| Publicació de la fitxa: 2014-01-19
Darrera modificació: 2015-08-12 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Lapidari Gili |
| Altres títols: | Tractat de pedres precioses (Gili 1977, a partir de l'íncipit) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV ex. - s. XV-1 |
| Lloc: | Catalunya nord-oriental |
| Notes sobre la datació: | L'scripta del català en el ms. conservat no sembla anterior a finals del s. XIV. Gili 1977: xxi en proposa aquest origen a partir de l'anàlisi de la llengua. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Lapidari |
| Matèries: | Història natural - Minerals
Màgia - Màgia natural
Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | fragmentària |
| Especificacions: | El ms. conservat no conté les il·lustracions que duia a cada capítol. |
| Íncipit |
| Invocació: | «Ihesus». |
| Íncipit text: | «<I>. Primerament comenssa lo tractat de la pedre qui és apellada diamant, del qual són tres maneras. — La prima és atrobada en Siopia. La seguona en Alandros. La terça en la illa no abitabla. Lo preciós diamant e tots los altres an comenssament de cristall. E tots retrahen a color de ferra ho a color d'aygua de mar...». |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... <XXXVI>. De la conaxenssa e virtut de la pedre calsedònia. — Calsedònia és una pedre qui s'atroba al ventre de la horonella. E aquesta pedre no és molt bella mes vers les altres pedres de bondat, car qui aquesta pedre portarà guorrà de mal de ydropia». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) [De la pedre qui és apellada diamant]; (2) «De la conaxenssa e virtut del terç diamant»; (3) «De la conaxenssa e virtut del rubís»; (4) «De la conaxenssa e virtut del balays»; (5) «De la conaxenssa vertadera dels balaxos e com són de tres naturas»; (6) «De la conaxenssa e virtut del safir»; (7) «De la conaxenssa e virtut del crestall»; (8) «De la conaxenssa e virtut del berill»; (9) «De la conaxenssa e virtut de àcates»; (10) «De la conaxenssa e virtut de girgonça»; (11) «De la conaxenssa e virtut del meracda»; (12) «De la conaxenssa e virtut del jaspis»; (13) «De la conaxenssa e virtut de magnete»; (14) «De la conaxenssa e virtut de l'estopaçi»; (15) «De la conaxenssa e virtut de amatista»; (16) «De la conaxenssa e virtut de crisolitus»; (17) «De la conaxenssa e virtut de calsedònia»; (18) «De la conaxenssa e virtut de l'hònicla»; (19) «De la conaxenssa e virtut de electòrius»; (20) «De la conaxenssa e virtut dels jaccins»; (21) «De la conaxenssa e qualitat dels jaccins»; (22) «De la conaxenssa e virtut del coral»; (23) «De la conaxenssa e virtut de la pedre sardius»; (24) «De la conaxenssa e virtut de la pedre cornellina»; (25) «De la conaxenssa e virtut del carboncla»; (26) «De la conaxenssa e virtut de la pedre cerànius»; (27) «De la conaxenssa e virtut de la pedre eliotròpia»; (28) «De la conaxenssa e virtut de la turquesa»; (29) «De la conaxenssa e virtut de la pedre aquilinus»; (30) «De la conaxenssa e virtut de la pedre sebayda»; (31) «De la conaxenssa e virtut de la pedre amatites»; (32) «De la conaxenssa e virtut de la pedre lengua de bou»; (33) «De la conaxenssa e virtut de la pedre marquesita»; (34) «De la conaxenssa e virtut dels saphís»; (35) «De la conessansa e virtut de la pedre alabastrum»; i (36) «De la conaxenssa e virtut de la pedre calsedònia». |
| Materials complementaris |
| Altres: | L'obra duia il·lustracions a cada capítol, que al ms. conservat no es van arribar a fer. |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Lapidari anònim en prosa, possiblement traduït del llatí. És el més extens dels conservats en català. S'hi descriuen 32 pedres precioses, indicant-ne sistemàticament les propietats terapèutiques i màgiques, totes soles o bé combinades amb determinades herbes. No conté moralitzacions. El text s'acompanyava d'un ampli aparat d'il·lustracions que l'únic ms. conservat de la traducció catalana no ha transmès. |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 4528 - ff. 8r-74r (òlim 1r-67r) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Gili (1977), Lapidari: tractat de pedres ..., pp. 1-30 - Amb un glossari (pp. 31-44). |
| Bibliografia: | Moll (1982), "Sorpreses i problemes d'un ...", pp. 322-323 i 327
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 278-279
Bibliografia complementària:
* Riddle (1970), "Lithotherapy in the Middle Ages ..."
* Riddle (1977), Marbode of Rennes' (1035-1123) ...
* Féry-Hué (1993), "La description de la «pierre ..."
* Harris (2009), The Idea of Lapidary Medicine ...
* Gontero Lauze (2010), Sagesses minérales: médecine et ... |
| Observacions |
| Es fonamenta àmpliament en l'obra de Marbode de Rennes, De lapidibus, la font més popular de la litoteràpia medieval, però no n'és una traducció. El text dóna pistes d'altres fonts emprades per l'autor: al cap. 8, sobre el beril·le, hi és citat un «Libre de simple medecina», un tractat de medicaments simples que no té perquè ser el d'Abū-l-Ṣalt, Kitāb al-adwiya al-mufrada com proposà Gili 1977: 38; al cap. 28, sobre la turquesa, s'ofereix com a font per conèixer les virtuts d'aquesta pedra «lo gran Albert», a identificar amb l'obra d'Albert el Gran (pseudo), Experimenta Alberti, la més difosa sobre màgia natural, que també va circular en català. No hi ha referències religioses ni bíbliques, però el ms. conservat s'inicia amb una justificació de les virtuts ocultes de les pedres a partir de la Bíblia i dels Pares de l'Església, aparentment copiada per la mateixa mà que va copiar el text de l'obra. |