Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc23 (23 / November / 2024)
|
febre med En la medicina galènica, calor patològica o estranya a la calor natural que es difon per tot el cos i danya les seves funcions naturals. Fou considerada símptoma (accidens) d'altres malalties i malaltia en si mateixa. Els metges medievals exposaren diverses teories per tal d'explicar-ne l'origen i els mecanismes de producció. Per les seves característiques i manifestacions clíniques, distingiren diferents tipus de febres: efímera, quotidiana, terçana, quartana, puerperal, hèctica, pestilencial, etc. Fou el tipus de malaltia que més sovint hagueren d'atendre els metges medievals (Agramont (1971), Regiment de preservació de ...). “Les febres qui no deffallexen, en creximent de tres en .III. dies, les pus forts són plus perilloses. Aquelles qui deffallexen no són perilloses” ETIM.: febris (Castelli) FORMES: febra Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet Antònia Carré |