| Sevilla - Biblioteca Colombina - Manuscritos - 7-4-27 |
| Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2024-05-19 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes; Antònia Carré |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Descripció externa |
| Identificació |
| Estat: | conservat |
| Ciutat: | Sevilla |
| Institució: | Biblioteca Colombina |
| Fons: | Manuscritos |
| Signatura: | 7-4-27 |
| Signatura alternativa: | 14812 [=Abecedarium B]
10302 (f. 1r)
R. 459
E. Z. Tab. 136 nº 17
7-136-165 |
| Relligadura |
| Original: | no |
| Datació: | s. XVI primer quart |
| Notes: | Amb un foli de guarda a l'inici i un altre al final. |
| Llom |
| Matèria: | Pergamí flexible |
| Títols: | «THESAUR | Medicame | MS. | en Barcelon | Año 1435 | Por Vicente | Coloniano | 165 | 27», en tinta marró, afegit pels bibliotecaris de Colón. |
| Coberta |
| Matèria: | Pergamí flexible |
| Altres elements: | Dos tancadors de pell, trencats.
Talls jaspiats en blau. |
| Història |
| Segells: | De la Biblioteca Colombina, afegits al s. XIX (ff. 1r, 11r i 58r). |
| Notes de possessors: | Nota de compra d'Hernando Colón: «Este libro ansí enquadernato costó 28 dineros en Barcelona por junio de 1536 y el ducado vale 288 dineros» (marge inferior del f. 161v). En aquesta estada a Barcelona també va adquirir el ms. Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-5-26 i un exemplar de Lió [Lyon], Jean de La Place, 1521 – Joan Ventallol, Pràtica mercantívol. |
| Intervencions d'interès històric: | Prova d'escriptura illegible al marge inferior del f. 161v, mig coberta per la nota de de compra de Colón. |
| Estat de conservació: | En bon estat. Encapsat. |
| Procedència: | 1. Vicenç de Colunya, barber-cirurgià de Barcelona, i el seu obrador (1435) i hereus, a la mort dels quals el ms. segurament fou subhastat (vegeu Notes a Unitats de composició i fitxa biogràfica). -- 2. Biblioteca d'Hernando Colón, cedida a la seva mort a la catedral de Sevilla (Biblioteca Colombina), el qual l'havia adquirit als encants de Barcelona el juny de 1536, paral·lelament als mss. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508, Cracòvia [Kraków] - BJ - Rękopisy - Berol. Hisp. Qu. 62 i Oxford - Col·l. Gili - s/n [medicina]. |
| Persones relacionades: | Vicenç de Colunya (fl. 1435 – 1481)
Hernando Colón (1488 – 1539) |
| Bibliografia |
| Descripcions: | Gallardo (1863-1889), Ensayo de una biblioteca ..., vol. 2, col. 518, núm. 2087
Beaujouan (1964), "Manuscrits scientifiques ...", p. 632
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 199 (colofó) i 220 (nota de Colom) (veg. Descripció interna)
Beaujouan (1991), "Hernando Colón, adquiridor de ...", p. 59
Colón (1992), Abecedarium B y Supplementum: ed ..., núm. 14812
Marín Martínez - Ruiz Asencio - Wagner (1993-1995), Catálogo concordado de la ..., vol. ***, p. ***
Álvarez Márquez (1995), "Catálogo de los colofones de la ...", núm. 90 (colofó)
Álvarez Márquez (1995), "Escribas y colofones en la ...", p. *** (colofó)
Sáez Guillén (2002), Catálogo de manuscritos de la ..., vol. 1, p. 577-578
Álvarez Márquez (2003), "El itinerario de adquisiciones de ...", p. 100
Sáez Guillén (2004), "Los manuscritos en catalán de la ...", pp. 249-250, 252, 255 i 257, núm. 14
Carré - Cifuentes (2017), La traducció catalana medieval ..., pp. ***
Cifuentes i Comamala (2021), "Les miscel·lànies mèdiques ...", pp. ***
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1933 
Catàleg online de la Biblioteca Colombina , s. v. Thesaurus medicamentorum |
| Bibliografia contextual: | Beaujouan (1960), "Fernand Colomb et l'Europe ..."
Beaujouan (1991), "Hernando Colón, adquiridor de ..." |
| Reproduccions fotogràfiques: | Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microforma, còpia digital de la microforma en b/n, i reprod. digital parcial [ff. 68v i 161v] en color). |
| Unitats de composició |
| Quantes unitats de composició: | 1 |
| Notes: | Miscel·lània medicopràctica per a ús d'un barber-cirurgià. S'hi poden identificar quatre fases d'elaboració. (1) Primer es copiaren els ff. 11ra-66rb, segurament per mà d'un copista professional, potser a partir d'una miscel·lània preexistent que contenia una guia per al pronòstic mèdic i per a la dieta (texts 2-7) i un receptari (text 8), amb un colofó al final. (2) A continuació, una mà més cursiva, identificable amb el barber-cirurgià Vicenç de Colunya (colofó al f. 153vb), copià les obres que segueixen (ff. 66rb-66vb, 71ra-156rb) i també la major part de la que ocupa els primers folis del ms., que inicialment havien estat deixats en blanc segurament en previsió d'una taula de continguts (ff. 1ra-1vb, 3rb-7vb). El colofó data aquesta tasca a Barcelona el 1435, però continuà copiant altres textos tot seguit. Copià una guia per a la terapèutica (text 11), especialment valorada (és l'única obra del ms. amb foliació antiga), una col·lecció de fórmules de medicaments compostos (text 12) i una secció de la part farmacològica d'un dels manuals medicopràctics més apreciats (ff. 156rb i 158va-159rb del text 13), i també anotà receptes que obtenia del contacte amb altres professionals i d'altres fonts (texts 1 i 9). (3) Un altre individu, aparentment francès o molt penetrat per la cultura francesa, s'alternà amb Vicenç de Colunya en l'anotació de receptes als primers folis (ff. 2ra-3ra del text 1) i al f. 66vb del text 9 (amb gal·licismes) i en la còpia del manual medicopràctic esmentat, a la segona part del ms. (ff. 67va-70ra, 156va-161va dels text 10 i 13). (4) Finalment, un altre individu també intervingué en l'anotació de receptes als primers folis (f. 3rab del text 1). Les intervencions 3 i 4 podrien ser obra dels fills o aprenents de Vicenç de Colunya (vegeu fitxa biogràfica).
Tot i l'aparença, el manuscrit no és àpode, sinó que el manual medicopràctic del final (text 13) es continuà copiant en folis en blanc de l'interior (text 10), per manca d'espai al darrer plec. |
| Unitat de composició A |
| Datació i origen |
| Colofó: | «Finito libro. Sit laus gloria Christo. Amen» (f. 66ra).
