Sciència.cat DB

febre
subst. f.Publicació de la fitxa: 2014-08-06
Darrera modificació: 2014-08-08
Bases de dades: Sciència.cat

med En la medicina galènica, calor patològica o estranya a la calor natural que es difon per tot el cos i danya les seves funcions naturals. Fou considerada símptoma (accidens) d'altres malalties i malaltia en si mateixa. Els metges medievals exposaren diverses teories per tal d'explicar-ne l'origen i els mecanismes de producció. Per les seves característiques i manifestacions clíniques, distingiren diferents tipus de febres: efímera, quotidiana, terçana, quartana, puerperal, hèctica, pestilencial, etc. Fou el tipus de malaltia que més sovint hagueren d'atendre els metges medievals (Agramont (1971), Regiment de preservació de ...).
Les febres també poden ser tenebroses o treballoses (vegeu article).

“Les febres qui no deffallexen, en creximent de tres en .III. dies, les pus forts són plus perilloses. Aquelles qui deffallexen no són perilloses”
Hipòcrates, Claudi Galè, Aforismes [amb el comentari de Galè], Traductor: Anònim, IV.43 (IV.37, IV.45, V.5, etc.)
[s. XIV segon quart]

ETIM.: febris (Castelli)

FORMES: febra

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet

Antònia Carré