Pseudo-Ramon Llull. Testament (versió II, Jaume Mas) [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Pseudo-Ramon Llull. Testamentum [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2019-11-21
Darrera modificació: 2023-05-22 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Pseudo-Ramon Llull |
| Títol regularitzat: | Testament (versió II, Jaume Mas) |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - c. 1332-1340 |
| Lloc: | Londres? |
| Notes sobre la datació: | Vegeu Observacions. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi d'alquímia |
| Matèries: | Alquímia |
| Contingut |
| Conservació: | fragmentària |
| Especificacions: | Manca el pròleg general (però no el del llibre I o Teòrica, que a l'edició de Pereira - Spaggiari 1999 se situa com a part del pròleg general) i altres elements (I.56-I.57 de Pereira - Spaggiari 1999). Conté la Teòrica sencera (ff. 3r-80v), la Pràctica (ff. 99r-121v) i el Llibre dels mercuris (ff. 122r-148v i 152r-157r), uns capítols esparsos del qual (III.7-10, sobre la formació de perles, i III.20-21, sobre forns i atuells) estan copiats després de la Cantilena (ff. 149r-151v) i d'un fragment dels Aforismes sobre l'alquímia (f. 151v). Hi ha passatges en català que manquen a la versió I, copiada per John Kirkeby (caps. I.26, I.27, I.29, I.63, I.69. I.70, I.71, I.75, I.76, I.89, etc., de Pereira - Spaggiari 1999), però també en manquen altres que tampoc són a la versió I i que provenen de glosses, i hi ha algun passatge que és a les dues versions però no a l'original llatí tal com ha estat editat per Pereira - Spaggiari 1999, potser per la mateixa raó (I.94, etc.) o bé perquè la traducció catalana segueix la família llatina representada pel ms. de Praga. Desenvolupa les paraules de la Pràctica que són en clau a la versió I (II.2, II.4, etc.). Solen mancar les rúbriques que hi ha a la versió I, i a la Teòrica, en alguns casos, són substituïdes per rúbriques en llatí per una mà posterior. El colofó datat a Londres el 1332 de després de III.46 és al f. 148v, abans de la Cantilena (III.33, f. 140r, conté la data 1330). Són defectuosos III.27-28 (llacuna d'un foli a l'antígraf de Mas), III.29 (àpode), III.32-33 (llacuna d'un foli a l'antígraf de Mas), III.42 (àpode), III.43-44 (llacuna d'un foli a l'antígraf de Mas), III.45 (àpode) i III.46 (acèfal i ajuntat a III.42). Conté figures, al text i entre la Teòrica i la Pràctica, on també hi ha alfabets (ff. 82r-98r). |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «En nom de Déu i de la Verge Maria, jo, Jalme Mas, de la vila de Bagà, comenso a tralladar lo llibre que·s diu lo Testament de mestre Ramon Llull, qui tracta de obres molt altes i escures per los no sabent la pràtica de les obres [marg. esq.: majors dels filòsofs], en lo qual se tractan com se tenen a fer las pedras filosofals i llur montiplicasions, i primerament comensa la primera part, que és dita Teòriqua». |
| Íncipit text: | «.1. Et primerament, lo primer llibre, teoriqual. — En nom de la selestial sapiènsia, entenem a tot fill de doctrina clarificar lo don donat a nós per prosés nesesari sens lo qual la conoixensa plenera de la cosa una compositiva...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... al comensament de la nostra Pràtica, et en aquell disol so que t'és disoluble de las pedras densades et dels matals lic[u]ables; et si primer lo cors à treit la sustànsia del pudent mestrual, muntiplicat [...]» |
| Colofó: | «Feit avem nostre Testament, per la volentat de .A. [sic per Déu], en la islla d'Anglatera, en l'asglésia de Santa Caterina aprés Llondres, vert [sic per vers] la partida del castell davant la Tàmisa, regnant el rei Enduart de Viddestoch, per la gràsia de Déu, en las mans del qual metem en guarda, per volentat de .A., lo present Testament, a l'ani aprés la Incarnasion mil tres-sents .XXXII., ab tots los seus volums que anomenats són estats al present Testament, ab la Cantineleta qui·s seg[u]eix de present». |
| Font: | El colofó és seguit de la Cantilena, un fragment dels Aforismes sobre l'alquímia i uns capítols esparsos del Llibre dels mercuris oblidats abans. L'èxplicit correspon a l'acabament d'aquests capítols esparsos, al final dels quals hi ha l'epíleg del copista transcrit a continuació. |
