Darrera modificació: 2025-05-19 Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM
Giner Mira, Pere, El secret carmesí de la corona doble d'or: la tria de llengua de la Cancelleria d'Aragó a partir de les lletres reials redactades per Bernat Metge, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2025.
- Resum
- L'objecte d'aquesta tesi és la tria de llengua de la Cancelleria reial de la Corona d'Aragó segons que es desprèn del total de les lletres reials redactades per l'escriptor Bernat Metge com a secretari dels Reis Joan I i la seva muller Violant de Bar (també catalogo elementalment totes les lletres de Metge al servei del Rei Martí, però en general no les tinc en compte més enllà). Les tres llengües que s'hi fan servir, l'aragonès, el català i el llatí, hi dibuixen clarament un patró pel qual la tria de llengua sol dependre de la destinació. Per a explicar aquesta distribució, recorro als models de la planificació lingüística d'Einar Haugen i del marcatge de Carol Myers-Scotton. El model de Haugen inclou no només les quatre operacions sovint represes (selecció, codificació, extensió i elaboració) sinó també tres criteris. Partint-ne, suposo que la tria de llengua de la Cancelleria d'Aragó pren forma sota dues menes de condicionants. Dels criteris haugenians d'eficiència i acceptabilitat, centrats en l'usuari, n'extrec quatre factors substancials —nativitat, aprenentatge, codificació i autoreconeixement—, relatius a les capacitats i l'autoidentificació de la Cancelleria, i determinats per la seva naturalesa en tant que Cancelleria de la Corona d'Aragó, per oposició a qualsevol altre marc de sobirania. En canvi, el criteri haugenià d'idoneïtat se centra en el missatge i en el grau de precisió amb què l'usuari vol expressar-lo. Així, assumeixo, seguint el model de Myers-Scotton, que la tria de llengua de la Cancelleria és portadora d'un missatge, de tipus intencional, amb el qual, segons sostinc, es fa una declaració sobre la sobirania del Rei, quasi sempre afirmant-la. Aquest missatge, però, cal adaptar-lo a cada destinació, perquè la relació implicada en la sobirania és diferent amb cada interlocutor. És això el que crea la necessitat de precisió a què ha de fer front el dispositiu de tria de llengua de la Cancelleria. Per a comprendre aquest funcionament variable torna a ser útil el model de Myers-Scotton. Entrant en el seu concepte nuclear de conjunt de drets i obligacions, aïllo dos criteris actius sobre la tria de llengua de la Cancelleria —anomeno 'criteris' els condicionants que, a diferència dels factors substancials, impliquen una decisió (conscient o inconscient). Sota el criteri de mateixesa, hom decideix si donar prominència a la mateixesa o a la diferència, i en això, el valor de cadascuna de les tres llengües disponibles ve de la distància formal que la separa de la de l'interlocutor. En canvi, en resposta al criteri de caràcter, la Cancelleria atribueix al Rei, servint-se de la llengua que n'és l'índex, el conjunt de trets que escenifica la relació amb l'interlocutor que convé més a la sobirania del Rei. D'aquesta manera, l'aragonès i el català, mitjançant la mateixesa i la reclamació dels diferents títols de sobirà dels Estats de la Corona, permeten d'estrènyer el lligam entre el Rei i, respectivament, una part dels seus súbdits, per als quals creix la necessitat d'obeir, alhora que, en la diplomàcia, cada romanç lliura un combat particular en la defensa de la independència de la Corona d'Aragó respecte dels seus veïns immediats, el Regne de França i la Corona de Castella. El català també identifica la Família reial, i el llatí indica tant la pertinença catòlica com el vigor legal. Amb l'edició d'unes cinquanta lletres majoritàriament fins ara inèdites, exploro possibles anàlisis quant als factors substancials, i aprofundeixo en una que mesura l'acció dels meus dos criteris. Hi detecto compatibilitat general de les lletres analitzades —majoritàriament de la Reina Violant— amb el que suposo, però també alguns contraexemples.
- Matèries
- Documentació
Anàlisi lingüística Metge, Bernat Sociolingüística
- Notes
- Dir.: Daniel Casals i Martorell & Mar Massanell i Messalles (UAB).
- URL
- http://hdl.handle.net/10803/694332
|