Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc91 (22 / November / 2024)
|
berberís far his Gènere de plantes de la família de les berberidàcies, que comprèn diverses espècies, de les quals la principal és el Berberis vulgaris L. (cat. popular actual 'coralet'). “Berberís. — Dix Diazcòridoz que·l berberís és arbre que sembla a la perera salvadge e fa aytals obres en estrènyer” “Medicina contre scopiment de sanch. — R.: sement de verdolagues, sement de papàver blanch, roses, spodi, coriandre preprerat, sumach, barbarís, acàcie, murtells” “Berberís —alguns diuen barba yovis— és fret e sech en lo terç grau. Com és begut ab vinagra, conforta lo fetge calent” “Aquesta medicina val contra lo brac, e és del libre de Galièn: prin quelímia, .X. dracmes, berberís, .V. dracmes, aygua de porro, .VI. onçes, vi, atretant, e sia cuyt tro que sia espès” “Sia confortat lo fetga a part de dintra ab trosichs de berberís” “e [a] aquesta malaltia faràs [e]sta cura: prin lavor de murta e lavor de çumach, de cascú .Iª. dracma, de berberit .Iª. dracma” ETIM.: De l'àrab ḥabb al-amīrbārīs (AVOMO XVII) FORMES: berberis; berberit; barbaris Notes: Les formes documentades fins ara ('berberis', 'berberit') no permetien conèixer amb claredat quina era la pronunciació antiga d'aquest mot i, en conseqüència, els diccionaris no són unànimes al respecte: el DCVB opta per un accent esdrúixol, a partir de la forma llatina, mentre que Faraudo no l'accentua, segurament per prudència, però al no fer-ho deixa entendre que la considera plana. La forma 'barbaris', localitzada ara a la traducció del Lilium medicine de Bernat de Gordon, prova que les dues primeres vocals eren neutres i, per tant, sent barceloní el testimoni i la traducció segurament també, és clar que la pronúncia era aguda (com a Font i Quer 1961 en castellà, sense citar la font). Aquesta conclusió ja l'apuntava la forma 'berberit', que ara s'entén millor. Recollim aquí els testimonis aportats pel DCVB (només Chaulhac, ara a partir del ms. i no de l'incunable) i per Faraudo (Alcoatí, Ibn Wāfid i misser Joan), que hem revisat als manuscrits, i n'afegim dos més de significatius (Bernat de Gordon i Abū-s-Ṣalt). Per a la definició, seguim el DCVB. La que aporta Faraudo ("Gènere de plantes espinoses, especialment l'arbust dit arç blanc o cirer de pastor; confecció acídula del fruit del mateix arbust", corregida a Ibn Wāfid 1943: 178, "Berberis vulgaris") deu ser fruit de l'ambigüitat dels noms vulgars actuals, com és el cas de 'coralet' (cfr., per exemple, Gomis 1983: 64, que recull aquest nom per al fruit del Capsicum annuum L., 'bitxo, pebrotera, pebroter', reproduït a Coromines s. v. 'corall'). Bibl.: Moliné i Brasés (1913-1914), "Receptari de Micer Johan, 1466" Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Absent – Corachan: Absent Lluís Cifuentes |
