Darrera modificació: 2010-05-01 Bases de dades: Sciència.cat
Valero Molina, Joan, "Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona", Locus Amoenus, 8 (2005 - 2006), 47-66.
- Resum
- L’antiga capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, una de les darreres erigides dins de l’església, va ser concedida el 1431 a Sança Ximenis de Cabrera, una dama pertanyent a un dels llinatges més distingits de l’aristocràcia catalana de l’època. Durant els anys següents, Sança s’ocupà de proveir la capella amb els elements litúrgics i ornamentals necessaris, com ara un sepulcre monumental, el retaule i diverses peces d’orfebreria, comptant amb alguns dels principals artífexs catalans del moment, com ara Pere Oller, els continuadors del taller de Bernat Martorell, Pere Àngel o fins i tot un nom que fins ara per a nosaltres no tenia gaire rellevància artística, Jaume Vergós. No obstant això, determinats elements documentals i heràldics permeten suposar l’important paper que hauria tingut en el projecte original la difunta mare de Sança, Timbor de Prades, fins al punt que aquesta circumstància ens obliga a replantejar-nos la identitat de la destinatària del sepulcre.
- Matèries
- Història - Enterraments
Història de l'art Biografia
- URL
- http://ddd.uab.cat/pub/locus/11359722n8p47.pdf
|