en alguns llocs el forada (sobretot a la meitat i a la segona part del volum). Galeries d'insectes. Desafortunada restauració, que va reintegrar paper on mancava guillotinar els folis eliminant part de la foliació antiga.

Procedència:

Prové de la biblioteca de Josep Enric Serrano i Morales, incorporada a la Biblioteca Municipal de València després de la seva mort (1908). Serrano l'heretà del seu amic, Pasqual Dasí i Puigmoltó, vescomte de Bétera (m. 1886), que fou un gran bibliòfil. Es desconeix si aquest darrer l'aquirí o l'heretà. Extraviat durant anys, fou retrobat durant la recatalogació de la biblioteca a la primeria dels anys 1980 (Giner 1991).

Persones relacionades:

Domingo López de [...] (fl. s. XVII)
Miguel de Mondéjar (fl. s. XVII)
Pasqual Dasí i Puigmoltó (1851 – 1886)
Josep Enric Serrano Morales (1851 – 1908)

Bibliografia

Descripcions:

Tramoyeres Blasco (1911), "El tratado de agricultura de ...", 24 (1911), 460

Massó i Torrents (1903-1906 [=1912]), "Manuscrits catalans de València", 6 (1906 =1912), 247-257, núm. II

Giner Sánchez (1986), El Tractat d'Agricultura de ..., ff. 40-80, amb reprod. en b/n de les filigranes (44 i 46) i dels ff. 1r (49), 22r [òlim 21bis] (54), 50r [49r] (60), 94v [93v] (63), 96v [95v] (69) i 111r (73) del ms.
Trenchs i Òdena - Giner Sánchez (1988), "Ferrer Sayol i el manuscrit ..."
Giner Sánchez (1989), "Notes sobre la traducció ..."
Giner Sánchez (1991), Manuscrits del fons de la ..., vol. 1, pp. 129-131, Fons Serrano Morales núm. 122
Capuano (1994), "The agricultural texts appended ..."
Capuano (2009), "Medieval agricultural lore in the ..."
Sebastian Torres (2014), Ferrer Saiol, traductor de ..., pp. 71-73, amb reprod. en b/n dels ff. 1r (511), 3r (512) i 3v (513) del ms.
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1029

Reproduccions fotogràfiques:

La BMSM només en proporciona reproduccions en fotocòpia (2014), en les quals els fragments oxidats i tacats són illegibles i la foliació a llapis no es veu (vegeu Foliació).

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:

Notes:

Miscel·lània agrícola copiada a València el contingut de la qual ha estat adaptat a l'entorn agrari valencià, probablement de l'Horta, per a ús d'un ciutadà (notari?) amb propietats rústiques a la zona. Un antecedent d'aquesta miscel·lània, que circulava com a tal potser des de finals del s. XIV o inicis del XV, va originar la traducció integral (texts 1-5) a l'aragonès/castellà conservada al ms. Madrid - BNE - Manuscritos - 10211.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:

s. XV ex. - XVI in. - estimada

Origen:

València

Alçada x base:

270 x 200 mm

Composició material

Reclams:

sí. Horitzontals, al marge inferior dret («Ans que·ls arbres», f. 94v), segurament en tots els plecs, però tallats pel relligador.

Impaginació

Disposició del text:

r. tirada

Caixa d'escriptura

s. XVI-XVII

Especificacions:

Acurada. Comptes domèstics i esborrany d'un contracte notarial d'arrendament rústic. Giner 1989: 515 no la distingeix de la núm. 4 (data).

Escriptura 6

Lloc al ms:

verso del 1r f. de gda. final

Tipologia:

XVII

Localització:

valenciana

Datació:

s. XVII

Especificacions:

Acurada. Instruccions de gestió agrària. Giner 1989: 515-515 la data del s. XVI.

Escriptura 7

Lloc al ms:

f. 111v

Tipologia:

XVII

Localització:

valenciana

Datació:

s. XVII

Especificacions:

Irregular. Prova d'escriptura en castellà.

Decoració i jerarquització

Inicials:

Simples. En vermell. Són visibles les lletres guia. La caplletra inicial (f. 1r) és més gran i es troba en mal estat a causa dels retocs que s'hi van fer a principis del s. XIX a l'afegir una decoració suplementària a la primera pàgina del ms.; la caplletra té ornamentació floral a l'interior i al voltant pintada a l'aquarel·la, i senyals d'haver tingut papers daurats de diferents formes enganxats al damunt.