«Vincenci de Coloniam, barbero, me fessit in Barchinona, anno nativitatis Domini .M.CCCC.XXXV. || Qui scripcit [sic] escribat semper cum Domino vivat. Amen» (f. 153vb). |
| Datació: | c. 1435 - estimada |
| Origen: | Barcelona |
| Copista: | Vicenç de Colunya (fl. 1435 – 1481) |
| Notes: | El primer colofó és al final de la part copiada per la primera mà.
El segon colofó és rubricat i distribuït en dos paràgrafs.
Vegeu Notes a Unitats de composició i Escriptura. |
| Qüestions materials |
| Matèria escriptòria |
| Material: | Paper |
| Notes: | El primer plec (ff. 1-10) és d'un paper diferent, més prim, però coetani de la resta. Els folis de guarda inicial i final, afegits amb la relligadura, també són d'un altre paper, més blanc i prim. |
| Foliació |
| Núm. total de folis: | 161 ff. |
| Núm. de guardes afegides: | 1 + 1 |
| Notes: | Foliació antiga, a ploma i en romans, tallada pel relligador, que es conserva només en alguns folis (f. VI, al f. 76; ff. VIII-IX, als ff. 78-79; f. XVII, al f. 87; f. XXI, al f. 91; ff. XXXVI-XXXVII, als ff. 107-108; XLVI-XLVII, als ff. 113-114), tots els quals corresponen a la Pràctica breu de Plateari (text 11), aparentment l'única obra del ms. que havia estat foliada antigament. Foliació correlativa actual a llapis, en aràbics.
Els ff. 8r-10v, 67r i 70v són en blanc. |
| Dimensions |
| Alçada x base: | 280 x 215 mm |
| Composició material |
| Plecs |
| Número: | 13 |
| Tipus: | 5+5, 7+7 (amb reclam), 6+6 (amb reclam), 6+6 (amb reclam), 8+8 (amb reclam), 3+3, 8+8, 8+8[-1], 6+6[-1], 6[-1]+6, 6+6, 6+6, 7+7 |
| Notes: | Hi ha tres folis tallats, però aparentment no manca text: un en un dels octonions (entre els ff. 98-99) i dos més en dos dels senions (entre els ff. 111-112 i 112-113) (Sáez 2002 i correu electrònic del 30-IV-2014). El fragment de Bernat de Gordon del final del volum (text 13) es continuà copiant en folis que havien quedat en blanc a l'interior (text 10) (no hi ha alteració en l'ordre dels plecs). |
| Reclams: | sí. Horitzontals, centrats i emmarcats. Només en alguns plecs (ff. 24v, 36v, 48v i 64v). |
| Impaginació |
| Disposició del text: | columnes |
| Quantes columnes: | 2 |
| Caixa d'escriptura |
| Alçada x base: | 197 x 136 mm |
| Ratllat: | sí. A punta de plom. |
| Escriptura |
| Escriptura 1 |
| Lloc al ms: | ff. 11ra-66rb |
| Tipologia: | Gòtica cursiva |
| Especificacions: | Molt regular i acurada, segurament obra d'un professional. Amb notables trets híbrids i de la bastarda. Prolongacions inferiors d'algunes lletres de l'última línia d'alguns folis (ff. 29v, 42rv, 43rv, etc.). Les g amb la cua encorbada i tancada. Copià els textos de pronòstics per l'orina i el pols (texts 2-5), els pseudohipocràtics (text 6), el Màcer (text 7) i el Receptari de Sevilla (text 8). Rúbriques en bastarda. Única part amb reclams entre els plecs. |
| Escriptura 2 |
| Lloc al ms: | ff. 1ra-1vb, 3rb-7vb, 66rb-66vb, 71ra-156rb, 158va-159rb |
| Tipologia: | Gòtica cursiva |
| Localització: | Barcelona |
| Datació: | 1435 |
| Especificacions: | Amb notables trets híbrids. Prolongacions superiors d'algunes lletres de la primera línia d'alguns folis, simples (ff. 29v, 42rv, 43rv, etc.). Les g amb la cua horitzontal, recta o lleugerament ondulada. Diferències de ductus i d'instrument. Al f. 153vb hi ha el colofó de Vicenç de Colunya, rubricat en bastarda. Copià part del Receptari inicial (text 1), la major part de les receptes afegides al f. 66rv (text 9), el Plateari (text 11), l'Antidotari (text 12) i alguns folis de la segona secció del Gordon corresponent al principi de l'obra (text 13). Rúbriques en bastarda (excepte al Receptari II). És la mà de Vicenç de Colunya. |
| Escriptura 3 |
| Lloc al ms: | ff. 2ra-3ra, 66vb, 67va-70ra, 156va-158rb, 159va-161vb |
| Tipologia: | Gòtica cursiva |
| Especificacions: | Amb notables trets híbrids i de bastarda. Les g amb la cua encorbada però sense tancar. Diferències de ductus i d'instrument. Copià part del Receptari inicial (text 1), la darrera recepta del f. 66vb (text 9), amb molts gal·licismes, la primera secció del Gordon corresponent al final de l'obra (text 10) i la major part de la segona secció del Gordon (text 13). Rúbriques en bastarda. |
| Escriptura 4 |
| Lloc al ms: | f. 3rab |
| Tipologia: | Gòtica cursiva |
| Especificacions: | Amb les s i f sinuoses molt característiques. Copià part del Receptari inicial (text 1). |
| Decoració i jerarquització |
| Inicials: | Afiligranades; Simples. En blau o vermell, alternades, amb filigrana de contrast en vermell o violeta (només als ff. 11ra-66rb, 71ra-123va). La primera caplletra és més gran i amb decoració interior i exterior més elaborada (f. 11ra). Les inicials del principi d'alguna de les obres següents també són d'aquesta mida major i amb decoració interior més elaborada (ff. 20rb i 71ra). A partir del f. 125r falta la filigrana de les caplletres i la decoració es fa cada vegada més descurada. Algunes caplletres simples tenen decoració geomètrica a l'interior i prolongacions (ff. 68v, 69r, 156rv, 158v i 160v). |
| Rúbriques: | Calderons; Rúbriques. Calderons en vermell i (algun d'escadusser) en blau. Rúbriques en vermell. |
| Descripció interna |
| 1. Vicenç de Colunya, Receptari de Vicenç de Colunya – ff. 1ra-7vb | Íncipit: | «Conjuro te, solsequium seu solcequia, et adoro te per dominum nostrum Jhesuchristum...» (f. 1ra). |
| Èxplicit: | «... e sia bé torrat e rossat de bo vin fort e posat sobre la bocha del ventrel» (f. 7vb). |
