Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de menescalia [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Libro de albeytería [Castellà]. Traductor: Martínez de Ampiés, Martín (s. XV-1 – c. 1513)
Traducció de: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Libro de albeytería [Aragonès]. Traductor: Martínez de Ampiés, Martín (s. XV-1 – c. 1513)
Traducció de: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de la menescalia [Català]
Aquesta obra té:
Traducció: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Libro de albeitería [Castellà]. Traductor: Suárez, Alonso (fl. 1563 - 1564)
| Publicació de la fitxa: 2023-11-20
Darrera modificació: 2023-11-21 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Díez, Manuel (1381/1382 – 1443) |
| Títol regularitzat: | Llibre de menescalia |
| Altres títols: | «Libre de menescalia» |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - c. 1515 |
| Lloc: | Barcelona |
| Notes sobre la datació: | A partir de la datació de la primera edició impresa. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de menescalia |
| Matèries: | Veterinària - Menescalia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | [Portadella:] «Libre de menescalia» (sobre la il·lustració d'un cavall passant cap a la dreta, amb la inscripció «Cum privilegio» entre les potes a l'ed. de 1515 però no a la de 1523).
[Portada:] «Tractat fet per lo magnífich mossèn Manuel Díeç e dirigit a l'excel·lent e reverendíssim senyor don Alonso de Aragó, archebisbe de Saragoça et cetera. Lo qual tractat és profitós e molt necessari per qualsevol cavaller o gentilhome ho per qualsevol altra persona que té cavall ho mula ho qualsevol altre animal de cella, ço és, per conèixer los bons e mals senyals de dits animals e per conèixer totes les malalties e saber curar aquelles. E axí mateix és molt necessari lo present tractat per qualsevol ferrer ho menescal. — Cum privilegio».
[Dedicatòria:] «Prohemi dirigit a l'excel·lent e reverendíssim senyor don Alonso de Aragó, archebisbe de Saragoça et cetera. — Excel·lent e reverendíssim senyor. — Veent la molta necessitat que tenen los cavallers, quant són en lo camp seguint les guerres, per mantenir la honra y estat de son rey e senyor, car si per cas los esdevé que lo cavall los manca, per naffres ho per qualsevol altres accidents, és causa que dits cavallers no poden augmentar la honra de son propi rey ni lur, e per ço yo, Manuel Díeç, humil vassall de vostra excel·lent senyoria, he compost lo present libre, compartit en tres bolums: lo primer tractarà de les mules, lo segon dels cavalls, lo terçer de la nothomia de dits animals, axí com largament porà veure en lo present libre. Supplicant a sa excel·lent senyoria que de mi, humil vassall seu, vulla acceptar aquest petit present, lo qual per rahó se poria anomenar Espill de cavallers. E yo reste supplicant a la divina clemència que augmente lo estat de vostra reverendíssima persona». |
| Taula de capítols: | Dues, una per a cadascuna de les dues obres que conté (Llibre de cavalls i Tractat de les mules), al final de text. |
| Íncipit text: | [Pròleg de Tractat de les mules:] «Comença lo pròlech del primer libre de menescalia, el qual tracta de les mules. — Aprés de ésser vells los cavallers, la necessitat dels treballs que han passats en les guerres, portant les armes e axí mateix per algunes naffres que en dites guerres han rebudes, aquella los constreny e força que quant són vells han de cercar mules per cavalcar... — ... E yo, veent que los dits capítols parlaven molt escur y breu per les persones qui entenen poch, per ço he compartit los damuntdits capítols en diversos altres capítols, per parlar més clarament, emperò no mudant en cosa ninguna la sentència del<s> dits principals capítols axí com largament veureu, car no seria rahó desfer ni mudar lo que ha compost tan entès e bon cavaller, ni robar-li la glòria e fama que per sa virtut e sciència tan dignament ha guanyada. E per ço lo legidor prenga la sua sentència ab vives rahons, e si algun mal estil en lo present tractat trobarà sia atribuït a mi, que he traduhït lo present tractat de lengua castellana en lengua cathalana».
