|
cia
subst. f. s.Publicació de la fitxa: 2024-01-14
Darrera modificació: 2024-01-14
Bases de dades: Sciència.cat
ana Os de l'anca, maluc, i, més concretament, el cap del fèmur (ballador de l'anca).
“Ítem, emplastre <de cost> sobre·l torturol de l'anca, que és dit cia [ms. ciam], sana, traén la humiditat del fons [...] cia és os redon e tou, e d'aquel loc és nomenada aquesta malaltia, que és dita ciàtica, e l'os aquel qui·s mou dins és redon e és dit vertebom [sic per vertebron], e axí com a cosa giradiza”
Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim, [versió ABEV 191 (còpia del 2n quart s. XIV), f. 82v, ed. Collell 1892: 69]
[Barcelona?, s. XIII ex.]
ETIM.: Del grec ἰσχία –ον, ischíon, en llatí os ischii, ischium, isqui o ísquium
FORMES: cia; sia
Notes: El DCVB el considera un neologisme i no n'aporta cap testimoni (DCVB, s. v. cia, ‘f. neol. Os de l'anca'). Corachan, s. v. cia, remet a ísquium, 'part posterior i inferior de l'os coxal', definició que es reprodueix en la seva actualitzacció (Dicc. Medicina, s. v. cia i isqui). Tanmateix, aquesta definició moderna sembla que és massa precisa i el testimoni antic que aportem hi entén més aviat 'maluc', 'regió osteoarticular constituïda per la part inferoexterna de l'os coxal i la superior del fèmur', i, més concretament, 'cap del fèmur', 'Part articular de l'epífisi superior del fèmur, regularment arrodonida, que representa les dues terceres parts d'una esfera, destinada a articular-se amb l'acetàbul. Posseeix una depressió rugosa, anomenada fosseta del lligament rodó, destinada a la inserció del lligament rodó de l'articulació coxofemoral' (Dicc. Medicina).
Coromines, s. v. ciar (II, 692b), proposa fer-ne derivar ciar (i cia ‘acte de ciar'), mot nàutic que significa ‘remar cap enrere, tallant l'aigua amb la popa' i que el Dicc. Aguiló, el DCVB i el VFaraudo  localitzen al Tirant lo Blanc. Coromines apunta (com ja havia fet al DCEC, s. v.) que cia, ‘os de l'anca', prové del grec ἰσχία –ον, a través del llatí ischia –orum, ‘ossos de les anques', que en llatí vulgar (oral) i llatí medieval era scia, i del qual deriva ciàtic i ciàtica, però no en troba documentació més antiga que el Dicc. Labèrnia, s. v. cia (‘f. Os del anca. Cia, cea. Coxendix, icis').
La traducció catalana del Thesaurus pauperum, feta a finals del segle XIII molt probablement a Barcelona, n'aporta no tan sols un testimoni sinó també una descripció. En reproduïm la lliçó del ms. de Vic, el més antic que se'n conserva, copiat al segon quart del s. XIV (ABEV 191, f. 82v, ed. censurada de Collell 1892: 69). Al ms. de Barcelona, una còpia posterior, feta en aquesta ciutat el 1392, el mateix passatge es llegeix: «Ítem, costus emplaustrat sobre lo quarter de la anqua, que és dit sia [ms. suau], sana, trahén la humiditat del fons [...] Sia és os redon e és tou, e d'aquell loch és nomenada aquella malaltia, que és dita ciàticha, e l'os aquell qui·s mou dins que és [sic] vertebron, axí com a cosa giradissa» (BC 864, f. 25v). No localitzem el text al ms. de València, desordenat i fragmentari (BHUV 216). Aquesta descripció no es troba als manuscrits llatins emprats per Pereira (1973) en l'edició del text original llatí, però convé tenir present que va ser una obra amb una difusió enorme i molt complexa, amb el text sistemàticament manipulat.
D'altra banda, la locució del Dicc. Aguiló siam, mal de (definida com a ‘malaltia', sense cap més precisió ni cap testimoni), sembla correspondre a la lliçó «siam» que rebutgem al ms. de Vic, però cal llegir-hi ‘mal de Siam' (Tailàndia), denominació antiga de la febre groga.
Bibl.: Labèrnia i Esteller (1839-1840), Diccionari de la llengua catalana ..., s. v. cia
Collell i Bancells (1892), Tresor de pobres compilat per ..., p. 69
Aguiló i Fuster (1914-1934), Diccionari Aguiló: materials ..., s. v. siam, mal de
Pereira (1973), Obras médicas de Pedro Hispano, pp. 279-280
Diccionari enciclopèdic de Medicina , s. v. isqui
Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Absent – Coromines: Present però incomplet – Corachan: Present però incomplet
Lluís Cifuentes
|