Anass Benmokhtar ha defensat la seva tesi doctoral sobre un manual d'oftalmologia en àrab per a ús d'un oculista del segle XVI
Aquest dimarts, 5 d’abril, Anass Benmokhtar, membre del grup SCIÈNCIA.CAT, ha defensat la seva tesi doctoral titulada Muqtaṭafāt min kitāb al-ʿUmda al-kuḥliyya fī l-amrāḍ al-baṣariyya (Extrets del llibre Fonament de la medicina ocular sobre les malalties de l’ull): edició, traducció i estudi del receptari i glossari que conté el MS 1784 de la Biblioteca de Reserva del CRAI de la Universitat de Barcelona. La tesi, dirigida per les Dres. Meritxell Blasco Orellana i Roser Puig Aguilar, del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica (seccions d’Hebreu i Àrab, respectivament), la primera membre del mateix grup, pertany al programa de doctorat en Cultures medievals de la Universitat de Barcelona, i s'inscriu en el projecte finançat de SCIÈNCIA.CAT.
El ja Dr. Anass Benmokhtar fa una destacada aportació a la història de l’oftalmologia al món àrab medieval i modern a partir de l’estudi i edició parcial de l’obra conservada al ms. 1784 de la Biblioteca de Fons Antic de la UB, fins ara no identificada. Aconsegueix datar el manuscrit en el segle XVI, a partir de l’anàlisi paleogràfica, codicològica i històrica, i situar-lo, a partir de l’anàlisi lingüística de l’àrab en què està escrit, a la zona de Síria, durant el període otomà. La filigrana del paper indica que és fet de paper francès d’importació, que l’autor relaciona amb els tractats signats entre una França que intentava escapar al cercle que li imposava la Monarquia Hispànica i l’Imperi Otomà. El contigut, tot i pertànyer al període de domini otomà, encara correspon a la llarga tradició mèdica àrab dels segles anteriors. En concret, ha determinat que es fonamenta en el manual d’oftalmologia de Ṣadaqa ibn Ibrāhīm al-Šāḏilī, escrit a Egipte en la segona meitat del segle XIV, a la vegada basat en un gran nombre d’autoritats mèdiques precedents, grecoromanes, àrabs i perses.
Aprenem, però, que l’obra conservada a la UB no és una còpia més d'aquest manual (del qual ha localitzat diversos manuscrits) sinó que n’és una adaptació, feta d’una tria i reordenació de continguts, escurçats a gust de l’anònim autor, que hi va afegir un receptari mèdic. Totes aquestes característiques permeten deduir un autor de l’ofici, un oculista, que es va elaborar un manual adaptat a les seves necessitats. Un manual petit, concebut per ser dut a la butxaca i tenir-lo a mà, a tall de vademècum.
En la tesi s’edita una part important del manuscrit, la relativa a la farmacologia (un aqrābāḏīn o antidotari, un repertori de simples i part del receptari final), que també es tradueix al català actual. Aquesta edició i traducció s’acompanya d’uns extensos glossaris-índexs dels medicaments simples i compostos i de les malalties que s’esmenten a les parts editades. Aquests glossaris, molt útils per als investigadors, arabistes o no, s’il·lustren amb interessants imatges extretes d’un altre manuscrit contemporani.
Felicitem el nou doctor i les seves directores, i desitgem que la important feina que ha fet tingui continuïtat en l’estudi i l’edició completa d’aquest manual anònim, que és ben semblant als que s’elaboraven els metges pràctics, extrauniversitaris, de l’Europa llatina occidental en les llengües vulgars, també en català. SCIÈNCIA.CAT ho patrocinarà i acollirà sens dubte.