Conill, Francesc (fl. 1376 – 1404)
Creació de la fitxa: 2020-11-11
Darrera modificació: 2023-04-04
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - físic - mestre - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Rei Carles II de Navarra - Patró: Rei Joan I el Caçador
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en arts i medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Navarra (regne)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Barcelona - Montpeller [Montpellier] - Pamplona [Iruña] - Saragossa [Zaragoza]
- Comentaris
- Metge (físic), potser de Barcelona o València. Mestre en arts i en medicina. Professor a la Facultat de Medicina de Montpeller (actiu, almenys, en els anys 1377, 1378, 1389). Metge de Carles II de Navarra (1332 – 1387) des de 1376, al qual serví a Navarra, li comprava medicaments a Saragossa i l'acompanyà en el viatge a Montpeller, d'on fou senyor (1371-1378). A Montpeller, el 1377 Carles confirmà, a instància seva, la concessió d'un cadàver d'un condemnat cada any a la Facultat de Medicina per a fer disseccions anatòmiques, que el 1376 havia atorgat el governador francès del Llenguadoc. En 1385 va rebre 450 fl. per haver-se traslladat a Besalú a atendre el rei d'una malaltia i haver-hi romàs durant un temps. A finals de desembre de 1386 i primers de gener de 1387, ell, Ramon Querol (fl. 1361 - 1400) i Guillem Sagarriga (fl. 1370 – 1407) assistiren Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) en els seus últims moments, a Barcelona, i, a continuació, anaren a Girona a assistir Joan I el Caçador (1350 – 1396) en la greu malaltia que patí a l'inici del seu regnat (Roca 1928 i 1929). En remuneració d'aquests serveis, el rei li donà una casa a Barcelona (Comenge 1899; Pansier 1904-1905). També serví el papa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394), que el 1388 l'envià a Dijon a assistir la duquessa Margarida de Borgonya. El 1392 viatjà de Montpeller a Avinyó per a assistir el papa. El 1404 encara era viu, però després se'n perd la traça i el 1418 ja és esmentat com a mort per Valesc de Taranta (fl. 1382 – 1426). — Formes antigues del nom: «Conill», «Cuniculi», «Cunilli», «Cunilii» (llatí); «Francés Conil», «Françoiz Connil», «Francés Connil», «Francesc Conill» (castellà).
- Bibliografia
- Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, pp. 573, 602 i 643, núm. 163-164, 166, 179
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 72 de la reimpr.]
Comenge i Ferrer (1899), "Medicina y médicos", pp. 227-228
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", pp. 7-8
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ...", 9 (1904), 543, núm. 73 (extret de Comenge 1899)
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 142, 144 i 207
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 225, 280, 388 i 435-436, doc. 15
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'François Connilli' (sobretot de Pansier)
Castro Álava (1967), Carlos III el Noble, rey de ..., p. 77
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 133 i 136 (de Wickersheimer)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Francesc Conill'
Serrano Larráyoz (en preparació), Diccionario biográfico de ...
Lluís Cifuentes |