Techel/Azareus. Lapidari (BNE 1474)
| Publicació de la fitxa: 2021-11-14
Darrera modificació: 2021-11-14 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Techel/Azareus |
| Títol regularitzat: | Lapidari (BNE 1474) |
| Altres títols: | Llibre de les propietats de les pedres segons la figura que tenen entretallada |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ss. XIV o XV |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Lapidari |
| Matèries: | Història natural - Minerals
Màgia - Màgia natural
Màgia - Màgia astrològica |
| Contingut |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Lapidari magicoastrològic que descriu les propietats de les pedres precioses segons la figura que tinguessin tallada. |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Madrid - BNE - Manuscritos - 1474 - ff. [113r]-[138v] |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 279-280
Mesler (2014), "The medieval lapidary of ...", pp. 118-123 (sense citar aquest testimoni) |
| Observacions |
| La traducció catalana d'aquest lapidari ocupava vint-i-sis folis del ms. BNE 1474, una miscel·lània en català d'obres sapiencials, màgiques, astrològiques i mèdiques copiada al tercer quart del segle XV. Un dels posseïdors d'aquest manuscrit en el segle XVII el va mutilar, eliminant-ne totes les obres màgiques i astrològiques, en un acte d'autocensura, probablement per por a la Inquisició. No obstant això, un altre usuari anterior, de finals del segle XVI o inicis del XVII, va afegir una taula de tot el contingut del manuscrit quan encara era sencer. Coneixem, amb més o menys seguretat, quines obres es van perdre gràcies a aquesta taula i gràcies als fragments inicials o finals de les obres afectades que no es van eliminar perquè eren en folis que també contenien altres obres que es va decidir conservar. En el cas d'aquest lapidari, la taula diu: «Item, otro tractado grande de las propiedades de muchas piedras preciosas [según la figura que tuvieren entretallada]» (el mutilador va ratllar aquest últim sintagma). La taula situa aquest “tractat extens” entre els folis 113 i 138 del manuscrit, mutilats sense que, en aquest cas, quedés cap fragment del text.
No és possible una identificació segura de l'obra desapareguda. La presència al manuscrit de l'obra de màgia natural atribuïda a Albert el Gran (pseudo), Llibre d'experiments d'Albert, Traductor: Anònim, també eliminada però amb restes que en permeten la identificació, va fer proposar (Cifuentes 2006: 280) que podia haver-se tractat d'una traducció catalana del Liber de mineralibus atribuït al mateix Albert, en el qual es descriuen prop d'un centenar de minerals i pedres precioses indicant-ne les propietats màgiques, i també es va fer notar la circulació en català de fragments del Picatrix relatius a les imatges astrològiques, a Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo), Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī, Tencar, Traductor: Anònim.
No obstant això, l'al·lusió a les “figures” tallades a les pedres sembla que més aviat fa referència a un lapidari magicoastrològic. Dels que responen a aquest perfil, el més famós, amb molts manuscrits llatins conservats i traduccions a l'hebreu i a diverses llengües vulgars (francès, castellà, alemany, italià), és el que va circular sota els noms de Techel/Azareus, Acatengi i encara altres (Liber de sculpturis lapidum, Liber sigillorum, De lapidibus, etc.). De fet, ha estat anomenada (Mesler 2014) el Complex Techel/Azareus perquè en tots els casos es tracta d'adaptacions diferents. Interessa especialment una de les adaptacions en hebreu, que conté paraules aljamiades en una barreja (segons la lectura de Mesler 2014) de castellà i català (entre les quals “entretalida”) i que es conserva en un manuscrit copiat a Itàlia a finals del segle XV. Aquesta adaptació sembla traduïda d'un original en vulgar (analitzada a Mesler 2014: 118-123, amb bibliografia). |
|