|
Darrera modificació: 2011-04-05
Bases de dades: Altres
Garrido i Valls, Josep-David, Ferran I «el d'Antequera», un rei de conveniència, València, Tres i Quatre (Unitat, 199), 2011, 292 pp.
- Resum
- De sobte, la gloriosa dinastia dels Guifrés, Borrells, Ramons, Berenguers i Jaumes, s'acabà. Per què? La victòria sobre els sards a Sanluri havia costat massa cara. El rei Martí ja ho temia: havien anat a pescar amb ham d'or i, ai las!, el preciós ham —l'únic fill i successor— morí de malària a Sardenya. En traspassar Martí (31 de maig de 1410), els Països Catalans i Aragó restaren orfes de rei. I ara què? Sigui com vulgui, s'optà pel príncep que més convenia, a uns que no a tothom: el riquíssim infant i regent de Castella. Ara bé, primer calgué vèncer militarment els partidaris de Jaume d'Aragó-Urgell, besnét d'Alfons III «el Benigne», nebot i també cunyat de Martí I, que no pogué ser rei perquè de fora arribà i, per interès dels qui l'elegiren, acabà regnant Ferran I «el d'Antequera». Aquesta és la seva història, de com arribà a ser rei, del seu curt regnat i de com, per haver nascut on va néixer, esdevingué —segons l'adscripció nacional o sentimental de l'historiador de torn— brivall per a uns i heroi per a uns altres.
- Matèries
- Història - Política
Biografia
|