Abraham Descatllar (fl. Besalú - Girona - Barcelona, 1315 – 1349)
Creació de la fitxa: 2023-08-17
Darrera modificació: 2026-07-04
- Categoria social i professional
- autor - físic - jueu - metge - metge municipal - prestador
- Activitat professional
- Patró: Rei Alfons III el Benigne - Privada i municipi - Privada i nobles - Privada i rei
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú (Garrotxa) - Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Girona
- Comentaris
- Metge (físic) jueu, pertanyent a una família de metges originaris de Perpinyà que s'havia establert a Narbona durant la dècada de 1280 i que emigrà a Catalunya arran de l'expulsió dels jueus de França el 1306. Fill de David Descatllar (fl. 1273 – 1315), que s'establí a Besalú. Quan el seu pare morí, Abraham ja era un metge reconegut. El 1315 fou contractat per la vila de Castelló d'Empúries i pel comte Ponç (VI) d'Empúries, amb un sou de 600 ss b. anuals, però al cap d'un any tornà a Besalú (McVaugh 1993 i 2011-2012). Durant les dècades de 1320 i 1330 fou cridat per assistir tres dels fills de Jaume II el Just (1267 – 1327), els infants Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), Joan d'Aragó (1302 – 1334) i, ja essent rei, Alfons III el Benigne (1299 – 1336) (McVaugh 1993). Fou metge d'aquest darrer, que el 1327 intervingué a favor seu davant el veguer de Girona perquè li fossin pagats uns deutes. El 1328, Alfons li atorgà l'exempció d'impostos per haver guarit l'infant Pere [Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)] el qual, ja rei, el 1336 li confirmà tots els privilegis. El 1334 Alfons el cridà de Besalú (on residia) a Barcelona per assistir-lo en una malaltia (Rubió 1909; McVaugh 1993). Fora de la família reial, cuidà el noble Ponç de Rocabertí en la seva darrera malaltia, que li llegà en testament 500 ss b., i que el juny de 1332 cedí al vescomte Jofre (V) de Rocabertí. El 1333 es traslladà a Barcelona per atendre la malaltia del jueu Rubén Vidal, cobrant 450 ss. També practicà el prestamisme, i així el 1336 cobrà un préstec a Peralada (LGB). Es casà amb Bonadona Sasala (fl. s. XIV-1), membre d'una prominent família de metges, germana de Mossé Sasala (fl. s. XIV-1), de Perpinyà, i Abraham Sasala (fl. 1326 – 1332), de Puigcerdà, però el 1334 se'n separà (Grau 1972). Fou autor de diverses obres mèdiques que es conserven (Steinschneider 1858 i 1893), entre les quals un tractat sobre les febres ('Aleh ha-refu'ah, 'Fulla de la curació' / 'Aleh ra'anan, 'Fulla exhuberant', Besalú 1326), escrit a instància dels seus amics, i un altre on discutí la natura de la pesta de 1348 (Ma'amar be-qaddaḥot divriyyot u-minei qaddaḥot, 'Tractat sobre les febres pestilencials i altres menes de febres', Besalú 1349, ed. Pinkhof 1891 i Einbinder 2026). Fou mestre del metge i filòsof Mossé Narboní (fl. s. XIV-1), que en lloà el tractat de les febres en la seva obra mèdica Sefer oraḥ ḥayyim ('Camí de vida'), escrit a Sòria vers 1350-1362. El rabí, filòsof i traductor provençal Kalonymus ben Kalonymus (Arle, 1286-1328) dedicà la seva obra moral Eben boḥan ('Pedra de toc', 1323) a deu personatges notables del seu temps, entre els quals Abraham. El perpinyanès Profiat Duran [Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414)] n'obtingué la nota astronòmica que esmenta al seu comentari sobre la Moré něbukim ('Guia dels perplexos') de Maimònides (1138 – 1204). — Formes antigues del nom: «Abraham de Castlario», «Abrahe de Castlario», «Abraham dez Castlars», «Abraham de Castlar / des Castlar / des Castlars», «Abraam des Castlars» (llatí, als darrers amb formes en català).
- Bibliografia
- Carmoly (1844), Histoire des médecins juifs ..., p. 102
Pinkhof (1891), Abraham Kashlari over Pestachtige ... ("Abraham Kashlari")
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 794 i 973
Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", p. 644 i ss.
Gross (1897), Gallia judaica: dictionnaire ..., pp. 618-621
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. Caslari, Abraham ben David 
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 489 ("Abraham des Castlar")
Grau Monserrat (1968), "Metges jueus a Besalú ...", pp. 30-31 ("Abraham des Castlar", "David des Castlar", "els Des Castllar")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. Abraham des Castlar
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. Abraham des Castlar
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 33, 58-59, 62 i 191-193 ("Abraham des Castlar")
Bos (1995), "R. Moshe Narboni, philosopher and ...", p. 226 ("Abraham Caslari")
Barkai (1998), "Jewish treatises on the Black ...", pp. 10-11 ("Abraham ben David Caslari", "Abraham Caslari)
Kley (2006), Der Schwarze Tod im ... ("Abraham Kaslari")
Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ...", pp. 33-34 ("Abraham Caslari")
McVaugh (2011-2012), "El món mèdic de Castelló ...", pp. 13 i 15 ("David de Castlar", "Abraham de Castlar")
Einbinder (2026), A Jewish Physician's Response to ... ("Abraham Caslari")
LGB, llibreta 14, f. 28
McVaugh, llibretes
- Enllaços
- Galeria de Metges Catalans ("Abraham Ben David Caslari")
Viquipèdia CAT ("Abraham ben David Caslari")
Epidèmies a l'Edat Mitjana ("Abraham Caslari")
- Variants del nom
- Abraham Caslari
Abraham ben David Caslari
Gemma Escribà; Lluís Cifuentes |