|
tortorol
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2024-01-13
Darrera modificació: 2024-01-14
Bases de dades: Sciència.cat
ana Torterol, turmell, articulació formada al punt d'unió del peu i la cama.
“E quant se lleu, fer-li estopades de blanch d'ou als genols e als tortorols.”
Anònim, Recepta per a les cames (ANM 100)
[Vilafranca (Ports), 1424]
p. ext. ana Articulació.
“Ítem, emplastre <de cost> sobre·l torturol de l'anca, que és dit cia, sana, traén la humiditat del fons”
Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim, [versió ABEV 191 (còpia del 2n quart s. XIV), f. 82v, ed. Collell 1892: 69]
[Barcelona?, s. XIII ex.]
ETIM.: De tort, torterol, 'espiral'
SIN.: turmell
clavilla (clavia)
clavillar
FORMES: tortorol (ms. 1424, 'turmell'); torturol (TP Vic, 'articulació'); torterol (test. orals, 'turmell'); tarterol (Amades 1931; DCVB; Coromines, 'turmell'); tortarol (Ruyra 1908, a DCVB, 'espiral de fum o d'un altre fluid')
Notes: El DCVB, s. v. torterol, dona, com a primera definició, ‘espiral de fum o d'un altre fluid', i n'esmenta els testimonis escrits de Ruyra (1908) i Carner (1912). Com a segona definició, dona ‘turmell' i n'aporta únicament testimonis orals recollits a l'inici del segle XX a Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la comarca de la Llitera, a Fraga, Mequinensa (Baix Cinca), Massalcoreig (Segrià) i Maella (Matarranya). Aquesa última definició anatòmica i aquest àmbit geogràfic fou reiterat, sense testimonis, per Corachan, s. v. torterol, sinònim de turmell emprat a les 'terres catalanes d'Aragó'. Amades 1931 aporta la variant tarterol, amb el significat de 'joc d'ossos que formen el turmell en les potes del bestiar de peu forçat', recollida oralment a Prat de Comte (Terra Alta), Tamarit de Llitera i Roda d'Isàvena (Ribagorça), interessant perquè demostra que el mot s'aplica també als animals (el DCVB recull la variant, però no aquesta informació). Coromines, s. v. tòrcer (VIII, 584b), no coneix el significat ‘turmell', però sí altres per extensió.
Cap dels diccionaris esmentats no proporciona, doncs, testimonis antics de torterol / tortorol / tarterol, ‘turmell'. El que aportem, amb la variant tortorol (tot i que al ms. pot llegir-se «torcorol» per la freqüent ambivalència de les grafies c / t), apareix en una recepta per a les cames, prescrita a una dona de Vilafranca (Ports) el 1424 i transmesa al protocol d'un notari de la localitat, en la qual s'indica que cal aplicar compreses «als genols e als tortorols». Aquesta ocurrència no sembla que pugui correspondre al significat per extensió que té el testimoni aportat per Faraudo (‘maluc'), en el qual, com es veurà a continuació, per això es va considerar necessària una precisió.
Coromines (loc. cit.) va recollir alguns significats per extensió, de campanyes seves o de segona mà, tots orals. A Esterri de Cardós (Pallars Sobirà) va sentir que torterol s'aplicava a la 'cassoleta del genoll'. De bibliografia sobre la parla aragonesa de la vall de Benasc (Ribagorça), va recollir la forma torturuelo, amb el significat de 'tendón de Aquiles, el que une el tobillo con la pierna', i la conclusió que, en general vol dir, ‘articulació'.
Amb el significat extens d'‘articulació', Faraudo, s. v. torturol, en documenta un testimoni antic en un dels manuscrits de la traducció catalana del Thesaurus pauperum, feta a finals del segle XIII (que no és el ms. de València, com es diu a VFaraudo  , sinó el de Vic, que cita a partir de l'edició censurada de Collell 1892: 69). Al manuscrit de Vic d'aquesta traducció, que és el més antic que se'n conserva, copiat al segon quart del s. XIV, la frase «Item costus superemplastratus antiquam sciaticam sanat, extrahendo humores de profundo» (Pereira 1973: 279-280), es tradueix «Ítem, emplastre <de cost> sobre·l torturol de l'anca, que és dit cia [ms. ciam], sana, traén la humiditat del fons» (ABEV 191, f. 82v). Al ms. de Barcelona, una còpia posterior, feta en aquesta ciutat el 1392, s'ha substituït el mot «torturol» per «quarter de la anqua», 'part inferoposterior del cos': «Ítem, costus emplaustrat sobre lo quarter de la anqua, que és dit sia [ms. suau], sana, trahén la humiditat del fons» (BC 864, f. 25v). No localitzem el text al ms. de València, desordenat i fragmentari (BHUV 216). Vegeu cia, 'os de l'anca, maluc'.
Bibl.: Collell i Bancells (1892), Tresor de pobres compilat per ..., p. 69 ('torturol de l'anca')
Amades (1931), "Vocabulari dels pastors", s. v. 'tarterol'
Pereira (1973), Obras médicas de Pedro Hispano, pp. 279-280
Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet – Corachan: Present però incomplet
Lluís Cifuentes
|