Anònim. Receptari de Madrid (BNE 10162/6)
| Publicació de la fitxa: 2024-02-26
Darrera modificació: 2024-02-26 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Receptari de Madrid (BNE 10162/6) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - post 1407 |
| Lloc: | València? |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Receptari mèdic professional |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) «Per a mal d'esquinènçia»; (2) «Gargalisme per a axò matex»; (3) «Pólvora per a ranolla»; (4) «Aquestes són les mediçines apropiades a la ruptura de la pedra»; (5) «Experiment»; (6) «Experiment»; (7) «Diascòrides»; (8) «Constantí»; (9) «Idem»; (10) «Idem»; (11) «Idem»; (12) «Idem»; (13) «Girardus»; (14) «Diascòrides»; (15) «Kirinus»; (16) «Experiment»; (17) «Diascòrides»; (18) «Galterius»; (19) «Idem»; (20) «Idem»; (21) «Bertolomeus»; (22) «Petrus Lucrator»; (23) «Idem»; (24) «Maçer, per fer horinar»; (25) «Circa instans»; (26) «Gilabertus»; (27) «Idem»; (28) «Gilabertus»; (29) «Galienus, in diatriçis»; (30) «Idem»; (31) «Experiment»; (32) «Aviçenna»; (33) «Experiment»; (34) «Diascòrides»; (35) «Experiment»; (36) «Experiment»; (37) «Diascòrides»; (38) «A dona que comencen a engroxar les mamelles»; (39) «Si vols fer exir boviment de orelles»; (40) «Si vols fer fogir dolor de orelles»; (41) «A hom qui no parle he aja parlat»; (42) «Si vols dormir»; (43) «A dona que a lo infant mort al ventre»; (44) «A dolor de ronyons»; (45) «A pudor de bocha»; (46) «A persona que ha lo ventre imflat»; (47) «A tota trenchadura de os»; (48) «A hom que no hou»; (49) «A hom ho a fembra que ha mala color»; (50) «A persona qui s'espaventa de nit»; (51) «A hom qui no s'hou»; (52) «Lavament de dens»; (53) «Pólvora a didez»; (54) «Per a mal de cor<r>ença»; (55) «A mal de cànçer»; (56) «Aquests són los dies qui són bons a sagnar a tot hom he a tota fembra he a tota bèstia, altres són vedats he no són bons» atribuït a SANT JOAN; (57) «A malaltia de hulls»; (58) Càlcul del concorrent lunar; (59) <Pólvora fort bona>; (60) «A hobrir floroncho ho glànola sens afany»; (61) «A purgar lo cors sens violença»; (62) «A dolor de ronyons»; (63) «A calçar les dents»; (64) «A dolor de cap, en especial que vinga de febre»; (65) «A hom que no pot pixar»; (66) «Per traure ferre ho fust del cors de l'hom»; (67) «A hom que gita la vianda per la bocha»; (68) «A hom desmenjat»; (69) «A desfeta de hulls»; (70) «Pólvora a la vista he al ventrell»; (71) «A tota trencadura ho talladura que n'hischa sanch»; (72) «A hom sort»; (73) «A mal de quartana»; (74) «A hom que aja pedra en la vexiga per fort que sia»; (75) «A tota dolor»; (76) «A dona que no aja let»; (77) «A dolor de mamelles»; (78) «A dona que vol conçebre»; (79) «Si vols tallar hom nafrat, que no n'aja sentiment»; (80) <A genives imflades he plenes de sanch>; (81) «A hom que aja serp en lo cors»; (82) «A dona que aja imfant mort dins lo cors»; (83) «A fembra que vulla concebre»; (84) «A persona que pix sanch»; (85) «A hom que no pot parlar»; (86) «A hom que té sangonera en la bocha»; (87) <Ungüent bo a reuma, a clarificar la vista, a tremolor de mans, a puagre e a mal de gran fredor>; (88) «Ungüent bo a morenes»; (89) «Ungüent bo a ronya e a gratil·la»; (90) «Ítem, altre ungüent a ronya»; (91) «Ungüent de l'emperador, lo qual és bo a tota nafra (espeçial de cap), he a tota menjadura, he a moltes altres coses»; (92) «A dona que no·s pot emprenyar»; (93) «A dona que no pot conçebre»; (94) «A dona que no pot aver imfants»; (95) «A dolor de cap»; (96) «A mal de corrença»; (97) «A tota cremadura»; (98) «A mala buanya»; (99) «Beuratge per a febre pesteneçial de glànoles»; (100) «A mordedura de ca rabiós»; (101) <Paraules contra mordedura de ca rabiós>; (102) «A persona que aja begut ho menjat verí, ho serp lo aja mordut, ho escorpí»; (103) «A