|
Darrera modificació: 2024-07-14
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Eiximenis, Arnau, Llull, BBAHLM, Trobadors
Garcia Sempere, Marinela - Mas i Miralles, Antoni - Perujo Melgar, Joan M. (eds.), Flos sanctorum o Vides dels sants pares: Legenda aurea en català, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana), 2022 - 2023, 3 vols. publicats.
- Resum
- La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-V conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Influí en la tradició impresa i, com els altres manuscrits, conté diferents modificacions respecte del model llatí que el doten d'un caràcter propi. El volum I.1 ofereix un estudi introductori sobre l'obra i sobre la traducció catalana, seguit de l'edició dels primers capítols d'aquest còdex, acarada amb els altres testimonis catalans i amb el model llatí. Si els capítols sobre les festivitats tenen un to més teològic, els de les vides ofereixen un conjunt de relats breus —formen part dels primers textos narratius de la tradició catalana—, amb el color i la vivesa de la vida de personatges procedents de llocs i d'àmbits socials molt distints i explicats al públic medieval en una llengua catalana ja ben rica i expressiva. El volum I.2 inclou trenta-set capítols, que van de la vida de santa Coloma a la passió de Jesucrist, és a dir, una part del temps de Nadal, la Quaresma i la Setmana Santa. Són relats breus dels primers temps del català literari; eremites com sant Pau, cavallers com sant Sebastià, verges com santa Agnès o santa Coloma protagonitzen aquestes narracions, que ens traslladen el retrat de la societat que les llegia, amb diàlegs i anècdotes dels diversos protagonistes, els sants i les santes de la nostra tradició. El volum II.1 conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.
- Matèries
- Religió - Hagiografia
- Notes
- Informació de l'editor: I.1
 , I.2 , II.1 .
- Conté edicions de
-
|