Anònim. Llibre d'art de geomància [Català]
Aquesta obra és:
Traducció de: Anònim. Geomantia nova [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2012-06-03
Darrera modificació: 2019-05-10 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Llibre d'art de geomància |
| Altres títols: | «De art de geomència» |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1386 |
| Notes sobre la datació: | La carta de l'infant Joan demananat un «libre de geomència» a un anònim està datada a Girona l'any 1386. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Tractat de geomància |
| Matèries: | Màgia - Endevinació
Astronomia i astrologia - Astrologia
Jocs |
| Contingut |
| Íncipit |
| Invocació: | «Nostro senyor Déus Jhesuchrist...» |
| Font: | Exemplar de la biblioteca reial (1410) |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... en qual signa serà la luna». |
| Font: | Exemplar de la biblioteca reial (1410) |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Joan I el Caçador (1350 – 1396)
Martí I l'Humà (1356 – 1410) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Tractat sobre la interpretació de les marques o figures que es formen a terra o en qualsevol superfície després de llançar-hi un manat de pedres, sorra o terra, o fins i tot en elements de la natura, sovint combinat amb interpretacions astrològiques. Els llibres de sorts n'eren una variant. |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | - Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1674, f. 116v – 3 setembre 1386
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 102
|
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 344, doc. 384 (infant Joan)
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 102 (biblioteca reial)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 220 |
| Observacions |
| L'any 1386, l'infant Joan, duc de Girona, demanà un «libre de geomència» a un personatge anònim, que deu ser el que apareix, «appellat De art de geomència, en cathalà», a l'inventari de la biblioteca reial de 1410 (ítem 102), amb l'íncipit i l'èxplicit que consignem.
Possiblement, traduït del llatí. TK 462 recull un tractat de geomància anònim en llatí, conservat en un ms. del s. XV, que comença: «Domine Jesu Christe redemptor te deprecor...». Aquest íncipit (en realitat la invocació inicial d'aquesta obra anònim) és l'únic que s'assembla al català dels que es recullen a TK i a Charmasson 1980 (vegeu fitxa de l'original llatí). Naturalment, no hi pot haver cap seguretat en la identificació.
L'èxplicit del testimoni català potser corresponia a una altra obra, aparentment d'astrologia, copiada al mateix volum, tot i que sovint la geomància es combinava amb interpretacions astrològiques.
El 1302 Jaume II havia demanat que li portessin uns llibres de geomància de quan era jove que possiblement també eren en català, tot i que el document no ho especifica (Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 334, f. 64v – Manament, Reial – 28 juny 1302); vegeu Anònim, Tractat de geomància (referències genèriques). Algun d'aquests 'llibres' del rei potser era un llibre de sorts, com l'Anònim, Llibre de sorts, que es documenta en català a la mateixa època. |
|