Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de la menescalia. Adaptador: Vila, Salvador (fl. s. XV m.)
Aquesta obra és:
Adaptació de: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de la menescalia
| Publicació de la fitxa: 2012-05-16
Darrera modificació: 2023-11-14 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Díez, Manuel (1381/1382 – 1443) |
| Títol regularitzat: | Llibre de la menescalia |
| Adaptador: | Vila, Salvador (fl. s. XV m.) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XV m. |
| Lloc: | Barcelona? |
| Notes sobre la datació: | A partir de la datació estimada del ms. i de la de l'obra de Díez, datable vers 1424-1436. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de menescalia |
| Matèries: | Veterinària - Menescalia |
| Contingut |
| Consistència: | fragmentària |
| Especificacions: | Acèfala (manquen els 17 folis inicials del ms.) i aparentment amb alguna llacuna (al final de la miscel·lània, f. 57va). |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «[... vega]da lo jorn e en aquesta manera lo deveu tenir trenta jo<r>ns sens dar-li sivada ni traure'l de l'estabble, e gordau que fret no li entre en l'estable car seria perillós de destemprar; e lexa-lo bé ensutzar e solar en lo fanch que farà e a cap de un mes meteu-li lo fre e traeu-lo defora en lo arrechuador e aquí estrigolau-lo bé de la sutzetat que tentrà e del fanch, e romandrà ab lo novell pèl, e puys feu venir lo fer<r>er e fer<r>au-lo...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... ont fal lo pèl, e mateu desús de la pólvora de les faves velles e metrà pèl. Una al<tra> manera per afegí hos. <L>'os esporgareu una <ab> una verga de romagera [...]» (f. 57va).
«... per so com és prinsipal e noble menbre del cos. Dels botons direm que no deuen éser d<i>ts prinsipals: per so no són dits prinsipals. Per conseg<ü>ent, <és> feta conclosió que los menbres prinsipals no són sinó dos». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Tractat de menescalia escrit cap a mitjan s. XV, que constitueix una adaptació declarada de l'obra de Manuel Díez, Llibre de la menescalia (escrita vers 1424-1436). Inclou materials del Llibre de cavalls (als ff. 4ra-38ra del ms. únic conservat) i del Tractat de les mules (ff. 38rb-50rb) d'aquell, més una miscel·lània d'extrets del primer i de fragments pretesament originals, que sembla àpode al ms. (ff. 50rb-57va). Es complementa amb un qüestionari pràctic per a la preparació de l'examen dels menescals (ff. 57va-60rb). |
| Públic/intenció: | Altres menescals (per l'afirmació de l'autoria), i en particular menescals joves (preguntes i respostes). |
| Públic/intenció: | Menescals |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 423 - ff. 4ra-60rb [XVIIIr-LXXv, 58r-60r] |
| Bibliografia |
| Edicions: | Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", 121-124, Apèndix VII (qüestionari d'examen dels menescals recollit per S. Vila) - fragmentària |
| Catàlegs i repertoris: | Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", p. 39
Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., pp. 25-26, § 15-16 (hi distingeix dues obres diferents, sobre cavalls i sobre mules, respectivament)
Duran (1998), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 189-190 (hi distingeix tres obres diferents, sobre cavalls, sobre mules i sobre «anatomia animal»; atribueix les dues primeres a Manuel Díez i nega l'autoria de Salvador Vila) |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 149-150
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", pp. 110-111 (qüestionaris d'examen)
Faraudo de Saint-Germain (1949), "El texto primitivo inédito del ...", pp. 29 i 52-53
Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", p. 117 (qüestionaris d'examen) |
| Observacions |
| Tot el conjunt té voluntat unitària. Salvador Vila és un autor compilador i adaptador. La primera part de l'obra està molt àmpliament basada en el tractat principal (Llibre de cavalls) del Llibre de la menescalia de Manuel Díez (1381/1382 – 1443) (ff. 4ra-38ra), del qual reproduiex —amb alguna petita alteració de l'ordre dels capítols, alguna minsa addició de l'autor i també alguna supressió, bé de capítols bé de fragments (com ara alguns eixarms)—, els apartats sobre l'alimentació, la doma i el manteniment dels cavalls, les qualitats de l'animal i la descripció de les seves malalties i de les cures respectives; és probable que l'obra de Vila comencés reproduint també els apartats sobre l'engendrament dels cavalls, però els folis corresponents del ms. s'han perdut. Quant a la part patologicoterapèutica, reprodueix aproximadament un terç del contingut de la seva font.
