Vilaragut, Antoni de (1336 – 1400). Tractat de l'art de la caça
| Publicació de la fitxa: 2013-06-09 Darrera modificació: 2015-01-09 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Vilaragut, Antoni de (1336 – 1400) |
| Títol regularitzat: | Tractat de l'art de la caça |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV ex. - XV in. |
| Notes sobre la datació: | Assumint que l'autor fou el primer Antoni de Vilaragut (mort el 1400) i no el seu nét homònim (mort el 1446). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de falconeria |
| Matèries: | Veterinària - Falconeria i caça Cinegètica |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «En nom de Déu e de la benaventurada Verge Maria, vull començar lo present tracte [sic per tractat] yo, Don Anton de Vilaragut, de ma poca sapiença. E per quant alguns cavallers voldran seguir l'art de la cassa, perquè és cosa de cavaller voler-la pratiguar [sic] y apendre, vull que [sic per fer?] aquest present tractar [sic], esplanant e notificant les condicions e agres e calitats que quasquna natura de falcons <ha e> per a què són bons, e més dich les malalties dels falcons com vénen e de quina manera vénen e de què proseexen, e per a què són bons. Primerament, dich que qualsevulla que vulla éser casador à de tenir les cosses següents e dejús scrites e seguir aquelles, perquè qui no seguirà la regla següent no pot ésser cassador, sinó apedasador. Segonament, dich que lo cassador à de tenir, per a ésser cassador e apellat cassador, molta inclinació e molta voluntat als ocells y molta diligència... » |
| Font: | Neuilly-sur-Seine - Aguttes - Chasse 2003, núm. 80 (transcripció completa del f. 2r, únic a l'abast). |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor, traductor o adaptador: | Autor |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Compendi medicopràctic sobre les aus de cacera. Conté un pròleg, en el qual insisteix en les condicions dels caçadors, una primera part, sobre les menes i qualitats dels falcons, i una segona part, molt més extensa, sobre la patologia i la terapèutica d'aquestes aus. |
| Públic/intenció: | Falconers i nobles (laics i eclesiàstics). |
| Públic/intenció: | Falconers Nobles |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Neuilly-sur-Seine - Aguttes - Chasse 2003, núm. 80 - ff. 2r-47v |
| Observacions: | Manuscrit únic subhastat l'any 2003 per Claude Aguttes (Neuilly-sur-Seine), actualment en una col·lecció particular desconeguda. |
| Bibliografia |
| Catàlegs i repertoris: | Salvà i Mallén (1872), Catálogo de la biblioteca de ..., § 2675, vol. 2, pp. 391-392
Gutiérrez del Caño (1913), Catálogo de los manuscritos ..., vol. 2, p. 197
Broglie (2002), Livres de Chase, d'Histoire ..., § 80, pp. 36-37 |
| Bibliografia: | Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ...", pp. 144-145
Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ..., vol. 1, p. 16, nota
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., p. 65
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 153 |
| Observacions |
| Tractat de falconeria original d'Antoni de Vilaragut. L'autor es presenta a si mateix i anuncia el tractat en una rúbrica inicial que forma part de l'obra. Segueixen un pròleg i uns capítols preliminars en els quals expressa la motivació a l'hora d'escriure-la, les condicions que han de complir els bons caçadors, les qualitats que han de tenir els falcons per a poder-se'n servir en la cacera i les propietats dels diversos agres o menes de falcons. Tot seguit de la taula del contingut, comença el cos central de l'obra, dividit en 69 capítols, que tracta sobre les malalties dels falcons i els seus remeis (Salvà).
Sense haver-ne pogut veure el manuscrit, Gutiérrez del Caño (1913: II, 197) proposà identificar l'obra de la biblioteca de Salvà amb l'Anònim, Llibre de caça, conservat a València en un còdex acèfal. Tanmateix, aquesta última obra és molt més àmplia, empra un llenguatge diferent (Martínez Romero) i no fa referència només als falcons sinó també a altres ocells rapinyaires (Cifuentes). Títol a partir del pròleg. |
|