[Text del mateix tractat:] «De les gentileses que deu tenir qualsevol mula. Capítol primer. — Les gentileses que deu tenir la bona mula són les següents...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... <53>. Deman-vos: Quantes planetes ha en lo cel? Respon que les planetes són set: la primera és Saturnus, la segona és Júpiter, la terça és Març, la quarta és lo Sol, la quinta és Venus, la cisena és Mercuri, la setena és la Luna. — Deo gracias». |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Aragó, Alfons d' (1470 – 1520) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Retrotraducció de l'obra al català feta per un anònim a partir de la traducció castellana, adreçada a nobles i a menescals, i dedicada a l'arquebisbe de Saragossa i lloctinent reial Alfons d'Aragó. |
| Públic/intenció: | Nobles i menescals |
| Públic/intenció: | Menescals
Nobles |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 2183 - ff. 1v-14v |
| Impresos: | Barcelona, Joan Rosenbach, 15 gener 1515 – Manuel Díez, Llibre de menescalia, Traductor: Anònim; Anònim, Preguntes i respostes per a l'examen dels menescals (versió 2)
Barcelona, Dimes Bellestar; Barcelona, Joan Giglio, 18 juny 1523 – Manuel Díez, Llibre de menescalia, Traductor: Anònim; Anònim, Preguntes i respostes per a l'examen dels menescals (versió 2) |
| Atestacions documentals: | Madrid - BNE - Manuscritos – 18243 – 1 març 1774 – ítem f. 46r |
| Observacions: | No es conserva cap exemplar complet de les edicions de 1515 i 1523. S'ha suposat l'existència d'altres edicions en anys pròxims a aquests a partir de l'anàlisi incorrecta d'exemplars incomplets. El manuscrit de la Universitat de Barcelona conté una còpia incompleta de l'edició de 1515.
Les edicions de 1515 i 1523 tenen el mateix text, però petites diferències formals. Són trets exclusius de l'edició de 1515: la menció «Cum privilegio» a la portadella i a la portada, la configuració de la foliació («II» a la de 1515, però «fo. II» a la de 1523), l'adreça («Excel·lent e reverendíssim senyor») a la dedicatòria, el text de la primera línia del Tractat de les mules de mida més gran, el calderó a l'inici del recull de receptes, el colofó «Deo gratias» del Tractat de les mules («Laus Deo» a la de 1523), la seqüència diversa de foliació a la guia de l'examen (correlativa amb la del Llibre de cavalls a la de 1523), etc. També són diferents les orles i caplletres xilogràfiques, els tipus gòtics, els marges (que forcen una distribució diversa del text), les il·lustracions de cavalls, i la configuració, el color i les majúscules de la rúbrica i la foliació de les taules. |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Dualde Pérez (1995), "Aportacio al coneiximent d'alguns ..." (lèxic anatòmic)
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", pp. 103, 105-106 i 110
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 150 i 424 |
| Text digital |
| Text complet: | Els millors exemplars disponibles a la xarxa són:
Biblioteca Històrica de la Universitat de València  (1515)
Biblioteca Històrica Municipal de Madrid (1523) |
| Observacions |
| Obra original i traduccions. — El Llibre de la menescalia del cavaller valencià Manuel Díez (1381/1382 – 1443) (erròniament anomenat “de Calataiud” per una part de la bibliografia) és la suma, molt probablement efectuada ja en vida de l'autor, de les seves dues obres hipiàtriques titulades Llibre de cavalls i Tractat de les mules, redactades vers 1424-1436 (potser abans de 1427). El Llibre de cavalls és una obra de compilació (fet que no s'ha de valorar amb anacronismes presentistes), tan perfecta que esdevingué el manual estàndar de la matèria a la Corona d'Aragó i a Castella durant el segle XV i fins a mitjan segle XVI, i és un dels tractats de menescalia més destacats de l'Europa de la seva època. El Tractat de les mules és una obra de gran singularitat, que respon a una demanda important per aquests animals. Una i altra obra s'adrecen formalment a nobles, però no s'ha de confondre aquesta estratègia amb el públic real que van tenir, també de menescals. La redacció original en català de les dues obres del Llibre de la menescalia té una extensa tradició manuscrita conservada, que inclou l'adaptació del menescal Salvador Vila (fl. s. XV m.), segurament indicadora de l'arribada a Barcelona d'aquest tractat valencià i de l'acceptació que tingué entre els menescals (inclou una traducció abreujada de les dues obres de Díez i una guia en forma de preguntes i respostes per preparar l'examen que llavors ja havien de superar els menescals). Durant la segona meitat del segle XV, el Llibre de cavalls fou traduït per anònims al napolità i al francès. A finals de segle, el cavaller aragonès Martín Martínez de Ampiés (s. XV-1 – c. 1513) traduí el Llibre de la menescalia sencer al castellà d'Aragó (Libro de albeitería), traducció que es conserva en dues edicions impreses a Saragossa en els anys 1495 i 1499. Tot seguit, aquesta traducció aragonesa fou revisada («corregida y emendada») per un anònim, per adaptar-la al castellà de Castella, versió que s'imprimí a Valladolid en l'any 1500 i moltes altres vegades fins a mitjan segle XVI a diverses ciutats de Castella i Aragó. La traducció castellana incorporà nous materials (variables segons les versions i les edicions): un sumari d'astrologia zodiacal i un extens recull de receptes, que ja són a la versió aragonesa, i, en la versió castellana, una altra guia en forma de preguntes i respostes per preparar l'examen dels menescals, diferent i més extensa que la de Salvador Vila, i indicadora de l'exportació del sistema catalanoaragonès a Castella.
