| Una donzella guareix Lançalot amb una herba collida al bosc |
| Publicació de la fitxa: 2026-10-30
Darrera modificació: 2026-10-30 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|   |
| Identificació |
| Tema: | Una donzella guareix Lançalot amb una herba collida al bosc |
| Matèries: | Màgia - Màgia natural – Medicina - Farmacologia |
| Paraules clau: | dones, malaltia d'amor, medicaments, noble, pacient |
| Tipologia: | Miniatura |
| Context |
| Obra: | Anònim (Ps.-Walter Map), Lancelot du Lac (2a part) (N de França, c. 1210-1235) |
| Datació i localització |
| Ubicació: | París, BnF, ms. Français 333, f. 24v |
| Datació: | França, prin. o primer quart del s. XIV |
| Bibliografia |
| Edicions: | Cabanès (1918), Chirurgiens et blessés à ..., p. 69 (gravat en b/n) |
| Reproduccions digitals: | Gallica  (digitalització del ms.; aquest foli)
Biblissima (digitalització del ms.) |
| Bibliografia: | BnF Archives et Manuscrits (descripció del ms. i accés a la digitalització) |
| Drets |
| Propietari: | Bibliothèque nationale de France (BnF), París |
| Llicència: | CC PDM 1.0 https://creativecommons.org/publicdomain/zero/1.0/ |
| Observacions |
| Comentaris: | L'escena representa el moment en què Lançalot, després d'embogir d'amor pel rebuig de la reina Ginebra, i de vagar pel bosc en camisa o nu (renunciant al seu estament social) i en estat salvatge, menjant només arrels i baies, jau agònic vora una font. Allà el troba una donzella que passejava, que de seguida busca una herba específica per guarir-lo. El passatge té variacions segons les versions. En algunes, la donzella és la Dama del Llac, gran protectora de Lançalot. Segons les versions del relat, pica l'herba i en fa un suc o ungüent que introdueix directament a la boca del cavaller o li aplica sobre el pit; en d'altres, li frega els polsos amb les fulles. És una herba específica, que el text no concreta, la qual té el poder de "refredar" el cervell i així li fa recuperar la consciència (el seny). En algunes interpretacions modernes es diu erròniament que l'herba era mandràgora, que, en realitat, hauria produït els efectes contraris (era sedant, narcòtica i podia causar al·lucinacions i un deliri encara pitjor i sense solució). Tot seguit, el text descriu que el cavaller cau immediatament en un son profund, gairebé mortal, però regenerador, ja que es pensava que el son era un mecanisme que propiciava el "refredament" del cervell, necessari per contrarestar l'escalfament i el ressecament que hi havia produït la bogeria d'amor. És un dels passatges més significatius de la Vulgata artúrica en què es combina misticisme i detallisme mèdic. |
|