| Rúbriques: | (1) [Conjur per tenir èxit en la cura de les nafres]; (2) «Açò són los dias dels mesos de l'ayn que se deuen gua[r]dar de totes coses»; (3) «Pólvora molt bona per aquells ho aquelles que han mal d'estómach»; (4) «Fomaynges per aquells ho aquelles que han la bocha torta que vingua per paralís»; (5) [Pólvora] «bona contra fístola: Verdaguer»; (6) «Aygua contra malla boa»; (7) «Contra fichs de membre»; (8) «Recepta per al cap a confortar e la vista conservar... Aquest lectuari és molt bo e conforta molt lo ventrell, porgue les males humors, munde les ronyons, gita tota ventositat del ventrell e tol dolor del cap e conforta aquel: lo dit lectuari féu fer Papa Ignocent per lo abbat de Sanct Pau de Pisa, lo qual per vellesa avia gran dolor de cap e pus defallament de la vista que no·s podia bé veura ell...»; (9) «A mal de fich»; (10) «Per a bebaguament d'uyls»; (11) «A dona qui no pot infantar»; (12) «Aygua preciosa per tot mal d'uyls, sau per anu? o trencadura»; (13) «Per dolor d'uils»; (14) «Per a dolor d'uyls»; (15) «Per a ferida d'uls»; (16) «Aquests dies que·s seguesen són dits abciachs, los quals són partits per tots los mesos de l'ayn, per què nul hom no·s deu sagnar ne provar encara neguna cosa»; (17) «Per nolimentengere»; (18) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho hage pressa fredor... e encara val e guorís les dones de mal de mara... la qual cosa és provada per molts mestrers en medecina»; (19) «Píndoles per dolor de cap»; (20) «Contra epidímie»; (21) «Ítem, per fer restaurandi»; (22) «Aliud»; (23) «Aliud»; (24) «Aliud»; (25) «Aliud»; (26) «Per conjurar una serp»; (27) «Contra gota»; (28) «Per ronya»; (29) «Per tinya»; (30) «Per mal de pedra»; (31) «Mèster Bernart»; (32) «Mèster Fransechs»; (33) «Moro»; (34) «Pólvora lexativa per purgar fleuma»; (35) «Pólvora restrentiva molt fina»; (36) «Pólvora per cuchs»; (37) «Pólvora per cicatritzar»; (38) [Beuratge per] «a totes humors, en laba»; (39) «Ungent per gratella»; (40) «Per ennegrir lo capels»; (41) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho que hage presa fredor... e·ncara val a les donas que han mal de mare... la qual medicina és provade per molts mestres en medicina»; (42) «Contra nolimentenguere»; (43) «Ungentum espatum és drap encerat per úlceres»; (44) «Aquesta pólvora és lexativa e purga la matèria reumàtica de lles juntures: ha ordonat mestre Bernart de Granollach[s]»; (45) «Galièn en lo Pacionari posa aquesta opiata, la qual nomena amor del cors humanal»; (46) «Aquesta és la guarda que an tenir tots aquells ho aquelles qui vénen a madona de Santa Maria Magdalena de Corbera»; (47) «Contra fístola, segons lo Gordon»; (48) «Aquest beuratge cura tota fístola en lo comensament»; (49) «Contra papares»; (50) «Contra ronya»; (51) «Contra mala boa»; (52) «Electuarium Papa Johannes»; (53) «Oxi laxativi»; (54) «Electuarium de male color»; (55) «Diacatholicon»; (56) «Contra nolimetengere»; (57) «Electuarium contra ictericium»; (58) «Pillule cochie Hebemesue»; (59) «Mèster Anthoni»; (60) «Per fer caura los fichs»; (61) «Recepta ad faciendum polverem contra ficcos vel verrugas sic fit»; (62) «Mèster Johan»; (63) «Recepta pro faciendo purificationem secundum Alemfrancum sic fit»; (64) «Electuarium contra fluxum sanguis»; (65) «Electuarium de succo rosarum»; (66) «Electuarium ad restaurandi»; (67) «Sirupus dinarii vel de bizench»; (68) «Sirupus de endivie»; (69) «Ungent per fístoles del mèster de Caldes»; (70) «Ítem, un bon resolatiu per aquellas que han les mamelles dures per noement de let... Açò és provat per mi»; (71) «Ítem, un bon ayga per escaldadura de la bocha d'En Sagur»; (72) «Conserva de àcorus: és bona per conservar la mamòria e fa pasar la dolor de les junctures [a] qui la usa»; (73) «Per stancar la flux de la sanch quant ne ix masa de son temps de la dona»; (74) «A la memòria... E ha .XIII. proprietats...»; (75) «Aquesta és la forma e la manera de fer l'aygua de lla vida, la qual fa e obre coses que són més divinals que són humanals, la qual han ordenades los grans philòsofs ab molt gran enguín e studi, e fa-se en aquesta manera»; (76) «Pólvora molt bona en aquells que han trencat lo cyffach, per consoldar-los»; (77) «Aquest empastre deu hom posar sobre la tre[n]cadura ab un braguer»; (78) «Ha hom ho dona que ha losa a la bocha del ventrel: ha de prendra miga tassa cascun matí en dejuyn»; (79) «Per aquells ho aquelles que són ydròpichs»; (80) «Contra vòmit»; i (81) «Ítem, per açò matex». |
| Observacions: | Les receptes núm. 1-7 (ff. 1ra-1vb) i núm. 20-81 (ff. 3rb-7vb) són de la segona mà (Vicenç de Colunya); les núm. 8-16 (ff. 2ra-3ra), de la tercera mà; i les núm. 17-19 (f. 3rab), de la quarta. |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 2-7")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 67 |
|
| 2. Anònim, Llibre de les orines, Traductor: Anònim – ff. 11ra-14vb | Pròlegs: | «Les horines són conegudes per los metges, e per la lur conexença conexen les malauties dels hòmens, e segons les malauties fan les cures. E per açò direm de cascuna horina la proprietat que ha, segons nostre enteniment e segons ço que havem après. E parlarem primerament de fleuma natural» (f. 11ra). |
| Íncipit: | «Horina que és de color blancha ho quaix de color de leyt espessa cominalment per tots lochs mostra fleuma natural sobreabundant...» (f. 11ra). |
| Èxplicit: | «... Orina en color blanca e sotil, e molta, vinent en fi de febra, mostra legessa de aquela fleuma vitre, car eyl se aleuga axí de dins com fa lo glan de fores» (f. 14vb). |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204 ("ff. 11-16") |
|
