|
Darrera modificació: 2026-05-14
Bases de dades: Sciència.cat
Toldrà i Vilardell, Albert, "Vicenta Queralt, bruixa de Traiguera", dins: Escartí, Vicent Josep - Roca Ricart, Rafael (eds.), Identitats i violències: documentació i literatura, Catarroja, Afers, 2021, pp. 137-156.
- Resum
- L'estructura social de la València del segle XV deixava als marges determinats col·lectius femenins. Aquestes dones vivien en la intersecció de la medicina tradicional, la superstició i la marginació social. Eren dones que exercien la sanació (l'ofici de curandera, llevadora o trementinaire) i operaven en els límits de la medicina oficial. Sovint eren perseguides no per la seva ineficàcia, sinó per l'amenaça que representaven per als metges titulats. Qualsevol pràctica curativa que inclogués rituals, salms, herbes o supersticions era ràpidament titllada d'heretgia o invocació al dimoni. Això les convertia en el blanc de la Inquisició i de la moralitat pública de l'època. El rebuig d'aquestes dones sovint era motivat per la seva situació socioeconòmica (pobresa extrema) o per desviaments respecte als patrons morals establerts per a la dona en el segle XV.
- Matèries
- Bruixeria
Dones
|