tota imfladura ho colp que aja pres hom o bèstia»; (104) «A mal de arenes he de pedra»; (105) «A dolor de cap scrivits aquests noms en galta dreta»; (106) «A obertura de mà ho de peu hescrivits aquestes paraules en .I. correg de cervo ho tireta he ligau-ne bé la on serà lo mal»; (107) «A fer drap ençerat»; (108) «A estancar sanch»; (109) «Pólvora per a la vista he al ventrell»; (110) «Reçepta per a la reuma que sa cola en lo ventrell»; (111) «Reçepta a confortar la vista»; (112) «Reçepta d'En Guillem Thomàs contra dolor de ronyons he de pedra he de còlica passi, he és provat en la persona del rey En Johan»; (113) «A mal de ronyons he de passi còlicha»; (114) «Reçepta per a imfants qui an quchs»; (115) «Pólvora per a mal d'ulls que y decor<r>e aygua»; (116) «Contra sclotofadura»; (117) «Per mal d'esquinènçia»; (118) «Reçepta per a la mare»; (119) «Contra porcel·lanes»; (120) «Mot per a stanquar sanch, és verdader»; (121) «Per a tinya»; (122) «Ungüent blanch»; (123) «Per fer venir a cap la glànola ho fer-la disolre»; (124) «Ungüent per a úlçera he per a tota plaga antiga»; (125) «Per a dolor d'ulls»; (126) «Per a clarificar la vista»; (127) «Per a matar bèrbol»; (128) «Contra fístoles, cosa provada»; (129) «Píl·loles de Rasis»; (130) «Per replecçió»; (131) «Purgaçió»; (132) «Idem»; (133) «Per replecçió»; (134) «Per stanquar flux de sanch»; (135) «Gargarisme»; (136) <A scopendura de vertola>; i (137) «Per a mal de morenes». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Receptari mèdic professional copiat per un professional de l'escriptura en una miscel·lània medicopràctica per a ús d'un barber anònim que havia exercit o exercia a les galeres, a partir d'una font anterior desconeguda. |
| Públic/intenció: | Un barber-cirurgià naval. |
| Públic/intenció: | Metges pràctics |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 10162 - 82v-101v |
| Bibliografia |
| Catàlegs i repertoris: | Citat als repertoris de Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 178 («Bertolomeus, recette en catalan, f. 85v»), 186 («recepta d'En Guielms [sic] Thomas», f. 96v, núm. 112), 192 («Kirinus?, recette», f. 84v, núm. 15), 195 («Petrus Lucratoris, recettes utilisées dans la Chirurgie de Guillem Salva», f. 85v, núm. 22); i BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., § CNUM 1946 (Receptes vàries), 1597 (Recepta contra dolors de ronyons i de pedra) i 1947 (Receptari). |
| Bibliografia: | Vallribera i Puig (des. 1997), "Notes sobre un receptari català ..."
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." |
| Observacions |
| Recull de receptes extretes de diverses obres mèdiques. Algunes d'aquestes sovint són indicades pel nom de l'autor o fins i tot pel títol (Dioscòrides, Constantí l'Africà, Gerard de Solo, Petrus Lucratoris, Ot de Meung, Plateari, Gilbert l'Anglès, Galè, Avicenna, Teodoric, etc.); algunes altres, sense cap indicació, podrien provenir del Tresor de pobres atribuït a Pere Hispà; i d'altres encara són atribuïdes a diversos metges de l'època, com Guillem Tomàs i altres. La recepta núm. 21, atribuïda a un Bartomeu, unida al colofó del final del text 9, ha fet pensar en el metge valencià Bartomeu Martí com a autor de la primera i de la mateixa còpia del ms., amb bases poc sòlides (vegeu les observ. inicials). Resulta molt més probable que aquest Bartomeu correspongui a algun autor mèdic d'un tractat de patologia i terapèutica, com ara Baartomeu de Salern (s. XII-1), que escriví una Practica de gran difusió tant en llatí com en vulgar. Quant a la datació del recull, la recepta atribuïda a Guillem Tomàs (f. 96v, núm. 112; vegeu també BBCat 490/23, núm. 21) esmenta el rei Joan I d'Aragó (1387-1396) com a pròxim en el temps. Per altra banda, el càlcul del concorrent lunar (f. 90, núm. 58) posa l'exemple en l'any 1407. |
|