| 3. Anònim, Tractat de coneixença de les orines, Traductor: Anònim – ff. 14vb-15vb | Preliminars: | «Aquestes són les malananses les quals sofer aquell que açò ha» (f. 14vb). |
| Íncipit: | «Sàpies que si la horina és roga, demostra que ha molt<a> sanc, que és calent e humida, e de la calor avé que és vermella e de la umiditat, que és espessa. Si la horina és blanca he espessa, demostra que ha molta fleuma...» (f. 14vb) «Tu deus saber que en lo cors de l'hom ha .IIII. proprietats, e cascuna de aquestes proprietats és contrària la una a l'altra [...] e a temps blanca e clara segons yo t'é dit dessús. Mas per ço que lo cap és pus principal mmebre...» (f. 15ra). |
| Èxplicit: | «... E si en la horina ha longues pesses axí com pèls, demostra malautia en les renes. E si en la horina ha pesses axí com segon ho escata de pex, demostra que ha escorxada la vexigua. E si la horina d'aquel que ha la febra aguda serà blava, demostra gran mal. E si la horina de aquel que ha aquesta metexa malaltia serà negra o poca, demostra mort» (f. 15vb). |
| Edicions: | Pensado Figueiras (2013), El códice Zabálburu de medicina ..., pp. 423-424 |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204 ("ff. 11-16") |
|
| 4. Anònim, De les orines de les dones, Traductor: Anònim – ff. 15vb-16rb | Preliminars: | «Aquestes són les horines que fan les fembres sanes» (f. 15vb). |
| Íncipit: | «Si vols saber de la fembra si és verge ho no, guarda sa horina e si és ben bella e clara, sàpies que és verge. E la horina del baró que jau ab la muller sàpies que és torbada e trobaràs de la sement en lo fons de l'horinal...» (ff. 15vb-16rb). |
| Èxplicit: | «... E si la horina serà alba e clara, sàpies que ho ha per la fredura e claretat per sequetat que avén de malencolia» (f. 16rb). |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204 ("ff. 11-16") |
|
| 5. Anònim, Tractat de coneixença dels polsos, Traductor: Anònim – ff. 16rb-17vb | Preliminars: | «Aycy comensa les Cognescenses de les polses» (f. 16rb). |
| Íncipit: | «Demostrar-te vul la conexença dels polsos e dir per qual rahó són coneguts, ni d'on mouen, ni de quals venes, ni com se abaxen ni s'alsen. Sàpies que no és altra cossa pols sinó moviment de cor qui·s mou de les artèries, e alçen e abaxen. Lo cor està en la sinestra part, e·n la sinestra part ha .I. loc per un hix molta sanch e per aquela ix molt esperit. E per açò és més conegut lo pols en la sinestra part que no en la destra...» (f. 16rb). |
| Èxplicit: | «... E si lo cap del dit segon fer lo pols .V. veguades e tart, demostra cuchs grosos e blanchs e al mig negres. Sàpies que hom que aquests cuchs ten, la cara ha blancha e lo cap de la naril vermella e los uyls vermels de sanch» (f. 17vb). |
| Edicions: | Pensado Figueiras (2013), El códice Zabálburu de medicina ..., pp. 424-427 |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204 ("ff. 16-20") |
|
| 6. Hipòcrates (pseudo), Llibre de la coneixença de la vida i de la mort, Traductor: Anònim – ff. 17vb-20rb | Pròlegs: | «En lo temps que Ypocràs era viu, féu hordenar un libre de conexensa de la vida e de la mort, lo qual ell molt amà he tench carament... -- ... e trobà aquest libre, de què han gran bon saber, més que si hagués trobat gran tressor, lo qual libre comensa axí dient» (ff. 17vb-18rb). |
| Íncipit: | «Ara sàpies que si lo malalt ha dolor ho infladura en la cara e no tosex e ten la mà sinestra sobre·l pits e·s grata dessús les narils alt, sàpies que ha .XXXIIII. die[s] morrà...» (f. 18rb). |
| Èxplicit: | «... Ítem, si l'ome ha molta menyó ho molta sarna, sàpies que ho ha de molt sanch. Ítem, si l'om pixa ab gran dolor, pedra ha en la vexigua» (f. 20rb). |
| Edicions: | Pensado Figueiras (2013), El códice Zabálburu de medicina ..., pp. 427-431 |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 91
Pensado Figueiras (2013), El códice Zabálburu de medicina ..., p. *** |
|
| 7. Odó de Meung, Llibre de les virtuts de les herbes (Màcer), Traductor: Anònim – ff. 20rb-48va | Preliminars: | «Axí comensa lo Tractat de les herbolaris del mestre Màrcer» (rúbrica inicial, f. 20rb). |
| Íncipit: | «Ascí comensa lo libre apellat Màcer de les virtuts de les herbes, e comensa primerament al donsel. — Donsel és .Iª. erba <que> és quax de calent natura, e és forment amargua...» (f. 20rb). |
| Èxplicit: | «... e ensén lutxúria e dóna son e contrasta a la embriagessa. E sàpies que tot l'àls de les ametles és medecinal» (f. 48va). |
| Rúbriques: | <HERBES:> (1) «Donsel»; (2) «Ortigua»; (3) «Ayl»; (4) «Plantatge»; (5) «Lansolada»; (6) «Ruda»; (7) «Violes»; (8) «Aristològia»; (9) «Marubí»; (10) «Isop»; (11) «Lyri blau»; (12) «Ala»; (13) «Api»; (14) «Malvavisch»; (15) «Sàlvia»; (16) «Anet»; (17) «Bretònega»; (18) «Porro»; (19) «Camomilla»; (20) «Nepta»; (21) «Puliol»; (22) «Fenoyl»; (23) «Cydula»; (24) «Verdolagues»; (25) «Lectugues»; (26) «Rosses»; (27) «Lyri blanch»; (28) «Sedrea»; (29) «Levístic»; (30) «Morritort»; (31) «Serfuyl»; (32) «Almoyl»; (33) «Celiandre»; (34) «Urugua»; (35) «Cascayl»; (36) «Sebes»; (37) «Lengua bovina»; (38) «Senabre»; (39) «Cols»; (40) «Safanària»; (41) «Orengua»; (42) «Asaró o bolmaga»; (43) «Artemissa»; (44) «Abròtanum»; (45) «Nepta»; (46) «Sentàurea»; (47) «Gramandrea»; (48) «Lapassa»; (49) «Oylló»; (50) «Junça»; (51) «Peònia»; (52) «Mel·liloto»; (53) «Senixó»; (54) «Celidònia»; (55) «Dragontina»; (56) «Lèbor blanch»; (57) «Lèbor negre»; (58) «Barbena»; (59) «Morella»; (60) «Belenyo»; (61) «Malves»; (62) «Quinque folium»; (63) «Colobrina»; (64) «Mirra»; (65) «<Ametlla> palada». — <ESPÈCIES:> (66) «Pebre»; (67) «Pelitre»; (68) «Comí»; (69) «Galangal»; (70) «Citoval»; (71) «Girofle»; (72) «Canyella»; (73) «Castor»; (74) «Espich»; (75) «Ensens»; (76) «Àloe». — <LLEGUMS I FRUITES:> (77) «Faves»; (78) «Ciurons»; (79) «Alfobles»; (80) «Guixes»; (81) «Reyms»; (82) «Móres gregues»; (83) «Présechs»; (84) «Magranes»; (85) «Peres»; (86) «Prunes he sireres»; (87) «Nous»; (88) «Avelanes». — <CARNS:> (89) «Carn de porcel»; (90) «Carn de anyels»; (91) «Carn de cabrit»; (92) «Carn de cabró»; (93) «Carn de anyels he de cabrits»; (94) «Carn de bou»; (95) «Carn de vedell». — (96) «Amenles». |
