Anònim. Compendi de menescalia (SCC)
| Publicació de la fitxa: 2016-11-03
Darrera modificació: 2017-04-02 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Compendi de menescalia (SCC) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - c. 1340-1350 |
| Lloc: | Morella |
| Notes sobre la datació: | Datació i localització de la còpia conservada. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de menescalia |
| Matèries: | Veterinària - Menescalia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «A bèstia espatlada, pren mesura del nun de l'espatla tro jos ves la cama, un forch, e fen aquí lo pèl .I. poch e imfla ab un canó l'espatla, e puys descarna-ho ab lo ferre tro sus lo nun de l'espatla...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... e si per ventura n'exís os, prin gala en bon ermini [sic], ço és, .Iª. pedra vermeyla, tant del .I. com de l'altre, e fe'n pólvora. Cascun dia, cant auràs lavat ab lo vinagre o ab l'orina, possa de la pólvora tant tro sia lo mal garit e exut» |
| Colofó: | «Ffinito libro sit laus et gloria Christo. Amen» |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) «A bèstia espatlada»; (2) «A bèstia qui fos uberta»; (3) «A bestia qui à antiquor»; (4) «A bèstia qui à mal de bupo»; (5) «A bèstia qui agués l'estrangola dejós les barres»; (6) «A bèstia qui és refredada»; (7) «A bèstia qui és morvada»; (8) «A bèstia qui fos sorda»; (9) «A bèstia qui agués ungla en l'uyl»; (10) «A bèstia qui à tela sobre l'uyl»; (11) «A bèstia qui age càncer en la boca»; (12) «A bèstia qui à peana en la lengua»; (13) «A bèstia fort de boca»; (14) «A bèstia qui fos espaventosa»; (15) «A bèstia qui enrabiàs»; (16) «A bèstia qui agués plasem, ço és, qui no pot menjar ni pixar ni femar, ni pot bé alendar»; (17) «A bèstia qui à vives»; (18) «A bèstia qui agués luern, ço és, a qui inflàs lo nervi del coyl»; (19) «A bèstia qui agués corn en el salesch qui fos enfistolat»; (20) «A bèstia qui agués lo dos enfistolat que n'exís os»; (21) «A bèstia qui agués polmonçel e·l dos»; (22) «A bèstia qui caen los cabels de la coa»; (23) «A bèstia qui fos eslomada»; (24) «A bèstia qui agués los colons inflats»; (25) «A bèstia qui rabiegàs o raseygàs»; (26) «A bèstia qui fos descauda ho desaunada per malaltia que ag[u]és e·l ventre, dins lo cors, que menjàs bé e afeblís cascun dia»; (27) «A bèstia qui agués vèrmens e·l cors»; (28) «A bèstia qui à vèrmens sobre el cor»; (29) «A bèstia qui agués dolor e inflàs, qui pren vent e no pot cagar ni pixar»; (30) «A bèstia qui agués menjat trop ordi, masa qui vol dir»; (31) «A bèstia qui·s gita fora lo budel e no·l pogués tornar dintre»; (32) «A bèstia qui pixàs sanch»; (33) «A bèstia qui crebàs per lo coreyl o per autra fadiga per lo ventre ho per los flanchs ho per altra part»; (34) «A bèstia qui ag[u]és lo verme qui s'apela farsum per lo cors o per les cames»; (35) «Encara pots fer al verme aquest conjurament»; (36) «A bèstia qui agués vorm»; (37) «A bèstia qui fos ferida de colteyl ho de lança»; (38) «A bèstia qui fos ferida de balesta o d'escona on romangués lo ferre dintre»; (39) «A bèstia qui fos taylada ab espasa»; (40) «A bèstia qui fos taylada en qualque part se fos nervi o vena taylada»; (41) «A bèstia qui fos ferida en cama o fos inflada»; (42) «A bèstia qui agués presa spina o broca que no se trobàs»; (43) «A bèstia qui agués vexigues novelament feytes»; (44) «A bèstia qui agués porrets»; (45) «A bèstia qui premés lo coyl del ferre o agués pedra entre la fomenala o alguna altra cosa»; (46) «A bèstia qui agués crebaces e·l travador»; (47) «A bèstia exartilada»; (48) «A bèstia qui agués nal veyl en l'uyl que no pogués garir per ço que desobre es dit»; (49) «A bèstia qui sea entreseca e no pusqua engrexar»; (50) «A bèstia qui agués sobreòs qui fos en juntura»; (51) «A sobreòs de junctura»; (52) «A bèstia qui à vexigues en les falq[u]es dintre o defora»; (53) «A bèstia qui agués lo peu estort»; (54) «A bèstia qui fos einfonduda»; (55) «A bèstia qui aga vexigues prop del travador»; (56) «A nervi qui fos estort o conseguit»; (57) «A bèstia enclavada»; (58) «E si la enclavadura ere rasa, ço és, plasmada, que és toca entre·l pèl e l'ungla»; (59) «E si per ventura vingués desobre la ungla fesa e tinosa»; (60) «A bèstia sotsbatuda»; (61) «A bèstia deselada»; i (62) «A bèstia qui agués fich sots lo peu». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Compendi de menescalia probablement elaborat a partir de les obres tècniques de l'art i de la tradició oral, la qual podria tenir arrels a la regió del Maestrat. |
| Públic/intenció: | L'autor anònim, que en origen podria ser un menescal per bé que la còpia conservada sembla autògrafa d'un profà en l'ofici, probablement relacionat amb un paraire o mercader de draps de llana i de cereals de Morella. |
| Públic/intenció: | Menescals
Usuari |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Castelló de la Plana - SCC - Manuscrits - s/n [Menescalia] - ff. 2r-16v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Lluís Gimeno Betí (UJI i SCC), en prep. |
| Observacions |
| Sovint dóna per sabuts els símptomes. La recepta núm. 13 es condiciona a entrar en batalla o en altres fets d'armes (també fa referència a ferides que podien causar-se en aquest context les núm. 37-42). Les núm. 35 i 36 contenen conjurs.
Pot derivar, en part, de fonts castellanes, probablement l'Anònim, Libro de los caballos («sea», núm. 49), elaborat durant el regnat d'Alfons XI de Castella-Lleó (1311 – 1350), que es traduí al català al cap de poc. Si més no en algunes receptes, sembla haver-hi rastres de la scripta librària primitiva, la qual cosa indicaria l'existència de fonts anteriors a 1320/1330. |
|