Orles i extensions:

Orla. Al f. 1r hi ha una orla superposada a principis del s. XIX (Massó 1903-1906 =1912), feta de tires de paper retallat i daurat de 5 mm d'ample (resten només dues tires) enganxades amb unes floretes de cera entre tira i tira.

Rúbriques:

Calderons; Rúbriques. Rúbriques en negre emmarcades per calderons en vermell. La primera línia del text 1 (f. 1r), que correspon al nom de l'autor de l'obra («PALLADI RVTVLI»), és escrita en capitals. També són en capitals els títols dels llibres II-XIII del text 1 (mesos de l'any), tant al text com a l'encapçalament dels folis (títols corrents, al recto i al verso, en vermell, també, erròniament, al f. 94rv, en ocasions mig tallats pel relligador).

Descripció interna

1. Rutili Pal·ladi, Llibre d'agricultura, Traductor: Ferrer Saiol – ff. 1r-93v [1r-94v llapis]

	Taula de capítols:	Al principi de cadascun dels llibres de l'obra.
	Preliminars:	[Rúbrica del pròleg:] «Prohemi de Pal·ladi Rutuli De agricultura» (f. 1r). [Taula del llibre I:] «Ací començen les rúbriques del primer libre de Pal·ladi» (f. 2v).
	Pròlegs:	«Pal·ladi Rutuli e Auri e Mulian fou noble hom de la ciutat de Roma. Per la gran affecció que havia a la cosa pública, no solament de la ciutat romana ans encara a totes les partides del món, la qual cosa pública no és durable ne·s pot sostenir sens llauradors e persones que conrreen [sic] la terra... -- ... e açò per caritat de Déu e dilecció de la cosa pública. — Fon acabat de aromançar en lo mes de juliol, anno a nativitate Domini millesimo .CCCº. LXXXVº., e fon començat en nohembre de l'any mil .CCC.LXXX.» (ff. 1r-2v).
	Íncipit:	<LLIBRE I>. — <1.> «Dels ordenaments de la llauró e del llaurador. — La primera part de saviesa és que hom dega conciderar la persona a la qual hom ha a manar alguna obra o ensenyar <aquella, car aquell qui vol informar o ensenyar> lo llaurador no deu resemblar en son parlar lo mestre en arts o en rectòrica, los quals solament an cura de ornar llurs paraules ab bells vocables. Açò acostumen de fer alguns hòmens no molt savis qui parlen ab pagesos e persones grosseres ornadament e subtil per tal que llur doctrina no puga ésser entesa ne per los grossers ne per los subtils...» (f. 3r).
	Èxplicit:	«... poràs salar los porchs y los sagins. En los llochs que no són molt espessos y han gran habundància de arbres salvatges, en aquest temps poràs parar llaços als torts y altres auçells semblants. — Ací acaba lo mes de dehembre» (f. 93v).
	Edicions:	Sebastian Torres (2014), Ferrer Saiol, traductor de ..., pp. 301-306 i 309-495 (pròleg i llibre I)

2. Anònim, Memòria de les maneres de les llaurons, de plantar, de sembrar i de portar tota hortalissa – ff. 93v-95r [94v-96r llapis]

	Íncipit:	<1> «De l'arbre, que faça fruyt en l'any que·l plantaràs. — Si vols que l'arbre que plantaràs faça fruyt en l'any mateix que·l plantaràs...» (f. 93v).
	Èxplicit:	«... <8> De la ortalisa, quant se deu sembrar. — ... y la fenedura que fa hom en l'arbre que empelta deu guardar a sol ixent y a sol ponent» (f. 95r).
	Rúbriques:	(1) «De l'arbre, que faça fruyt en l'any que·l plantaràs»; (2) «De conèxer quals mesos de l'any seran plujosos o sechs»; (3) «De conèxer la carestia o larguesa de l'any»; (4) «De l'arbre que té la fulla»; (5) «De l'arbre que pert fulla»; (6) «De la sement que és per a fer gra»; (7) «De sements menudes»; (8) «De la ortalisa, quant se deu sembrar».

