|
Darrera modificació: 2026-06-23
Bases de dades: Sciència.cat
Gudayol i Torelló, Anna, «El noble esforç»: la Biblioteca de Catalunya i el salvament de manuscrits durant la Guerra Civil, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2025, 1.739 pp.
- Resum
- És ben conegut que la Guerra Civil espanyola va servir com a laboratori de proves d'accions de tota mena que es van dur a terme posteriorment durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, en els darrers anys els investigadors en història de l'art han dedicat un gran nombre de treballs al salvament del patrimoni historicoartístic dut a terme a Espanya durant aquest període, i les mesures que es varen emprendre per dur-lo a terme o les persones que hi van participar han estat objecte d'especial atenció, ja sigui a nivell de grans institucions -com el Museu del Prado, el Museu d'Art de Catalunya- com de les administracions locals. En canvi, l'atenció prestada al salvament del patrimoni bibliogràfic ha estat molt més limitada. Aquest treball pretén presentar les actuacions dutes a terme a Catalunya per garantir la conservació de les biblioteques patrimonials en general, i la dels manuscrits que contenien en particular, tant a través de la confiscació de col·leccions durant el conflicte com per d'altres mitjans, la devolució d'obres després de la guerra per les autoritats franquistes i la repercussió després de la guerra d'aquests ingressos en la col·lecció de manuscrits de la institució. A finals de juliol de 1936, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic que prengués mesures per intentar evitar la destrucció d'obres d'art, objectes, mobles i edificis en perill. La responsabilitat de salvar el patrimoni bibliogràfic va ser encarregada a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya. Amb l'ajuda del seu equip, va organitzar la confiscació de biblioteques patrimonials i va recuperar un gran nombre de volums que hi van arribar per diferents mitjans (intervencions policials o sindicals, peticions de particulars). La majoria de les incautacions es van fer a Barcelona i als voltants; tanmateix, algunes missions van facilitar la recuperación d'importants biblioteques situades en zones allunyades (Pirineus, front de combat). Es van coordinar, en la mesura del possible, les accions de salvaguarda dutes a terme en altres ciutats. Es van salvar així col·leccions eclesiàstiques i nobles, però també biblioteques de soldats, polítics, metges i advocats. La gestió d'aquestes col·leccions varià segons les seves característiques; els volums més notables varen ser enregistrats, i en ocasions enquadernats i restaurats. La victòria de les forces franquistes va comportar una política de retorn de les peces salvades per les autoritats republicanes. Aquest retorn no va estar exempt de problemes, ocasionats sovint per la manca d'identificació dels llibres, però també perquè els responsables del rescat van ser víctimes de represàlies polítiques. Com a conseqüència, una sèrie de volums, la procedència dels quals sovint no es coneixia, van romandre a les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya.
- Matèries
- Biblioteques
Manuscrits
Catàlegs i inventaris
- Notes
- Dir.: Lluís Cifuentes (UB).
- URL
- https://hdl.handle.net/10803/695641
|