Anònim. Virtutes aque ardentis
Aquesta obra té:
Traducció: Anònim. Virtuts de l'aiguardent [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2019-03-30
Darrera modificació: 2019-03-30 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Virtutes aque ardentis |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | estimada - s. XIII-2 |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi d'alquímia mèdica |
| Matèries: | Alquímia
Medicina - Farmacologia |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Bartsch (1856), Denkmäler der provenzalischen ..., pp. 314-315 (ed. parcial trad. occitana)
Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., pp. 137-139 (atribuït a Albert el Gran)
Crisciani - Paravicini Bagliani (2003), Alchimia e medicina nel Medioevo |
| Observacions |
| Les aplicacions mèdiques de les destil·lacions del vi foren recollides pels autors mèdics des de la segona meitat del segle XIII. Un dels primers fou Teodoric Borgognoni (1205 – 1298), que utilitzà les dues formes amb què es difongué l'alcohol durant la Baixa Edat Mitjana, l'aqua ardens, a 60º, i l'aqua vite, a 90º. També van escriure sobre la matèria Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) (Tractatus de aqua vite simplici et composita), Taddeo Alderotti («De virtutibus aque vite», última part dels Consilia) i Michele Savonarola (Libellus de aqua ardenti), i circularen textos a nom d'Aristòtil, Albert el Gran (c. 1200 – 1280) i Jean de Saint-Amand. Aquests usos mèdics originaren també escrits breus, sovint en forma de receptari, que assoliren una gran circulació, tant en llatí com en vulgar, dels quals aquest text n'és un exemple. |
|