Ferrer de Blanes, Jaume (c. 1445 – 1529). Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí
| Publicació de la fitxa: 2017-06-14
Darrera modificació: 2017-06-14 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Ferrer de Blanes, Jaume (c. 1445 – 1529) |
| Títol regularitzat: | Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - 1476 - c. 1529 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Matèries: | Història natural - Minerals
Geografia i viatges |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Materials complementaris |
| Observacions sobre el pròleg: | Conté un pròleg de l'editor. |
| Altres persones relacionades |
| Editor: | Ferrer i Coll, Rafael (fl. s. XVI-1) |
| Transmissió |
| Impresos: | Barcelona, Carles Amorós, 19 desembre 1545 – Jaume Ferrer de Blanes, Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ferrer de Blanes (1922), Sentencias catholicas del divi ... - facsímil
Llorenç i Blat (2012), Les Sentències catòliques del ... |
| Bibliografia: | Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 184
Millàs i Vallicrosa (1949), "El cosmógrafo Jaime Ferrer de ..."
Millàs i Vallicrosa (1956), "La cultura cosmográfica en la ..."
Torrent i Orri (1976-1978), "Jaume Ferrer de Blanes, els ..."
Recio (1994), "La interrelación intelectual en ..."
Recio (1998), "Humanismo y exégesis medieval ..."
Badia i Mas (2000), "Les Sentències cathòliques del ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 280-281
Llorenç i Blat (2014), "Jaume Ferrer de Blanes i Les ..." |
| Observacions |
| Bé mentre serví la cort napolitana, bé durant la vellesa, quan exercí d'administrador dels vescomtats de Cabrera i de Bas a la seva vila natal (des de 1500), Jaume Ferrer de Blanes redactà un Sumari de caire eminentment espiritual en el qual es proposà d'assenyalar el camí de l'home per assolir el seu objectiu final. Aquest objectiu el resumeix en tres aspectes: el coneixement i l'amor a Déu, el d'un mateix i de la pròpia consciència i, finalment, la salvació de l'ànima.
D'aquesta obra, àmpliament basada en les de Dant i el marquès de Santillana, interessa aquí una secció de la primera part, en la qual l'autor inserí, al final d'una exposició completa de la Creació, un petit lapidari exemplar sobre les menes d'algunes pedres precioses (carboncle, maragda, diamant, balaix, topazi, safir i turquesa), la forma de distingir-les, adquirir-les i comerciar-hi —amb un exemple localitzat i datat a Nàpols el 1476— i la forma de tallar-les, que inclou sovintejats comentaris d'experiències dels seus viatges.
A diferència d'altres lapidaris, aquest palesa ser l'obra d'un tècnic, en la qual només en una ocasió s'esmenten les suposades virtuts màgiques de les pedres (el topazi, segons «Albert» [Secreta Alberti], seria útil contra els desigs deshonestos i concupiscents). Malgrat això, hem de tenir en compte que aquest text es troba inserit en una recerca del do de la contemplació a partir de les coses creades per així avançar-se en vida a la visió beatífica. Les paraules que l'introdueixen ho manifesten ben clarament: «ara resta a dir alguna cosa de las pedras preciosas, continuant les grans obras de nostre senyor Déu... ».
Jaume Ferrer deixà manuscrites les seves obres, però una vintena d'anys després de la seva mort, gràcies a la fama que l'acompanyà en vida, un seu antic criat, Rafael Ferrer Coll, aconseguí els fons necessaris per fer-les imprimir. El resultat fou un volum miscel·lani (Barcelona, 1545) que en portada s'intitula Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes. Aquest volum conté tres parts, que, segons el colofó, són [1] «Sumari. [2] Meditació o contemplatió sobre lo sanctíssim loch de Calvari. [3] Letras y regles». La tercera part és un recull de cartes i informes de l'autor en castellà i en llatí —rebuts de la reina de Nàpols, els Reis Catòlics, els seus cortesans i Colom o adreçats a ells—, que el colofó descriu com una «gran pràctica en cosmographia y molta experiència en l'art de navegar», el qual en ocasions ha estat qualificat abusivament de 'tractat de cosmografia i navegació'. Aquesta part acaba amb una breu «Regla de mossèn Jaume Ferrer per conèxer en la nit quantes hores són», en català. |
|