Querol, Ramon (fl. Girona, 1361 - 1400)
Creació de la fitxa: 2020-10-15
Darrera modificació: 2024-05-13
- Categoria social i professional
- clergue - familiar/domèstic - físic - mestre - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en arts i medicina
Batxiller en arts, 1362
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - França (regne)
Localitats: Barcelona - Girona - Lleida - Montpeller [Montpellier] - Saragossa [Zaragoza]
- Comentaris
- Metge (físic), oriünd de Dosquers (Garrotxa). Mestre en arts i en medicina, format a Montpeller. Des d'almenys 1361 regí l'escola de gramàtica de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, i el bisbe confirmà la immunitat fiscal del mestre i els alumnes d'aquesta escola (Marquès 1993). El 1362, essent clergue (devia tenir ordes menors), batxiller en arts i mestre d'aquella escola, estudiava medicina a Montpeller (Cartulaire). El 1369 renuncià a la docència en l'esmentada escola i hi fou substituït per un cert Guillem Querol, prevere, potser parent seu (Marquès 1993). Entrà al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li atorgà elevades pensions per a assegurar-se'n la disponibilitat en uns temps marcats per la por a la pesta, i, posteriorment, de Joan I el Caçador (1350 – 1396) (Ferragud 2005). En els anys 1385-1386 era professor de medicina a la Universitat de Lleida (Rubió i Lluch 1908-1921). A finals de desembre de 1386 i primers de gener de 1387, ell, Francesc Conill (fl. 1376 – 1404) i Guillem Sagarriga (fl. 1370 – 1407) assistiren el rei Pere en els seus últims moments, a Barcelona, i, tot seguit, Joan I els cridà a Girona per a servir-lo en la greu malaltia que patia (Roca 1922, 1928 i 1929). El 1388 la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431) sol·licità al papa que pogués conferir títols de mestre en medicina als llicenciats universitaris (Vielliard 1930). Molt apreciat pels reis, n'aconseguí el favor per a diversos parents i amics. El 1393 residia a Girona i hi fundà un col·legi de gramàtica i lògica per als seus familiars i descendents, per al qual adquirí el domini útil del castell de Sobreporta (avui portal de Sobreportes), confirmat per Joan I el 1395, que també el posà sota la protecció reial —aquest col·legi fou la primera seu del Seminari de Girona, entre 1599 i 1769 (Marquès 1993; Ferragud 2005). — Formes antigues del nom: «Ramon Querol», «Ramon Carol» (català).
- Bibliografia
- Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, p. 456
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 71 de la reimpr.]
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. lxv
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ...", p. 22
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 37, 99, 142, 177 i 207
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 132-133 i 230-232
Vielliard (1930), "Nouveaux documents sur la culture ...", p. 35, doc. 18
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Raymond Karoli'
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", pp. 128-129, núm. 32
Pla i Cargol (1960), Biografías de gerundenses ..., pp. 38 i 203
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 82, 94, 113, 133, 146 i 152 ("Ramon Carol o Querol")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Ramon Querol'
Marquès i Planagumà (1993), "Ensenyament al bisbat de Girona ...", pp. 277-279
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 94, 218-219, 267-268, 287-290 i 467
- Variants del nom
- Carol, Ramon
Lluís Cifuentes |