| Observacions: | Aquesta versió conté 96 capítols, sobre herbes, espècies, llegums i fruites, i carns. |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 192 i 206 ("Sur les noisettes, les amandes et les viandes")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 283-284 |
|
| 8. Anònim, Receptari de Sevilla I (Colombina 7-4-27/8) – ff. 48va-66ra | Íncipit: | «Per fer parir la fembra qui no pot parir. — Prin capilli veneris ab ses rayls e liga'l a la cuxa de la fembra...» (f. 48va). |
| Èxplicit: | «... blanquet piquat e mesclat en oly e congelat ab cera nova. — Finito libro. Sit laus gloria Christo. Amen» (f. 66ra). |
| Rúbriques: | (1) «Per fer parir la fembra qui no pot parir»; (2) «A fer gitar la criatura morta del ventre»; (3) «Si vols conèxer la fembra prenys si parirà fill ho filla ho si·n té .II. al ventre»; (4) «Si vols que la muller se purch despuys que haurà parit»; (5) «A dollor de tetes”; (6) «Per fer poques mamelles»; (7) «A flux de sanch»; (8) «Sy vols conèxer si per lo marit avé ho per la muller que no fon fils»; (9) «Per fer venir leyt a la fembra»; (10) «Per metre pau e concòrdia entre marit he muller»; (11) «Per guarir la dona a qui ix la mare»; (12) «A uyls lagrimossos»; (13) «A dollor dels uyls»; (14) «A uyls sanguinolents»; (15) «A les sequetats dels uyls»; (16) «Ítem, asçò metex als uyls sanguents e lagrimossos»; (17) «A tolre le manzelles dels uyls»; (18) «A tolre les teles dels uyls»; (19) «A salut dels uyls»; (20) «A dolor dels uyls»; (21) «A dollor he infladura d'ulls»; (22) «A esclarir los uyls»; (23) «A traure sanch dels uyls»; (24) «Ítem, a escuralessa dels uyls»; (25) «Per tolra escuralessa e blancura dels uyls»; (26) «A la leguanya»; (27) «Per tolra la màcula dels uyls»; (28) «A tolra la blancura dels uyls»; (29) «Per a l'uyl sangonent»; (30) «A blancura he sequetat dels uls»; (31) «Aquestes són les medecines molt provades per los uyls»; (32) «Per a la ardor dels uyls»; (33) «A infladura dels uyls»; (34) «Esperiment provat per a tolre làgrimes d'uls»; (35) «A mengaó dels uyls»; (36) «Aquestes són les cosses qui majorment nohen als uyls»; (37) «A la dollor del ventre he a la duressa he a l'inflament»; (38) «Ítem, a les torçons del ventre»; (39) «Ítem, a la torçó del ventre he de l'estómech»; (40) «Ítem, a la dollor de la yllada»; (41) «Per aquells qui han corrensa»; (42) «A mengaó restaurar»; (43) «A hom que és enfitat»; (44) «Per los infants pochs qui giten sanch»; (45) «Ítem, ha hom qui gita sanch»; (46) «A matar los cuchs del ventre»; (47) «Per dollor de la vexigua»; (48) «Ítem, ha hom qui no pot ben pixar»; (49) «A·quels qui no poden pixar, per fer ben pixar segons que ho prova Galienus»; (50) «Ítem, per a les pedres que són poques»; (51) «Per a trencar la pedra de la vexigua»; (52) «A·quels qui no poden la horina retenir»; (53) «Per aquels qui han fastig que no poden vianda rebre»; (54) «A·quels qui pixen sanch»; (55) «Per matar los lombrichs»; (56) «A dolor dels loms»; (57) «Sàpies que aquels qui han dollor en les venes...»; (58) «Per a dollor dels loms he de la cama»; (59) «A dollor de les arenes»; (60) «Per a dollor de puntes dels costats»; (61) «A dollor dels pits»; (62) «Per a dollor de les pernes he infladures»; (63) «A tolre les manzeles he la dolor he la infladura de les pernes»; (64) «Per a dollor he infladura dels peus»; (65) «A dollor dels peus he a lla infladura de les cames»; (66) «A podragua»; (67) «A home qui no pot dormir»; (68) «Per a les lemens»; (69) «A infladura dels collons e a les dollors»; (70) «Per fer engüent a menjaó he a sarna»; (71) «A·quell qui ha menjaó en les pernes e en tot lo cors»; (72) «Per al foch salvatge»; (73) «A fer engüent que profita a totes plagues»; (74) «Per a cremadura d'aygua calent»; (75) «Als nervis tallats»; (76) «Ítem, als nervis tallats»; (77) «Per los nervis contrets»; (78) «A dollor dels genoyls»; (79) «Per a dollor de les dents»; (80) «A dollor de dents he de gynyives»; (81) «Ítem, aquest esperiment és bo a dollor d'orelles»; (82) «A dollor d'orelles»; (83) «Per tolre les borrugues»; (84) «A tynya guarir»; (85) «Per los fichs a guarir»; (86) «Per tolre manzelles de la cara»; (87) «A tolre barros e les postelles de la cara»; (88) «Per estancar sanch del nars»; (89) «Ítem, si sanch te hix de qualque loch te vulles»; (90) «A home rugallós»; (91) «Per contra los dragoncels»; (92) «A·quels qui han perduda la peraula»; (93) «Per a dollor de la pixa e a les plagues que naxen al fondament»; (94) «E si vols que no·t nasquen pèls en los lochs que tu volràs»; (95) «A que nasquen cabels là hon pochs n'as»; (96) «Ítem, a·quels que cahen los cabels per cremadura»; (97) «Per fer ajustar los poyls en un loch»; (98) «Contra totes febres»; (99) «Per traure sageta ho espina del cors»; (100) «Ítem, per arrefrenar lutxúria»; (101) «A·quels qui han mal alè»; (102) «Per a les fístoles a guarir»; (103) «Contra mors de can rabiós»; (104) «Als vèrmens que·s fan en lo blat e la poliella que·s fa en la farina»; (105) «Per a·quell qui va