Galè, Claudi (129 – c. 217). De ingenio sanitatis [Llatí]. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Aquesta obra és:
Traducció de: Galè, Claudi (129 – c. 217). Kitāb ḥīlat al-burʾ [Llibre del mètode terapèutic] [Àrab]. Traductor: Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877)
Traducció de: Galè, Claudi (129 – c. 217). Θεραπευτική μέθοδος [De methodo medendi] [Grec]
Aquesta obra té:
Traducció: Galè, Claudi (129 – c. 217). Llibre d'enginy de santitat [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2013-12-15
Darrera modificació: 2015-11-25 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Galè, Claudi (129 – c. 217) |
| Títol regularitzat: | De ingenio sanitatis |
| Traductor: | Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187) |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | estimada - s. XII-2 |
| Lloc: | Toledo |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de medicina pràctica |
| Matèries: | Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Diagnòstic i pronòstic
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Cirurgia i anatomia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Nero karissime a te et a multis multis vicibus rogatus componere...» (eTK 910) (Kibre - Kelter, p. 29, ms. s. XIII). |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... sicut abrotonum et similia que in libro simplicium medicinarum scripta sunt» (Kibre - Kelter, p. 29, ms. s. XIII). |
| Colofó: | «Explicit Liber de ingenio sanitatis Galieni qui continet .XIIII. particulas translatus a magistro Gerardo Cremonensi in Toledo de arabico in latinum. Deo gratias» (Kibre - Kelter, p. 29, ms. s. XIII). |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Observacions sobre el pròleg: | Numerat com a capítol primer de l'obra. La traducció llatina de Gerard de Cremona, que no contenia cap pròleg del traductor, no l'ometia. |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Síntesi sistemàtica del mètode terapèutic del galenisme, entès en el marc de la filosofia natural aristotèlica (vegeu original grec). |
| Públic/intenció: | Metges (més endavant, metges universitaris). |
| Públic/intenció: | Metges |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., ara a eTK  , col. 273, 825, 910 (íncipit) i 1495 (Chrirugia Galieni)
Durling (1961), "A chronological census of ..."
Durling (1967), "Corrigenda and addenda to Diels' ...", p. 474 (Chrirugia Galieni)
Durling (1981), "Corrigenda and addenda to Diels' ..."
García Ballester (1982), "Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) ..." ('nou Galè')
Alverny (1985), "Pietro d'Abano traducteur de ..."
Kibre - Kelter (1987), "Galen's Methodus medendi in the ..."
Vilanova (1988), Tractatus de consideracionibus ..., p. 53 (traduccions i títols)
Jacquart (1989), "Remarques préliminaires à une ..."
Siraisi (1990), Medieval and Early Renaissance ..., pp. 162-214 (Chrirugia Galieni)
Jacquart (1990), "L'enseignement de la médecine ...", pp. 116-117 (traduccions i títols)
Kudlien - Durling (1991), Galen's Method of Healing ...
Kibre (1991), "A list of Latin manuscripts ..."
Jacquart (1992), "Les traductions médicales de ..."
Fortuna - Raia (2006), "Corrigenda and addenda to Diels' ..." |
| Text digital |
| Text complet: | BL, ms. Harley 3748, ff. 42r-112v, s. XIV-2
Galenus, Opera, Venècia, 1490 , vol. 2, ff. 383r-437r
Galenus, Opera, Venècia, 1515, vol. 2, ff. 187v-240r |
| Observacions |
| Aquesta obra de Galè (Kudlien – Durling 1991) va arribar a l'Europa medieval en tres fases, que corresponen a tres traduccions llatines diferents (Kibre – Kelter 1987; Vilanova 1988: 53; Jacquart 1990: 116-117; Kibre 1991): 1) una versió abreujada, a partir d'un original àrab potser també abreujat, feta per Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099) a finals del s. XI amb el títol de Megategni, inc. dedicatòria «Quamvis carissime fili Johannes ingenium acutissimum in litteris habeas...» (eTK 1163), inc. pròleg «Quoniam intentio gloriosissimi Galieni in hoc libro...» (eTK 1282), inc. text «Secta autem medicorum triplex est, una dicitur...» (eTK 1417), expl. «... cum levifuste suaviter percutiatur» (ed. a Opera omnia Isaac, Lió, 1515, vol. 2, ff. 189v-209v); 2) una traducció completa, feta també a partir de l'àrab per Gerard de Cremona a Toledo en la segona meitat del s. XII, amb el títol de Liber de ingenio sanitatis, inc. «Librum de sanitatis ingenio a te et a multis Nero karissime...» (eTK 273, 825 i 910), expl. «... sed de farmacorum quidem copia non preiacet dicere. Hic igitur iam finiat iste sermo ultimus existens terapentice methodi» (Venècia 1490; Kibre 1991); i 3) una traducció completa, feta a partir de l'original grec, iniciada per Burgundio da Pisa en la segona meitat del s. XII i acabada per Pietro d' Abano (1250 – c. 1316), amb el títol de Terapeutica methodus, inc. «Terapeuticam methodum Eugeniane amicissime olim quod inceperam...» (eTK 1563), expl. «... Hic ergo iam et hiis finiatur sermo» (Alverny 1985).
La traducció de Gerard de Cremona (Jacquart 1989 i 1992), a diferència de les altres dues, va tenir una enorme difusió al connectar amb la renovació de l'ensenyament universitari de la medicina que es va donar amb la introducció als currículums acadèmics de l'anomenat 'nou Galè', un corpus de noves traduccions d'aquest autor del qual va ser una de les obres nuclears (García Ballester 1982; Jacquart 1990).
Els llibres III-VI de l'obra tracten de ferides, úlceres i fractures; també tracten sobre qüestions de cirurgia els llibres XIII i XIV. Aquests apartats, en la traducció de Gerard de Cremona, van tenir circulació independent amb el títol de Chirurgia Galieni, inc. «Sicut operandi significationem Nero karissime...» (eTK 1495; Durling 1967: 474; Siraisi 1990: 162 i 214; Kibre 1991). |
|