Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Cum ieiunas, unge caput tuum, et faciem tuam lava (Mt 6, 17)
| Publicació de la fitxa: 2023-02-01
Darrera modificació: 2023-02-01 |
| Bases de dades: | Altres |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419) |
| Títol regularitzat: | Cum ieiunas, unge caput tuum, et faciem tuam lava (Mt 6, 17) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - 1413 |
| Notes sobre la datació: | Sermó predicat a València la Quaresma de 1413, dia 8 de març, dimecres de cendra |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Sermons |
| Matèries: | Religió - Homilètica
Medicina |
| Paraules clau: | alimentació
medicaments
metge
religiositat |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Transmissió |
| Observacions: | València, Arxiu-Biblioteca de la Catedral de València, ms. 275 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Josep Sanchis Sivera (1927), Quaresma de Sant Vicent Ferrer ..., pp. 22-23 (IV: Lo dimecres) |
| Text digital |
| Fragments: | «De prima, afflicció corporal e penitencial: Cum jejunas. Bé sabia Jesu Xrist que affany serie afflicció, e dexar los delicaments, e per ço no diu si jejunas; no és condicional, mas per força cové que façam penitència, e és temporal, e axí diu cum jejunas. Presupon, emperò, que devem dejunar tota la quaresma. Rahó: si volem comptar los dies, son XXXX dies, menys dels digmenges, en los quals podem sopar; axí, en los XXXX dies, no menjar sinó una vegada, per resemblar al nostre mestre Jhesu Xrist, que per dar exemple a nosaltres, ell volch dejunar; axí, si som bons dexebles, resemblem-li: (…) mostrem-nos ésser ministres e servidós de Jhesu Xrist; com? en molta pasciència, no diu en pasciència, mas en molta. Ara, en est temps, solen venir malancollies, e axí, primo, pasciència en si mateix, e als prohismes en la sua casa. PAsciència en tu mateix, com cert és que, puix ho haveu aveat de dejunar, afanys dóna lo dejuni; als huns dóna tanta dolor de cap, als altres diversos defalliments. Hajats pasciència, no trancar per axò los dejunis! Per açò podets pensar que major affany ne hac Jhesu Xrist: tenir fort, no trencar, que no morrà lo cors per dejunar, ans n'aurà sanitat. E si lo metge te dóna medecines doloroses, soffris-ho per salut del cors, e axí hajats pasciència, no trencar lo dejuni, que salut és de la ànima; axí, teniu fort, no esmayar (…).
Altra qüestió. Si algunes persones són scusades de aquest dejuni; hoc, per necessitat, són scusades; e quina és? Huyt condicions de persones: primo, dones prenyades, rahó per ço com han provehir a elles e a les creatures, e si no prenia sinó huna refecció, la criatura se debilitaria: axí tals dones ne són scusades, bé n·ia algunes que són de gran complexió, que porien dejunar un dia o dos a la setmana. La segona condició, són dones que alleten infants, per la matexa rahó. La terça condició, són persones malaltes de malaltia, quant porta gran flaquea, e que tol lo apetit de menjar; altres malalties no·t escusen: si haveu puagre, no sou excusat; si est naffrat e menjes bé, dejuna; si est leganyós, axí de malalties que no tollen lo apetit, dejunar: malaltia del milà, les ales flaques e lo bec sa. La quarta condició, persones pobres, quant han tanta pobrea que no poden haver a huna hora compliment de refecció: axí com los qui acapten, e axí de altres que no poden haver sinó hunes poques de cols e sens sal e sens oli; mas vos, en rich hom, que havets de totes viandes, no dejunareu? en dampnació serà de la vostra ànima. La cinquena condició, és de acaminants per necessitat, ço és, caminants a peu, que és necessitat que menjen per lo treball del camí; emperò lo[s] qui van a cavall, dejunen: al rocí o mula feu sopar, mas vos dejunau; axí, los de peu són escusats per necessitat que acaminen. La sisena condició, és de treballants, axí com lauradós, cavadors, e bé que sies hom rich e pots scusar los treballs, tengut és de dejunar; mas aquells que han a cavar e se·n han a governar; sastres e çabatés no·n són scusats, ni·l notari per scriure trencarà lo dejuni, no. La setena condició és persones jóvens adolescents: sant Thomàs, in secunda secunde, diu que no són tenguts dejunarr, fins han tres setenes d'anys; asigna rahó per tal com tro aquell temps han lo creximent, e per tal no són tenguts de dejunar; mas diu que de fet que se acoste als XXI any, és tengut de dejunar alguns dies; axí a VII o VIII anys, lo Divendres Sant; si ha X anys, dos dejunis (…)». |
| Observacions |
| Modifique l'accentuació. |
|