lonch camí»; (106) «Aquest és lo abeuratge que és bo per les arenes»; (107) «Per a les borrugues»; (108) «A tayladura»; (109) «Per guarir l'om idròpich»; (110) «Per a·quell qui escup sanch que ha la vena rota»; (111) «A traure la serp del ventre»; (112) «Per confortar les dents que·s menen he per a dolor les gynyives he millorar la lende»; (113) «A guarir de les fístoles»; (114) «Per guarir l'apostema quant se fa de dintre»; (115) «A guarir lo fich»; (116) «Per los tinyossos a guarir»; (117) «A·quell qui no pot pixar»; (118) «Per a mal de pedra de la vexigua»; (119) «Empastre [per a les postelles, les plagues, les tinyes mudades e les torçons del lombrígol]»; (120) «Per a fembra a qui endurexen les tetes per leyt»; (121) «A la fembra qui no ha de sa flor»; (122) «Per flux de sanch»; (123) «A fembra que roman lo lit en lo ventre»; (124) «Per a fich de bèstia»; (125) «A guarir sarna de peus de bèsties»; (126) «Per a guarir malaute»; (127) «A guarir tota gota qu·àn en lo cors de l'om ho per venes seques ho per tota dollor aquest és lo vertader engüent»; (128) «Per fer diadraguant»; (129) «A guarir la tos»; (130) «Per a fich a sanar honsevol que paresca»; (131) «A guarir de la escaldadura»; (132) «Per a guarir càncer»; (133) «A matar menyaó de fístoles o de càncer»; (134) «A fich a guarir»; (135) «Per a fich»; (136) «Ítem, per al fich que és dintre en lo cors»; (137) «A sanar mal de lepra que·s fa en la barba ho en lo cap de l'home»; (138) «Per mundar les taques que·s fan en lo cors»; (139) «A hom qui hix lo budell»; (140a) «Per mal de alacran»; (140b) «Ítem, a estancar sanch de les narils»; (140c) «Ítem, lo infant qui molt plora»; (141) «Ítem, a estancar sanch»; (142) «Ítem, lo infant qui molt plora»; (143) «A la pudor que hix del nars que·s mou de les corades»; (144) «Per a mal de les dents»; (145) «A mal de ventre»; (146) «Per gitar lombrichs»; (146) «Bona purga provada per lo cap»; (147) «E si vols tenir ton vi senser que no s'afoyl per .V. anys»; (148) «A·lforra que·s fa en la cara»; (149) «A·quell qui és afollat del mal d'era rossa» [sic per 'de la rosa']; (150) «Per sarna»; (151) «A l'alfambra»; (152) «Per a guarir foch salvatge»; (153) «Engüent per a sarna en què ha gran proïya»; (154) «Al moviment»; (155) «Angüent per a sarna»; (156) «A hom qui·s tem de herbes»; (157) «Ítem, qui de bon engüent vol hobrar»; (158) «Per tota dolor he per tota gota»; (159) «A hom qui és tolt de gota de les renes»; (160) «Per enculliment de l'anqua»; (161) «A la menyaó»; i (162) «Engüent provat per a plagues e molt profitós». |
| Observacions: | Copiat per la primera mà. |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 49-66, gynécologie et ophtalmologie")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 67 |
|
| 9. Anònim, Receptes de medicina (Colombina 7-4-27/9) – ff. 66rb-66vb | Íncipit: | «Femta de bou, .IIII. parts, e mel, .III. parts, mesclat ensemps, e sia mes sobre lo cap...» (f. 66rb). |
| Èxplicit: | «... serà tout vert e le frottes ben de se vin blanc, e pus le mettes en una empolete e le tapats, e serà fet. Probatum est» (f. 66vb). |
| Rúbriques: | (1) <Per a fer néixer cabells bons en el cap després de tenir-hi algun mal>; (2) <Per al mateix>; (3) «Contra febre quartana»; (4) «Contra sanch per pugar»; (5) «Contra fissures de les mans e dels peus e proïge e bérbols a [sic per e] brians cavallars que fan crassa e fissures»; i (7) «Ayga pour les ulls qui son rouges». |
| Observacions: | Les receptes núm. 1-6 són de la segona mà (Vicenç de Colunya); la núm. 7, de la tercera mà, amb molts gal·licismes. |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 49-66, gynécologie et ophtalmologie") |
|
| 10. Bernat de Gordon, Lliri de medicina, Traductor: Anònim – ff. 67va-70ra | Consistència: | fragmentària |
| Consistència: | Conté les quatre últimes receptes (10-13) del cap. 23 (De medicines contra les malalties de l'estómac, la melsa i el fetge) i els cap. 24 (De medicines contra les malalties dels ronyons, la vexiga i les juntures) i 25 (Sobre la decoració de les dones) del llibre VII (Antidotari), que clouen l'obra. |
| Íncipit: | «<VII. 23. 10> Medicine qui val en dolor de cap e en febres agudes e en set. — R.: roses, dr. .IIII., spodi, sement de verdolagues, .IIII. semens fredes mundes, such de regalícia, ana dr. .II....» (f. 67va). |
| Èxplicit: | «... <VII. 25. 4> Medicina ha envermellir les pomes ho meles de la cara. — [...] per rahó de la proporció, mills és que sie posat en lo bras [a] aseg[ur]ar [en lo bras, canc.] que en la cara» (f. 70ra). |
| Epíleg: | «Entenedor és que nós avem ordenat, per la gràcia de Déu, .IIII. hobres molt ha, per aquesta hobra. E si eran haüdes, açò saria hobre de perfet magisteri, ço és a saber: lo Libell de regiment de agudes, e lo Libell de crisi e dels dies crètichs, e·l libell qui és entitolat Taula dels engines, e sens ells no és res fet, e Libell de graduació. — Explicit. Expliceat! | Ludere scriptor erat! [sic per eat]» (f. 70ra). |
| Rúbriques: | <VII, 23> [...] (10) «Medicine qui val en dolor de cap e en febres agudes e en set»; (11) «Medicina laxativa a febres cròniques»; (12) «Medicina avacuant l'aygua citrina dels ydròpichs»; (13) «Medicina contra flux de ventra, ab què, emperò, no sie de opilació ho reuma ho que·l cors sye mondificat». — «Capítol .XXIIII.». (1) «De medicines que trencquen la pera dels ronyons»; (2) «Medicina contra distil·lació da hurina»; (3) «Medicina que fa ho[m] fecu[n]de ho engenrar»; (4) «Medicina qui val contra apostemas [sic] dura de la matrix»; (5) «Medicina contra les passions de l[e]s junctures»; (6) «De medicina cessant dolor». — «Capítol .XXV.» (1) «De medicina a enblanquir les fembres, ço és, per gràcia de humors [sic per 'hòmens']»; (2) «Medicina a enblanquir»; (3) «Medicina ha enblanquir»; i (4) «Medicina ha envermellir les pomes ho meles de la cara». |