A continuació (ff. 38rb-50rb), l'autor inclou un extracte del tractat menor (Tractat de les mules) de l'obra de Manuel Díez (1381/1382 – 1443); així ho reconeix al principi: «Nesseçària cosa és que parlem de les mulles, e assò per tal com los cavalléss vells qui en son jovent han seg<u>it lo mester de les armes, lurs persones ne romanan cascades, axí com per les nafres que rebudes auran, e quant se lexen de portar armes per lur vallesa cové que per hanar mills repossats cavalcen [sic] ab mulles, e per so jo, Salvador, menescall, é pres un petit trachtat de aquel cavaler que·s diu mosèn Manuell Dies, senyor d'Endilla e cavalerix del potentísimo senyor Don Anfonso, rey d'Aragó et cetera, e per mi exeminats en lo tems que he viscut, lo qual ordonaré per capítols axí com se seg<u>ex...» (f. 38ra). La versió que Salvador Vila dona d'aquest tractat té les mateixes característiques que la de l'anterior, i hi és reproduït molt desordenadament.
A continuació (ff. 50rb-57va), afegeix alguns capítols del Llibre de cavalls de Manuel Díez (1381/1382 – 1443) que no havia copiat abans, i tot seguit encara altres extractes del mateix Llibre de cavalls i també fragments pretesament originals: «Ara direm de les demostracihons que fa lo cavall com té algun achsident en les parts de fora» (f. 50rb), «Ara direm dels cavalls com tenen algun mal dins lo cos» (f. 50vb), «Ara parlem de les nafres, axí de les poces [sic] com de les grans» (f. 51ra), «Ara parlem de la mane<ra> com se deu engrexar un cavall ho mula» (f. 52rb), «Ara tornem alles malalties, axí de les mules com de cavalls» (f. 55ra). Destaca, en particular, la pretensió d'originalitat del capítol sobre la manera d'engreixar les bèsties (f. 52rb-54vb): «... e per tant, jo, Salvador Vila, é posat a la fi de mon libre vint-e-sinch maneres de potatges; pendreu d'aquels que volreu e que millor volran menyar, que tots són provats, los quals seran per capítols [sic] axí com se seg<u>ex...». Tanmateix, Manuel Díez ja anuncia un capítol sobre el particular en el seu Llibre de cavalls, que és possible que aparegui en algun dels mss. de l'obra (a verificar).
L'obra acaba amb un Anònim, Preguntes i respostes per a l'examen dels menescals (versió 1). És un qüestionari pràctic per a la preparació de l'examen dels menescals joves («Perquè és nessesitat, perlem un poch de notomia axí com se seg<u>ex», ff. 57va-60rb). Consta de 25 preguntes amb les corresponents respostes, que no se centren únicament en l'anatomia, com semblaria deduir-se de la rúbrica inicial i del petit pròleg. La vinculació amb la resta de l'obra és clarament manifestada en el seu petit pròleg, però fa l'efecte que és una interpolació: «Per donar alguna manera de dochtrina per als menescals, los quals per pocha edat no <en> saben, és de nessesitat fer un petit trachtat de notomia per son recort e avisament a la fi del libre, lo qual sera pertit per capítols axí com se seg<u>ès».
Salvador Vila afirma la seva autoria en diversos llocs i considera l'obra "el seu llibre". Aquests fets l'allunyen dels vademècums concebuts exclusivament per a l'exercici personal de l'ofici, i se'n dedueix que tenia voluntat de fer una obra útil tant per a ell com per a altres menescals (en particular joves, com també es dedueix del qüestionari) a partir d'un tractat que li ha causat gran impacte, molt probablement tot just arribat a Barcelona. El manuscrit únic que conserva l'obra sembla una còpia d'encàrrec feta per algú que no era professional de l'escriptura. |
|