La pintura mostra una part de la vida de sant Julià l'Hospitalari i és obra del Mestre de San Felices , actiu durant l'últim quart del segle XV en temples del nord de la província de Palència i sud de la de Cantàbria. Després d'haver matat els seus pares per error, Julià, amb el suport de la seva esposa, va buscar la redempció en la caritat, dedicant la seva fortuna i la resta de la seva vida a atendre els necessitats. Van edificar set hospitals i vint-i-cinc cases d'acollida per a pobres. A més, Julià feia de barquer, passant els que ho necessitaven d'una banda a l'altra del riu, sense cobrar-ne res. Amb el temps, poc abans de morir, va rebre la visita d'un àngel que li digué que havia estat perdonat. És un dels sants patrons de viatgers. Des d'un punt de vista iconogràfic, sant Julià es representat en dos moments de la seva hagiografia: el noble cavaller, d'una banda, i el penitent, de l'altra, si bé és més freqüent el primer. En aquest primer motiu és representat com un jove cavaller, vestit amb indumentària elegant i vistosa, amb espasa, molt sovint a cavall, i amb atributs variables però sempre relacionats amb la caça, com ara un falcó, un arc i fletxes, etc. Una altra de les escenes més habituals en la seva iconografia és la del cérvol perseguit pel sant caçador que, en un moment donat de la persecució, s'atura per interpel·lar-lo i li parla de forma miraculosa, amb la veu de Déu. Per això, també és freqüent representar un cérvol prop del sant. — Agraïm les imatges a Àlvar Martínez Vidal.