| Observacions: | És continuació del text 13 del ms. i té la col·locació actual a causa de la manca d'espai en el darrer plec, que portà a aprofitar uns folis que havien quedat en blanc a l'interior del volum per a acabar la còpia de l'obra. Tot ell fou copiat per la tercera mà. No hi ha cap títol de l'obra. Colofó llatí en vers, molt difós. |
| Edicions: | Carré - Cifuentes (2017), La traducció catalana medieval ... |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 201 ("compilation médicale en catalan")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 94-95 |
|
| 11. Joan Plateari, Pràctica breu, Traductor: Anònim – ff. 71ra-151vb | Taula de capítols: | Sense encapçalament, després del pròleg (ff. 71rb-72va). |
| Preliminars: | «Aquest libra és entitulat Amicum indiuit [sic], lo qual fou un actor de medecina que és dit Plateari» (f. 71ra, rúbrica). |
| Pròlegs: | «Aquel és bon amich qui davala e s'enclina a les pregàries justes de son fel amich e que acab aqueles yversosament, per ço que la amor e la caritat no sia vista ossiossa. E·m per amor d'açò, yo, Plateari, als vostres prechs, molts amats compayons, no vul ésser desconaxent, hans é preposat a vós scriure les rahons e los senyals e les cures de les malalties...» (71rab) |
| Íncipit: | «Capítol primer, de febra afímera qui·s fa per destemprament d'esperits. — Afímera que·s fa de principal visi de destempransa dels sperits, a vegades aquesta febra se pot fer per calor de hàer ho per trebal...» (f. 72va). |
| Èxplicit: | «... Capítol de fístola. .LXXII. — [...] Altra cosa: prin cantàrides vives e mit-les en vinagra a ab sal e, aprés .III. dies, posa-les al sol e secar-s'an; e de la lur pólvora mit en la fístola, cor mortifiquen-la. Altras cosas moltes hi porian dir, mas que pertanyen al cirorgià, per què serca la sua cura en los libras de sirorgia. — Así se acaba la Pràticha de Plateari, qui és dita Amicum indiuit» (f. 151vb). |
| Observacions: | Copiada per la segona mà (Vicenç de Colunya). |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 196
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 94 |
|
| 12. Vicenç de Colunya, Antidotari – ff. 152ra-156ra | Íncipit: | «Píl·loles contra artèticha molt bones e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga. — R. de tots mirabolans ana dracma semis. Sien temprats en let...». |
| Èxplicit: | «... Ítem, diu que garsa cuyta e menjada fa assò matex e fa posar l'esperit vesible». |
| Rúbriques: | (1) «Píl·loles contra artèticha molt bones e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga»; (2) «A provocar les mènstrues»; (3) «Trossichs de carabe que posa lo libra de Asmet, fill d'Isach, a fluxs de mènstrues e de morenas e a tot eximent de sanch a stancar»; (4) «Bona aygua d'uyls a esclarir la vista e exuguar los uyls»; (5) «Bona aygua d'uyls a exugar los uyls e esclarir la vista»; (6) «Aygua meravelosa a clarifficar la vista e a conservar e contra totes màculas»; (7) «Pólvora d'uyls, la qual posa Galièn»; (8) «A provocar les mènstrues»; (9) «Contra la mara freda e umida»; (10) «De estrènyer la mara»; (11a) «Digestius contra ronya de cames»; (11b) «E com serà digesta la matèria sia porgada ab aquestes píl·loles»; (11c) «Puxs, sia-y fet aquest ungüent»; (12) «Contra aquels que no poden retenir la urina»; (13) «Píl·loles simples e bones a porgar fleuma de totes parts del cors specialment, e donen-se menys de observació de dieta e donan vi»; (14) «Cura contra éntrachs»; (15) «Pólvora a naffras frescas per restrènyer-las e estancar sanch»; (16) «Ungüent a·ssò metex»; (17) «Per mal d'erenes»; (18) «Per mal de melsa»; (19) «Per mal d'esquinènsia»; (20) «Purgua contra scròffula ho porzelanes»; (21) «Altra per asò matexs»; (22) «Asò sia mes desobra la scròfula»; (23) «Porgasió de la scròfula»; (24) «Porgació de la scròfula»; (25) «Per porgar»; (26) «Per a stancar sanch posa-li aquestes paraules al coyl e estancarà, provat és per moltes persones»; (27) «Contra moroydes»; (28) «Altra bon per asò matex quant és ab dolor e ab calor»; (29) «Altra per moroydes bon»; (30) «Contra mal de ventre»; (31) «Pólvora contra scròfula»; (32) «Per a provocar mèstrues»; (33) «Asò matex, provat»; (34) «Pólvora corosiva contra totes durícies crancoses»; (35) «Emplastre apostolicon»; (36) «Contra roygura de la cara»; (37) «Medicines laxatives segons mestre Bernat de Gordó»; (38) «Pòsima per poguar còlera»; (39) «Pòsima per purgar còlera e malencolia e mundificar la sanch»; (40) «Trosichs contra flechma»; (41) «Píl·loles alafangmes? de Rays compostes per Papa Benet per conservar la sanitat»; (42) «Pulvis per porguar malencolia»; (43) «Aquest axarop és per molificar matèries grosses malencòliques»; (44) «Altre pus fort laxatiu»; (45) «Altre axarop laxatiu de fumustere»; (46) «Píl·loles contra artèticha»; (47) «Cristiri restrechtiu»; (48) «Ad idem»; (49) «Nota per aquells qui no poden pixar sinó ab gran dolor de la vexigua e ab gran affany»; i (50) «Nota Gilabert en lo terçs libra en capítol .V. diu e per el és provat que turmentila cuyta... cura perdiment de vista». |
