Anònim. Speculum al foder
| Publicació de la fitxa: 2024-02-26
Darrera modificació: 2024-02-26 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Speculum al foder |
| Altres títols: | Speculum al foderi
Mirall del fotre |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV-2 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Matèries: | Medicina - Dietètica i higiene |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «Dix Albafumet que con sie cosa que los libres <que> parlen en molt foder...» |
| Íncipit text: | «Per so com molts hòmens los ve volentat ab gran forsa e seguesen e ensén lo foder, és gran raó que per assò venguen alguns dels grans dampnatges, aytant més en aquells que·s regesen e s'esguarden mal abans del foder e aprés d'el...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | «...per so que sia leuger de trobar so que sercaran en aquesta rahó». |
| Èxplicit del text: | «... Ítem, sanch de boch, .Iª. part, e sia seccadae polvorizada, farina d'ordi recolada, .II. parts, e sia mesclat e mès en bon vin e sia calfat e colat calent, e begut per .III. vespres; e fa gran obra de cohitu. Ítem, gra de moradux, molt hi val. — Acabat és lo Speculum al foderi». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (lliçó de la taula; en cursiva les que no figuren a la taula): (1) «Los dampnatges que·s seguexen per molt foder»; (2) «Los remedis del<s> dan<s> que vénen per lo molt foder»; (3) «Lo temps e les maneres quant los hòmens deuen foder, e guarden-se lo dan que per ell pot esdevenir»; (4) «La rahó e los senyals perquè deuen los hòmens minvar ho lexar lo foder del tot»; (5) «Les cures que són mester per a açò»; (6) «En engenrar la esperma ho en muntiplicar aquella, e en espassair-la e en aprimar-la, e en tant que és lo profit e la forsa que dóna al foder»; (7) «Les viandes e medicines simples que multipliquen l'esperma e mouen e minven lo foder»; (8) «Les medicines compostes que profitan e engendren l'esperma, e en les medicines e crestilis que mouen lo foder»; (9) «Los ungüents qui fan arressar e forsen lo membre»; (10) «Les viandes qui ajuden al foder»; (11) «Les viandes qui ajuden al fet del foder e en la<s> maneras qui són <de> querer e de avorrir lo dit foder»; (12) «Les medicines que donen sabor, e crexen, e escalfen e donen bona odor»; (13) «De les fembres e de lur fet»; (14) «Com se fan tots los foders, e de qual guisa, e quin profit e quin dampnatge pot venir de cascun»; i (15) «Si vols que l'om tengua la verga dreta». |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Albafumet
Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
Galè, Claudi (129 – c. 217) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 3356 - B - ff. 35a-54va
Fragmentària - Madrid - BNE - Manuscritos - 10162 - 101v-110r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bulbena i Tosell (1910), De figures priàpiques, trétes d ... - Fragment del ms. BNE 10162.
Miquel i Planas (1917), Speculum - Ed. de bibliòfil, en tipus gòtics, del ms. BNE 3356
Vicens (1978), Speculum al foder / Speculum al ... - Ed. no crítica a partir de Miquel 1917.
Solomon (1986), Speculum al foderi: The text and ... - Text del ms. BNE 3356.
Solomon (1990), The mirror of coitus: a ...
Alberni (2007), Speculum al foder
Gimeno Betí (2017), "El manuscrit 3356 [ff. 35r-54v] ..." |
| Catàlegs i repertoris: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 172
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7167 |
| Edicions: | Canibell i Masbernat (1918), Bibliografia medical de Catalunya ...: edició, en caràcters gòtics i amb facsímils, de Ramon Miquel i Planas, que circulà en forma de fulletó com a Aplech de receptaris: Tròtula de Mestre Johan, Speculum, Flos del Tresor de Beutat, Thesaurus pauperum. |
| Bibliografia: | Jordi i González (1970), "Speculum"
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. ***
Vallribera i Puig (1989), "Un manuscrit medieval català ..."
Castelló i Gassol (1997), "De l'amor i la pesta al segle XIV ...", pp. 230-238
Montero Cartelle (1987), Liber minor de coitu: tratado ... (fonts llatines)
Constantino el Africano (1983), Constantini Liber de coitu: el ... (fonts llatines)
Montero Cartelle (1991), "Sobre el origen árabe del ..." (fonts àrabs)
Jacquart - Thomasset (1985), Sexualité et savoir médical au ..., pp. *** (obra original)
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. *** (en història de la llengua i cultura catalanes)
Moll (1982), "Sorpreses i problemes d'un ...", pp. 330-333 (lèxic)
Colón Domènech (2005), "Una palabra libre: francés ..." (lèxic)
Vila (2008), "Noves fonts per a l'estudi de ..." (possibles fonts orientals)
Gimeno Betí (2014), "El lèxic mèdic català durant ..." (lèxic) |
| Observacions |
| Tractat d'andrologia anònim. La primera part és traducció del Liber Minor de Coitu (anònim de la primera meitat del s. XIII basat en el Liber de coitu de Constantí l'Africà). La segona part, molt més original i que el fa únic a l'Europa medieval, es basa en materials procedents de la tradició mèdica i eròtica àrab (probablement tractats eròtics àrabs molt influïts per tractats hindús), actualment desconeguts.
El tractat comença amb la referència a una de les seves fonts orientals, «Albafumet» —autor àrab no identificat—, que alguns investigadors sovint citen erròniament com l'autor del tractat. Basant-se en aquest fet, i en alguns elements de la sintaxi i del lèxic, hom l'ha considerat una traducció feta a partir de l'àrab o de l'hebreu (Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 42 i 56). Aquesta tesi, però, ha estat discutida darrerament, i hom s'inclina per considerar-lo més aviat com una compilació original, i com a possible únic supervivent d'un gènere del que no n'han quedat rastres en cap altre vulgar europeu fins a la Itàlia del Renaixement (Jacquart - Thomasset (1985), Sexualité et savoir médical au ..., pp. 187-92). Aquest text vehicula els coneixements mèdics medievals al voltant del coit i la sexualitat juntament amb els d'una eròtica de procedència àrab i hindú, en contrast amb els que respecte de l'acte amorós difonien els teòlegs i els predicadors, representats en la cultura catalana molt primordialment per l'obra enciclopèdica de Francesc Eixiemnis, en especial el seu Tractat de luxúria inclòs en el Terç llibre del Crestià, i a la vegada reflecteix l'interès d'un públic aliè a la medicina, de nobles i burgesos, per aquesta tradició mèdica i per aquests materials profans (Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 25-27).
La primera part de l'Speculum conté una sèrie de consells de tipus terapèutic, profilàctic i higiènic (cap. 1 a 12); la segona, exposa el comportament de la dona davant l'amor, donant uns cànons de bellesa femenina (cap. 13), i tot seguit descriu i valora una vintena de posicions per al coit (cap. 14) i dóna receptes per a afavorir l'erecció (cap. 15). El fet que només la primera meitat estigui reflectida a la taula inicial i que en el text no hi hagi rúbriques podria estar motivat per un desig de defugir la censura.
Autoritats citades: Albafumet (?), Hipòcrates, Galè.
N'hi ha un fragment al ms. MBN 10162/7, amb una versió menys acurada però lliure dels castellanismes i dels occitanismes que conté aquesta. |
|