Anònim; Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2). Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615)
| Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2016-02-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anònim
Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2) |
| Títol regularitzat: | Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615) |
| Llengua: | Català |
| Data: | expressa - 1370 |
| Lloc: | Vilafranca del Penedès i Barcelona |
| Notes sobre la datació: | El receptor de la carta on eren copiades, expedida a Vilafranca, va anotar-ne la data d'arribada a Barcelona: el dimarts 9 d'abril de 1370. La nota recordatòria se situaria a Barcelona. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Nota
Recepta mèdica |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Continguts |
| Text complet
(receptes o fragments): | (1) «Sènyer meu, vertaderament de continent que fuy en Vilafrancha vos envie recepta de l'engüent, axí com yo us promís. Segons que·m par, no lo avets agut. Prech-vos que·m perdonets, car no és estat en mi, ans és estat per aquella male persona a qui comané la letra e no la us donà. Sènyer, aquesta és la recepta: — Que prengats .III. unces de cera nova e .III. unces de oli de oliva de oliveres e una gran menada de camamilla (e en cas que no trobets camamilla que ajats .III. o .IIII. motes de lelipern). E en una caulera que u cougats règeu. La camamilla e lo letipern val molt més are de mayg, con serà florit. E que couga tant en la caulera entrò que·s desfaça, perquè la virtut romangue en l'aygua. Con bé sia cuyt, que tragats les erbes de la caulera e, ab una esbremadora, nedejat l'aygua. Aprés, con sia neta, ajats la cera e lo oli e metets-ho tot dins la caulera. Fet-ho ben bulir entrò que la cera sia fusa. Menejats-ho bé ab .I. bastó per tal que·s mescla. Con sia bé fus, levats-ho del foch e posats-ho a rrefredar. Con sia refredat, ferà .I. bel pa dins la caulera. Aprés, prenets-lo e picats-lo. Serà fort bel engüent e preciós. E sus al foch, vos na untats là ho[n] la dolor serà, e fets-ho quit e gallart. Fregar ab les vostres mans ho ab altres, en cas que vós no u poguéssets fer. — Som, sènyer, a vostro servey. En Ramon Rabaça, amich vostro, qui us saluda molt. — [verso:] A lo senyor En Berenguer Çatorra, escrivà, a lo alberch de l'honrat senyor En Pere Çacosta, batle general. — [verso, mà de Berenguer Satorre:] Aquesta letra me tramès En Ramon Rabaça, prevere de Vilafrancha, dimarts a vespre, a .IX. d'abril de .LXX. [...] per engüent de les cames»; (2) [verso, mà de Berenguer Satorre:] «Erba tuniça o puvrera, per renibus. Pere Ervig». |
| Altres persones relacionades |
| Recopilador: | Rabassa, Ramon (fl. 1370)
Ervig, Pere (fl. c. 1370)
Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Recepta d'un ungüent antireumàtic copiada en una carta tramesa el 9 d'abril de 1370 per Ramon Rabassa, prevere de Vilafranca del Penedès al seu «amic» Berenguer Satorre, escrivà del batlle general (núm. 1). En el verso de la carta, Satorre va anotar un altre recordatori terapèutic i el nom de l'individu que li va proporcionar (núm. 2). |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. solt |
| Bibliografia |
| Edicions: | Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", pp. 127-128
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 369-370 |
| Observacions |
| Era en un paper solt interfoliat al ms. (un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385), que actualment no s'hi conserva. Text a partir de Roca 1922 i Roca 1929.
El recordatori de Berenguer Satorre, Nota sobre les virtuts de certa herba (ACA BGC 615) (copiat al mateix ms.) podria fer referència a la mateixa herba.
Per a l'herba de Tunis, vegeu Anònim, Pseudo-Arnau de Vilanova, Virtutes herbe tunice i les versions catalanes associades. |
|