La retrotraducció al català de 1515. — El gran valor que s'atribuïa a l'obra, més encara amb l'ampliació dels continguts amb materials igualment molt valorats, conduí a efectuar-ne una retrotraducció al català, deixant de banda el text original, que ja era en aquesta llengua. Aquesta retrotraducció, feta sobretot a partir de la versió castellana impresa a partir de 1500, és anònima i, com aquesta, té molt en compte l'existència d'un extens públic de menescals. Es conserva en dues edicions impreses fetes a Barcelona, la primera de les quals per Joan Rosenbach el 1515 i la segona, que és una reimpressió de l'anterior amb lleus canvis formals, per Dimes Bellestar i Joan Giglo el 1523. El fet de no conservar-se cap exemplar complet d'aquestes edicions i l'haver de descriure exemplars defectuosos i a vegades manipulats, ha fet creure erròniament en l'existència d'altres edicions.
Caràcter de la retrotraducció al català. — La retrotraducció al català de l'obra fou feta per un anònim parlant del català oriental, molt probablement de Barcelona, com es desprèn de l'anàlisi lingüística i gràfica del text. S'hi tradueix el títol de Libro de albeitería de les edicions aragoneses i castellanes per Llibre de menescalia (sense l'article present en l'original català). És dedicada a l'arquebisbe de Saragossa Alfons d' Aragó (1470 – 1520), llavors lloctinent general del rei Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) a tota la Corona d'Aragó, si bé posa falsament la dedicatòria en boca de Manuel Díez. Conté el Llibre de cavalls i el Tractat de les mules, però en ordre invertit respecte de l'original català manuscrit i de les dues versions de la traducció castellana. Així, el Tractat de les mules és col·locat abans, com a «libre primer», amb algunes indicacions afegides al pròleg original (en particular, afirma haver dividit capítols per fer el text més clar), que provenen del traductor aragonès Martínez de Ampiés i també són a la versió castellana de 1500, i una taula de capítols específica al final del text. Tot seguit, amb una portada i una altra taula de capítols al final del text, es col·locà el Llibre de cavalls, com a «libre segon». L'obra manté l'apèndix d'il·lustracions didàctiques procedent de l'original català, que en la difusió posterior patí algunes alteracions, aquí situat entre el text i la taula del Llibre de cavalls. Conté tres il·lustracions: els punts on cal practicar les sagnies, els signes del zodíac que regeixen cada membre i el lèxic i els llocs de les principals malalties. Quant a il·lustracions, aquesta retrotraducció catalana omet les que les versions aragonesa i castellana tenen al capítol dels frens del Llibre de cavalls. També omet el sumari d'astrologia, igualment il·lustrat, que hi ha al principi d'aquestes versions. Els materials suplementaris que conté són: (1) un recull de receptes per engreixar cavalls i mules (25 receptes numerades) i, tot seguit, per guarir-ne les malalties (12 receptes), afegit al final del Tractat de les mules, abans de la seva taula; i (2) una guia de 53 preguntes i respostes per a la preparació de l'examen dels menescals, amb el títol equívoc de Tractat de notomia, al final del volum, després de la taula del Llibre de cavalls. Tant el recull de receptes com la guia de l'examen són a la versió castellana impresa el 1500 (aquesta edició de 1500 anuncia a la portada 69 preguntes). La versió aragonesa prèvia només conté el recull de receptes, però no la guia de l'examen.
Procedència i recepció de la retrotraducció. — El contingut, la presentació i l'ordre dels materials no coincideix exactament amb cap edició de la traducció castellana, tant de la versió aragonesa com de la castellana. Aquest fet fa pensar que l'anònim traductor emprà exemplars de diverses edicions en castellà. D'altra banda, s'ha dit que la nova traducció al castellà del metge Alonso Suárez, impresa a Toledo el 1564 [Manuel Díez, Libro de albeitería, Traductor: Alonso Suárez], que conté el text complet del Tractat de les mules, una selecció de capítols del Llibre de cavalls i les receptes per a l'engreix, parteix de la retrotraducció catalana, però tampoc coincideix plenament ni amb aquesta ni amb les versions de la traducció castellana anterior. Que aquestes qüestions restin pendents de verificar s'explica per la complexitat de la tradició impresa en castellà i en català, amb freqüents manipulacions del text i, sobretot, moltes edicions mal identificades a causa de la gran quantitat d'exemplars fragmentaris que es conserven. La còpia manuscrita de la Universitat de Barcelona demostraria la demanda existent entre les dues edicions, que també explica la reimpressió de 1523.
Incorpora al final l'Anònim, Preguntes i respostes per a l'examen dels menescals (versió 2). |
|