| Materials complementaris |
| Altres: | [Epíleg del copista:] «Del llibre de on he tralladat lo present bolum é trobat manco d'equí enlà, que no i és estat. No·m sé si i falta molt. Crec que no i falta gaire. Ab tant, jo fas gràsias a Déu que m'à fet gràsia que l'aige pugut tralladar i·l suplic que me vulla endresar en traure'n fruit. Amen». |
| Altres persones relacionades |
| Copista: | Mas, Jaume (fl. s. XVI-1) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Vegeu fitxa de l'original llatí. |
| Públic/intenció: | Alquimistes |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - ff. 3r-157r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Buosi Moncunill (2023), El Testament alquímic ... - fragmentària - Els 10 primers capítols de cadascuna de les tres parts de l'obra. |
| Bibliografia: | Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., p. 36, núm. 106
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, pp. 56-59
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 136-137
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 108
Perarnau i Espelt (1982), "Inventari d'obres lul·lianes en ...", núm. II-7
Pereira - Spaggiari (1999), Il Testamentum alchemico ..., p. xlii
Pereira (1999), "Alchemy and the use of vernacular ...", p. 354n
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 238-239
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", p. 148
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", pp. 101 i 109
Buosi Moncunill (2020), "El Testament pseudolul·lià de ..."
Buosi Moncunill (2023), El Testament alquímic ... |
| Observacions |
| Es conserva en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua. En aquest cas, afirma haver treballat amb un antígraf defectuós.
Pereira - Spaggiari 1999, a l'editar l'original llatí i la versió I del Testament, copiada per John Kirkeby [Pseudo-Ramon Llull, Testament (versió I, John Kirkeby)], van indicar, a partir d'una observació superficial del text de Mas, que aquest era una nova traducció de l'obra, amb una redacció pròxima a la de la família de manuscrits llatins π (representada, entre d'altres, pel ms. de Praga), diferent i més tardana que la que és a l'origen de l'altra traducció, encara que igualment en circulació durant el segle XV. També els va semblar que el text de Mas tenia una llengua més moderna que la de l'altra versió, i van interpretar el verb 'traslladar' emprat per Mas a l'hora de definir la seva acció com 'traduir del llatí'. La paleografia situava l'acció de Mas, que llavors era un desconegut, en el segle XVI. Cifuentes 2006, tot i expressar dubtes sobre l'acció de Mas, reexposa aquest plantejament del tema.
El verb 'traslladar', emprat per Mas, significava, a l'època, tant 'traduir' com 'copiar', i per tant Mas no afirma que traduís i menys encara que ho fes del llatí (no ho explicita en cap moment, tampoc al text d'Enric Alemany del mateix ms., on torna a fer-se present en els mateixos termes). Per contra, alguns elements, com la mena de llacunes que hi ha al seu text del Testament, la presència de nombrosos accidents de còpia i la d'elements de la scripta librària catalana primitiva al text («treit», «feit», moltes –n caduques) confirmen que Mas va efectuar una nova còpia i no una nova traducció del text, i també una datació antiga de la traducció, que és la mateixa que la copiada per Kirkeby (versió I), si bé sembla que s'ha modificat el text a partir de la consulta d'un manuscrit llatí de la família π. La tasca de Mas constitueix un interessant testimoni del vigor de l'alquímia pseudolul·liana durant el Renaixement, també en català.
Entre el colofó que tanca l'obra i uns capítols esparsos que el traductor o copista (o el seu antígraf) havia obidat abans hi ha Pseudo-Ramon Llull, Cantilena (versió II, Jaume Mas), Traductor: Anònim i un fragment de Pseudo-Ramon Llull, Aforismes sobre l'alquímia, Traductor: Anònim.
Aquesta versió és objecte d'una tesi doctoral en curs a càrrec de Stefania Buosi Moncunill  (Universitat de Barcelona, dirigida per Lluís Cifuentes). |
|