Hipòcrates (pseudo). Llibre de les malalties dels cavalls [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Hipòcrates (pseudo). Libro de las enfermedades de los caballos [Castellà]. Traductor: Anònim
Traducció de: Hipòcrates (pseudo). [De medicina equorum] [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2019-08-13
Darrera modificació: 2023-03-21 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Hipòcrates (pseudo) |
| Títol regularitzat: | Llibre de les malalties dels cavalls |
| Altres títols: | Libre que parla de les malalties dels cavals e per guarir-los de totes les malalties que·ls esdevenen |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV o XV |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de menescalia |
| Matèries: | Veterinària - Menescalia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «Libre que parla de les malalties dels cavals e per guarir-los de totes les malalties que·ls esdevenen. E féu·lo Hipocràs, lo bon físich, per pregàries e per manament del rey qui era en aquella sahó molt poderós. E lo primer capítol parla del qui·l féu trasladar de latí en romans, Don Fadrich, fil del molt poderós Don Ferrando, rey de Castella e de Leó...» |
| Font: | Antonio 1672 (corregint errors evidents). |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Bernuy y Mendoza, José Diego de (1641 – 1693) |
| Al·ludit: | Frederic de Castella (1223 – 1277) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Traducció catalana, feta a partir d'una altra de castellana encomanada per l'infant Frederic de Castella, d'un compendi de menescalia atribuït a Hipòcrates (vegeu fitxa de la traducció castellana). |
| Públic/intenció: | Nobles i, addicionalment, menescals. |
| Públic/intenció: | Menescals
Nobles |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Madrid - Col·l. Bernuy - s/n |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Antonio (1672), Bibliotheca Hispana [Nova], sive ..., vol. 2, p. 270  (1a ed.)
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ..., vol. 4 (Nova, II), p. 336 (2a ed. corr.)
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 706
Morcillo Olalla (1883), Bibliografía veterinaria ..., cap. 298
Moulé (1890-1923), "Histoire de la médecine ...", 53 (1899), 394
Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", pp. 31-32
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 149 |
| Observacions |
| Hi ha notícia històrica d'un manuscrit d'aquesta traducció, a la biblioteca de José Diego de Bernuy y Mendoza (Madrid, a. 1672), nebot de Nicolàs Antonio, que n'és la font, si bé no informa de la datació d'aquesta còpia, que cal considerar dels segles XIV o XV. És possible que Bernuy obtingués el manuscrit gràcies a la seva relació amb Joan Josep d'Àustria (1629 – 1679), de qui va ser precisament majordom (càrrec que implicava la direcció dels estables).
Notícia literal de Nicolás Antonio (Bibliotheca Hispana Nova, ed. original 1672): “Anonymus, Catalanus, interpretatum se ait ex Latino in sermonem suae gentis: Libro que parla de les malalties des cavals e per guarirlos de totes les malalties quels el devenen. Additque hanc notam: E feuls Hipoeràs [2a ed.: Hipocras] lo bon Fisich per pregaries e per manament del Rey qui era en aquella saho molt poderos. E lo primer capitol parla del quil feu trasladar de lati en Romanez D. Fadrich fil del molt poderos Don Fernando Rey de Castella e de Leo. M.S. [2a ed.: MS.] vidi penes D. Iosephum [2a ed.: Josephum] de Bernuy & Mendoza Marischalem de Alcala [2a ed.: marischalem de Alcala] in Baetica meum ex sorore amantissima Beatrice nepotem. Vulgare est, opus, quod commendare velis, magno aliquo nomine inscribere. Quam fabulam in hac nuncupatione actam spero”.
Nicolás Antonio, que no va conèixer la traducció castellana, va pensar que es tractava d'una traducció catalana feta a partir d'un text llatí. Per la seva banda, Poulle-Drieux, sense conèixer tota la informació proporcionada per Antonio, va interpretar que la traducció catalana era feta a partir d'un text elaborat originalment en castellà. A la vista de la notícia donada per Antonio, i acarada amb el manuscrit castellà, sembla clar que el text castellà va partir (traducció o adaptació) d'un text llatí atribuït a Hipòcrates. La notícia de Nicolás Antonio va ser recollida, de forma més o menys parcial i corrupta, per Torres Amat, Morcillo i Moulé, entre d'altres. Poulle-Drieux, que va consultar el manuscrit castellà, esmenta la traducció catalana a partir de Torres Amat.
S'ha publicat (Cifuentes 2006 [2001]: 149) que n'hi havia un altre manuscrit a la biblioteca d'Antoni Agustí i Albanell (1517 – 1586), però és un error que prové d'una confusió de Viñas i Serra (1886), "Un libro inédito de veterinaria ...", p. 150; vegeu El Escorial - RBME – 35-IV-24 – Inventari, Personal/familiar – 1586. |
|