| Publicació de la fitxa: 2016-12-01
Darrera modificació: 2016-12-13 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Pseudo-Ramon Llull |
| Títol regularitzat: | Ars operativa medica |
| Altres títols: | Ars operativa de aquis condimentalibus et medicinalibus
Liber de aquis et oleis
(i altres) |
| Núm. de catàleg de la Llull DB: | MP I.6  |
| Llengua: | Llatí |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi d'alquímia |
| Matèries: | Alquímia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Cum ego Raymundus Ilerdae existens essem rogatus a quibusdam caris amicis...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... item hoc sperma bibitum alleviat hominis membra aggravata» |
| Altres persones relacionades |
| Autor apòcrif: | Llull, Ramon (1232 – 1316) |
| Autoritat citada: | Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Breu tractat sobre les virtuts mèdiques de la quintaessència, sense alfabets ni figures. L'autor es presenta com a deixeble d'Arnau de Vilanova i parla de la visió en la qual sant Gil, un dels sants protectors reconeguts per l'Església i un dels quatre patrons del Camí de Santiago, per bé que especialment vinculat a la Provença, li ha revelat aquests secrets mèdics, que descriu (Pereira). |
| Públic/intenció: | Alquimistes
Metges |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 1986 - ff. 49r-57v
Fragmentària - Florència [Firenze] - Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2827 - ff. 117r-120r (òlim 108r-111r) |
| Observacions: | Per a la resta de la tradició manuscrita i impresa, vegeu Llull DB MP I.6 |
| Bibliografia |
| Catàlegs i repertoris: | Pereira (1989), The Alchemical Corpus Attributed ..., I.6
Pereira, Catalogue, act. 1998 I.6
(vegeu Llull DB MP I.6 ) |
| Bibliografia: | Hillgarth (1971), Ramon Lull and Lullism in ..., p. 292
Pereira (2006), Alchimia: i testi della ..., pp. 594-595 i (notes) 1384-1386 |
| Observacions |
| Vegeu Llull DB MP I.6
"La preparació dels fàrmacs amb la tècnica alquímica de la destil·lació, que Roger Bacon ja havia recomanat al seu Antidotarium, va esdevenir cada vegada més comuna a partir de mitjan s. XIV i no sempre és possible distingir entre destil·lació dels fàrmacs i destil·lació transmutatòria. L'Ars operativa medica, considerada autèntica de Ramon Llull per Bernat de Lavinheta, al qual es deu el 'rellançament' de la filosofia lul·liana en la cultura europea del primer Renaixement, constitueix un molt bon exemple d'aquesta producció intermèdia entre farmacologia i alquímia; en aquesta obra la recerca sobre la destil·lació es connecta explícitament a l'ensenyament mèdic d'Arnau de Vilanova, el qual havia dedicat algunes obres autèntiques a les noves tecnologies farmacològiques; d'altra banda, es troben traces consistents del seu ensenyament en les obres pseudolul·lianes més estrictament alquímiques, a les quals l'Ars operativa medica sempre es vincula en la tradició. L'aigua de vida, que s'hi obté en quantitats i graduacions diverses segons el nombre de destil·lacions, hi és considerada una autèntica panacea, tal com mostra la llista detalladíssima de receptes, que comprenen, entre d'altres, malalties tradiconalment guarides amb pràctiques màgico-sagrades, com l'escròfula, i malalties mortals com la pesta" (trad. de Pereira 2006: 594-595). |