Desvilar, Pere (fl. Barcelona, 1282 – 1311)
Creació de la fitxa: 2025-04-08
Darrera modificació: 2025-04-10
- Categoria social i professional
- armador - ciutadà - conseller/jurat/paer - corsari - hospitaler (administrador) - mercader
- Comentaris
- Ciutadà de Barcelona. Fou armador de vaixells, amb els quals practicà el comerç, la guerra i el corsarisme. El 1282 participà, amb una galera, a la batalla de Nicòtera, davant la costa de Calàbria, i el 1283 tenia una nau anomenada La bonaventura, que era de les més notables de Barcelona. Alfons II el Liberal (1265 – 1291) li atorgà drets sobre les aigües del Rec Comtal (1289), per als molins que hi tenia. Fou conseller de la ciutat (1290-1291), conseller segon (1296-1297), conseller en cap (1303-1304 i 1309-1310) i jurat del Consell de Cent (1310-1311). Fou un dels representants de la ciutat a les corts catalanes de 1299 i 1301, celebrades a Barcelona i a Lleida, respectivament. El 1305 fou un dels dirigents i ciutadans de Barcelona que foren excomunicats pel bisbe arran del conflicte pel lluïsme, fins 1310. El 1308 fundà, juntament amb la seva esposa Blanca, un hospital a Barcelona, en una casa amb oratori que tenia al suburbi de la Vilanova, vora el Rec Comtal i prop del monestir de Santa Clara, i establí que sempre fos administrat per la ciutat, mai per l'Església. Es reservà el dret de tenir-ne cura fins a la seva mort i disposà que després ho fes, vitalíciament, el seu germà Jaume Desvilar (fl. 1311 – 1361), i que els següents hospitalers fossin nomenats pel municipi. Legà els seus béns, entre els quals uns molins i censals, per al sosteniment d'aquest hospital, que fou conegut com Hospital de l'Almoina de la ciutat de Barcelona i també, habitualment, com Hospital d'En Pere Desvilar. Com altres hospitals, experimentà una creixent medicalització durant la segona meitat del segle XIV, fins que el 1401 seria refós en l'Hospital de la Santa Creu, si bé encara en subsístí la causa pia annexa fins 1841. Feu testament el 30/07/1311, en el qual consta que no tenia fills i deixà hereu universal el seu germà Jaume. — Formes antigues del nom: «Petrus de Villario», «Petrus de Vilario» (llatí), «Pere des Vilar» (català).
- Bibliografia
- Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 202 (galera)
Soldevila (2011), Les quatre grans cròniques, III ..., p. 169, cap. 95 (nau)
Wieruszowski (1933), "Quelques documents concernant la ...", p. 178, doc. 6
Batlle i Gallart - Casas i Nadal (1980), "La caritat privada i les ...", pp. 135-136 (hospital)
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., doc. 19, 23, 93, 106-107 i 127
Capdevila i Soldevila (26/08/2010), "La pobresa i les institucions ..."
Huguet Termes (2013), "Els motius dels benfeytors ..."
- Enllaços
- Rulers
Arxiu Històric de la BC
Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu
- Esmentat als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 50, f. 132v – Manament, Reial – 1 agost 1281
Lluís Cifuentes |