|
Darrera modificació: 2024-07-24
Bases de dades: Translat
Tomàs Monsó, Albert, La traducció catalana medieval de La ciutat de Déu de sant Agustí amb el comentari de Thomas Waleys Tesi doctoral, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2023.
- Resum
- La traducció catalana medieval anònima de Agustí d'Hipona [sant], La ciutat de Déu, Traductor: Anònim és un text format per capes diferents. Entre 1371 i 1375, Raoul de Presles traduí el De civitate Dei al francès per encàrrec de Carles v de França. Raoul de Presles no es limità a traduir el text de sant Agustí, sinó que, a més, hi afegí un extens comentari, capítol per capítol, que explicava detalladament el contingut històric de l'obra. Raoul de Presles basà la seva exposició en dos comentaris preexistents, els de Thomas Waleys, Expositio super libros Agustini «De ciuitate Dei» (per als llibres I-X) i Nicolau Trevet, Expositio historiarum extranearum dictorumque poeticorum que tanguntur ab Augustino in libro De civitate Dei (per als llibres XI-XXII), que completà amb altres fonts que tenia a l'abast. Pels volts de 1383, l'obra arribà a la cort de l'infant Joan i Violant de Bar procedent de la cort del duc de Berry, i es va traduir al català.
El propòsit d'aquesta tesi és doble. En primer lloc, l'estudi actualitza les dades històriques conegudes al voltant de la traducció catalana medieval, inclosa la relació textual amb la traducció francesa, amb la voluntat d'explicar-ne la importància cultural i el paper mediador de la cultura antiga. Més específicament, al capítol 2 s'exposen les dades històriques de la recepció de l'obra a la cort de Joan i Violant, les poques notícies que es tenen sobre la gènesi de la traducció i la seva circulació, dins i fora de la cort. L'estudi ha tingut en compte tant la circulació en llatí com la circulació en vulgar. Malgrat haver-se conservat només els llibres II-IX, les dades extretes d'un extens buidatge d'inventaris medievals mostren que s'hauria traduït com a mínim fins al llibre X, si no completa. Aquesta hipòtesi queda reforçada per l'existència d'una traducció castellana elaborada a partir de la catalana, de la qual es conserven els llibres VIII-XXII.
Sovint esmentada a l'ombra d'altres traduccions del moment, l'obra presenta l'interès singular d'introduir un univers de fonts antigues i medievals a les corts catalanes a través del comentari de Thomas Waleys, ampliat per Raoul de Presles. Així mateix, aquest comentari està concebut amb una mirada cap al passat clàssic molt particular, que suposa una novetat cultural rellevant, tal com s'explica als capítols 3 i 4.
El capítol 5 és un estudi de naturalesa textual que constitueix una proposta de filiació de la traducció catalana amb la tradició manuscrita francesa coneguda, elaborada a partir dels testimonis francesos més antics. Les dades mostren que el manuscrit francès que donà origen a la traducció catalana és molt proper a l'original i, particularment, a dos dels manuscrits francesos conservats: Angers, Bibliothèque Municipale, 162 i Paris, Bibliothèque nationale de France, fr. 22192. A més, en els manuscrits catalans es constata l'existència d'una contaminació a partir d'un exemplar llatí, només en el text d'Agustí i no en el comentari, en algun punt del procés de transmissió del text.
El capítol 6 pretén donar algunes nocions sobre la llengua i la praxi del traductor català anònim, de qui es pot suposar un perfil cultural proper a l'administració. A banda de comentar alguns aspectes rellevants, s'hi dona també una llista de tots els doblets sinonímics que apareixen al comentari. Els capítols 7 i 8 acompanyen l'edició. El primer és una descripció codicològica dels manuscrits que contenen la traducció, amb precisions sobre la seva confecció i història. El segon exposa els criteris seguits per a l'establiment del text, conservat en un testimoni únic, a l'esguard de la tradició indirecta de la traducció francesa.
En segon lloc, s'ofereix l'edició crítica de la traducció catalana del comentari de Thomas Waleys adaptat per Raoul de Presles. L'edició va acompanyada de tres índexs: un de noms propis, un d'obres citades i un de topònims. Els índexs estan pensats per ser una guia per moure's pel text, però també una sistematització dels referents culturals dels comentadors Thomas Waleys i Raoul de Presles. Alhora, són un extens repertori de noms i obres que la traducció posava a l'abast d'un selecte públic lector per la via indirecta del comentari.
- Notes
- Dir.: Josep Pujol
- URL
- https://tdx.cat/handle/10803/689761
- Conté edicions de
-
|