3. Anònim, Capítols singulars de les llavors que hauràs de sembrar cada mes de l'any – ff. 95r-97r [96r-98r llapis]

	Preliminars:	[Rúbrica:] «Capítols singulars de les llavors que deuràs sembrar en tot l'any cascun mes» (f. 95r).
	Íncipit:	«Janer. — Ciurons sembraràs en la minvant luna de giner, y tot altre legum, salvant fesols, los millors çiurons, sembraràs en luna minva de febrer...» (f. 95r).
	Èxplicit:	«... y fan a plantar tantost com començen a grillar, y fa'ls hom huna creu ab coltell en la part dels graells» (f. 97r).
	Edicions:	Capuano (1998), "Capitols singulars deles llauors ...", pp. 27-30

4. Anònim, Recepta de la bona composta (BMSM 6437) – ff. 97r-99v [98r-100v llapis]

	Preliminars:	[Rúbrica:] «Reçepta de la bona composta» (f. 97r).
	Pròlegs:	«En tota bona composta, y acabada, se poden metre de cascuna de les coses següents, ço és, pomes, peres, préssechs, naps, pastanagues, taronges, melons, codonys, cols y moltes altres fruytes tendres, mas solament direm ací de aquestes que són ací nombrades» (f. 97r).
	Íncipit:	«De les poncemes. - Primerament, direm dels ponçemers, com se deuen preparar...» (f. 97r).
	Èxplicit:	«... <13> Altra reçepta comuna. — Canella fina, .IIII. onzes; gingebre, .IIII. onzes; pebre comú, .I. onza; galangal, .VIII. quarts; mel, segons lo vi serà dolç o vert» (f. 99v).
	Rúbriques:	(1) «Recepta de la bona composta»; (2) «De les poncemes»; (3) «Dels préssechs, pomes y peres»; (4) «Dels naps y pastanagues»; (5) «De les teronges»; (6) «Dels melons»; (7) «Dels codonys»; (8) «De les cols»; (9) <Com se fa la conserva>; (10) «De confegit ab çucre»; (11) «Altra composta»; (12) «Recepta de piment bo y fi»; i (13) «Altra reçepta comuna».

5. Jofre de Francònia, Tractat de plantar i empeltar arbres i de conservar el vi, Traductor: Anònim – ff. 99v-111r [100v-111r llapis]

	Preliminars:	[Rúbrica:] «Albert» (f. 99v).
	Pròlegs:	«Açí comensa lo tractat de plantar o empeltar arbres o [sic] de conservar lo vi segons Albert —altres dien segons Euclides. Quesque sia de l'actor, lo dictat s'o [sic] mostra per los capítols qui·s segueixen. Lo primer capítol, de la manera com se poden empeltar los arbres, y aquest capítol, segons nou maneres qui és duplicat, pot ésser departit en nou doctrines de la dita obra» (f. 99v).
	Íncipit:	«La primera manera. — La primera manera, y més acostumada: pendràs lo empelt de l'arbre de què vols empeltar en tal espay que almenys haja hun nu, y dejús lo nu espay de hun dit...» (f. 99v).
	Èxplicit:	«... De conservar un pom de neu tot l'any. — Sia ben premut y calçat lo pom de la neu, y aprés environa'l tot de mel, y guarda-la de calentura y de resolució per gran temps y notable» (f. 111r).
	Epíleg:	«Acabat és lo libre de Albert sobre la matèria de plantar arbres y de conservar lo vi y de moltes altres novitats, segons que apar en los [canc.: libres] capítols preçedents» (f. 111r).

6. Anònim, Nota sobre els arbres fruiters i la fruita – f. 111r [111r llapis]

	Íncipit:	«Nota que trenta són fruytals, dels arbres que menjam en aquesta present vida, e no més, segons que dejús són mencionats, dels qualls n'i ha .X. que tot lo fruyt se menja...».
	Èxplicit:	«... no se'n troba en esta terra, ne del festuch. E pot-se'n fer, del festuch, ço és, si serà empeltat garrofer en lentiscle, farà fruyt que és dit festuch».
	Observacions:	Nota afegida per una mà valenciana del primer quart del s. XVI, que també anotà els texts 1, 2 i 5.

7. Anònim, Nota sobre la restauració dels desfilats (BMSM 6437) – f. 111v [111v llapis]

	Íncipit:	«+ Nota que si la...».
	Observacions:	Afegida per una mà del primer quart del s. XVI. Encapçalada per una creu, centrada. Probablement, tracta de l'empelt (al·ludeix a lligar amb un fil). Illegible en la reproducció disponible per la corrosió de la tinta. Pendent de verificar.