Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

Sciència.cat DB voc60 (23 / November / 2024)

gotornó
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2015-03-04
Darrera modificació: 2015-03-09
Bases de dades: Sciència.cat

med 1. Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll, tant en humans com en animals; sin. modern: goll (DCVB s. v. goll). Es relacionava amb l'aire respirat i per això es considerava fàcilment encomanadís. Lanfranc de Milà (Chirurgia magna, 1296, llib. III, doctr. 2, cap. 16) n'atribueix la causa a l'aigua que es beu i a la vida de muntanya, i posa com a exemple algunes zones dels Alps italians. Jaume d'Agramont (Regiment, 1348) destaca el Pirineu de Foix (Sabartès) com a regió endèmica de la malaltia (Agramont 1998: 55 i 76; Roig 2006: 626-627). Emprat habitualment en pl., gotornons. Lat. bocium. || 2. p. ext. Inflor passatgera de la part anterior del coll (DCVB: Menorca); vegeu esquinància.

“Dicta vero [Na] Orpina postea veniens confessa fuit per sacramentum se usa [sic] fuisse conjuratione en gotornons, que esclafava”
Interrogatori inquisitorial, Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", doc. 1, p. 66
[Sant Pere de Ribes, 1303]

“A mal de gotornons: prin scaviosa e stopa blanqua...”
Anònim, Compendi de menescalia i altres coses (BLM III), núm. 160 (f. 42r)
[s. XV tercer quart]

“A mal de gotornons: pren escabiosa e estopa blancha...”
Anònim, Compendi de menescalia i medicina (BUBo 1880), núm. 35 (f. 23r)
[Mallorca?, c. 1470]

“Per los estrangolons o gotornons que vénen en la gorja dels bous, lo qual los ve del servell refredat”
Miquel Agustí, Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, llib. III, cap. 12, núm. 5 (f. 168r)
[Barcelona, 1617]

SIN.: gotirló
boci

FORMES: gatirnons; gatrinons; goternons; goterons; godarnons (dial. mod.); botornons (dial. mod.)

PL.: gotornons

Notes: Primeres documentacions publicades: Miquel Agustí, Secrets d'agricultura, 1617, referit només a animals (DCVB); Anònim, Llibre de menescalia, de BUBo 1880, c. 1470, també referit a animals (Coromines, que el data, a partir de Batllori [s. XV], "c. 1400"). Perarnau 1982 ho interpreta erròniament com un nom propi.
Coromines també recull altres variants antigues (gatirnons, gatrinons [Vall d'Àneu 1424]; goternons, goterons [Bagà 1467]) i modernes (botornons [Ruyra], godarnons [Menorca]).
Faraudo, s. v. gotirló, envia a goternó, gotornó, però no té aquests lemes.
Sobre el significat, Coromines, vol. 4, p. 592: "El DTo. ho afegí en l'edició de 1670: «gotornons: parotis, -idis; o minoves; struma, cohaeras, -adis»; des del qual va passar al Lacavalleria (que ho aplica especialment al cavall, com l'esmentada Manescalia; i a les paròtides), i a altres diversos dicc. moderns".
Vegeu també gotornós i lleguadissa.

Bibl.: Torre (1640), Thesaurus verborum ac phrasium ex ... [1670]
Lacavalleria i Dulac (1696), Gazophylacium Catalano-Latinum ...
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., pp. 55 i 76 [gotirlons]
Roig (2006), Espill, pp. 626-627 [gotirlons]

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet

Lluís Cifuentes