| Observacions: | Copiat per la segona mà (Vicenç de Colunya). Inclou (f. 153vb) el colofó datat amb el seu nom (vegeu Datació i origen), després del qual continuà copiant altres fórmules. El colofó i moltes de les rúbriques en bastarda, segurament de la mateixa mà. |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 174 ("Ametus filius Ysaac... extraits en catalan"), 185 ("Gilbertus Anglicus... utilisé"), 199 (colofó) i 211-212 ("ff. 154-156")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 116 i 120 |
|
| 13. Bernat de Gordon, Lliri de medicina, Traductor: Anònim – ff. 156rb-161vb | Consistència: | fragmentària |
| Consistència: | Conté els cap. 20 (De les medicines contra la sortida del melic, les varices i mal d'esquena), 21 (De les medicines contra les malalties que es fan des dels cap fins als peus) i 22 (De les medicines contra les malalties dels òrgans espirituals) i una part (receptes 1-9) del cap. 23 (De les medicines contra les malalties de l'estómac, la melsa i el fetge) del llibre VII (Antidotari) de l'obra. L'última recepta és lleugerament àpoda. |
| Íncipit: | <VII> «Capítol .XX. De l'eximent del melich e de la gilbositat ho deslongació e de varices e dolors del dors. — <1> Lo melich és augmentat per moltes coses: ho per apostemes qui és sots la cotna, ho per rumptura del penícol...» (f. 156rb). |
| Èxplicit: | <VII, 23, 9> «Medicina qui val contra paroxisma de febres fleu[m]àtiches. — R.: exens, esquinanti, such d'eupatori, roses, màstech, maratri, ana dr. .IIII.; anís, dragagant, ruda, spodi» [àpode] (f. 161vb). |
| Rúbriques: | <VII> «Capítol .XX. De l'eximent del melich e de la gilbositat ho deslongació e de varices e dolors del dors». (1) «Lo melich és augmentat per moltes coses»; (2) «De dislongació»; (3) «De varitzes»; (4) «De dolor de l'esquena». — «Capítol .XXI. Dels remeys e medicines que valen a les passions que són del cap estrò als peus e sie lo capítol primer de les passions del cap entrò als peus». (1) «Digestiu en les passions fredes del cap»; (2) «Medicina purgant humors fredes»; (3) «Medicina capapurgit, lo qual ha a purgar lo cap»; (4) «Mitigament contre les passions caldes del cap»; (5) «Píl·lules suaument purgant lo cap e contra de totes les humors e m[é]s de fleuma»; (6) «Medicine purgant melencolia»; (7) «Medicina purgant totes humors»; (8) «En dolor del cap veylla...»; (9) «Medicina contra les passions dels ulls, axí com és obtalmia de matèria calda»; (10) «Metgement en obtalmia de l'ull antiga»; (11) «Medicina valén en dolor [antic] d'ulls»; (12) «Medicina estrenxent les làgrimes e agüa la vista com la causa és calda e·l cors és mundificat»; (13) «Medicina valent contra blanchor e màcula dels ulls»; (14) «Medicina contra corrosió dels palpebres dels ulls»; (15) «Medicina qui val an aquels que vehen de luny e no de prop»; (16) «Medicina valent al metge que puxe veure les coses contengudes en la urine e descernir e de la color, e val als berbers qui puxquen fér al mig la vena, e val ale ligadors [sic per 'als llegidors'] e als metges que sàpien ligir les lettres menudes»; (17) «Medicina contra dolor de orella ho per sànies ho per úlçeres»; (18) «Medicina contra dolor[s] antigues de la orella hon agué sànies»; (19) «Metgament contra lo toniment e les passions antigues de la orella»; (20) «Medicina contra sobrefluïtats de les orelles»; (21) «Medicines a·rencar les verrugues e exscrexències hon que sien en tot lo cors»; (22) «Medicina contra corrosió e dolor de dents»; (23) «Medicina contra dolors pulsants de dents»; (24) «Cauteri valens contra dolor de dents»; (25) «Medicina confortant e enblanquén les ginives»; (26) «Medicina contra les dents díbils». — «Capítol .XXI[I]. Dels remeys qui valen contra les passions dels esperituals». (1) «Primerament, la manera digerén [matèria] freda en la concavitat dels pits contenguda»; (2) «Medicina qui val en lo comensament de l'asquinància e contra relaxació de la úvea e de l[e]s .II. amenles, sy la causa és calda»; (3) «Medicina qui val a restrènyer contre flux de humors del cap als pits e als membres de jusans»; (4) «Medicina contra l'espretat de la gola»; (5) «Medicina contre scopiment de sanch»; (6) «Medicina conta tos de causa calda»; (7) «Medicina contra tos de causa freda»; (8) «Medicina contra úlceres de polmó e sànies»; (9) «Medicina contra sanch congelada en lo pits»; (10) «Medicina contra tremor de cor». — «Capítol .XXIII. De medicines contra passions de l[e]s parts interiors axí com són l'estómach, la melsa, lo fetge e semblans». (1) «Metgament digerent matèria fluemàthica [sic] ho freda en l'estómach»; (2) «Medicina contra les passions de l'estómach e de les venes miserayques de causa freda»; (3) «Medicina contra vòmit e senglot»; (4) «Medicina digerent les matèries [fredes e ventoses] que són en l'estómach, en la melsa, en lo fetge e en los budels»; (5) «Medicina [qui] pot ésser apellada diaruibàrber [e] val contra opilació de la melsa e del fetge e ventositat»; (6) «Medicina qui desopila lo fetge e la melsa [e] pot ésser apellada dialacha»; (7) «Medicina purga[n]t humors caldes del fetge»; (8) «Medicina qui val contra passions de ventositat e dolors de l'estómac, del fetge e de l[e]s entràmenes»; i (9) «Medicina qui val contra paroxisma de febres fleu[m]àtiches». |
| Observacions: | Aquest fragment, copiat per la segona (ff. 156rb i 158va-159rb) i la tercera mà, continua en el text 10 del ms. perquè l'espai disponible en aquest darrer plec fou insuficient. No hi ha cap títol de l'obra. Nota de compra d'Hernando Colón al peu del f. 161v. |
| Edicions: | Carré - Cifuentes (2017), La traducció catalana medieval ... |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 201 ("compilation médicale en catalan")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 94-95 |
|
|