Presentació

SCIÈNCIA.CAT posa a l'abast de la comunitat acadèmica internacional i del públic il·lustrat en general una part del patrimoni històric català encara poc coneguda i estudiada: la constituïda per les obres de caràcter científic i tècnic que van circular en llengua catalana —tant en redacció original com en traducció a partir d'altres llengües— durant els últims segles de l'Edat Mitjana i el primer Renaixement (segles XIII-XVI).

El nom escollit constitueix, en aquest sentit, tota una declaració d'intencions, en unir patrimoni històric i una de les més útils eines d'informació actuals en un sol concepte.

 

Emergència de les llengües parlades

L'existència d'aquest patrimoni, ric i nombrós, s'explica a causa d'una important novetat que es donà a l'Europa medieval occidental, conseqüència de les profundes transformacions econòmiques i socials que, amb l'aparició de la burgesia, s'esdevingueren al si de la societat feudal: l'emergència de les llengües comunament parlades, dites vernacles o vulgars, com a vehicles de difusió del saber.

El nou ús de les llengües parlades, destinat a tenir radicals conseqüències, fou paral·lel a la transició entre l'oralitat i l'escriptura i a la pervivència del llatí com a llengua indiscutida de la ciència i de l'alta cultura universitàries fins ben avançada l'època moderna. Les llengües vulgars, però, foren percebudes com a instruments útils per part de determinats sectors professionals i socials, i ocuparen uns àmbits de difusió diferents dels que ocupava el llatí, si bé amb interessants interseccions poc estudiades i —encara menys— valorades.

Vernacularització del saber

Aquest fenomen cultural i social, que anomenem vernacularització del saber, en aquest cas del saber científic i tècnic, s'inicià en diferents punts de l'Occident europeu durant el segle XIII i coincidí amb una nova valoració del saber i del seu potencial transformador. Aquella societat s'interessà sobretot pel saber físic i natural i, molt en particular, pel que afectava una àrea especialment sensible de la realitat física, la salut, que exercí d'autèntic motor del procés.

La nova valoració i difusió del saber científic i tècnic, que arribà a tots els estaments, comportà una penetració social sense precedents d'aquests coneixements, poderosament afavorida per les possibilitats comunicatives de les llengües parlades, per una creixent alfabetització i per canvis decisius en la producció i comercialització del llibre. Així, els diferents àmbits de la cultura, des de les arts plàstiques fins a la literatura de creació, van viure una eclosió de temes i de motius abans ignorats que potencià encara més el procés.

Convé precisar que el fenomen de la vernacularització del saber, en general, i de la ciència, més en particular, només en part és assimilable al concepte de vulgarització o divulgació. La complexitat de les motivacions dels públics implicats, eminentment extrauniversitaris però formats tant per sectors aliens a les diferents disciplines com per sectors implicats en la seva pràctica, exigeix la màxima prudència i dóna l'autèntica dimensió de l'interès històric i cultural del fenomen.

Marc històric i cultural

La línia de recerca de SCIÈNCIA.CAT se centra en l'estudi d'aquest fenomen en el marc històric i cultural dels països de parla catalana, englobats a l'època en l'entitat política creada per catalans i aragonesos que rebé el nom de Corona d'Aragó. La dinàmica política, econòmica, militar i cultural de l'estat catalanoaragonès permeté fructífers intercanvis de tota mena en el món mediterrani —cristià i musulmà—, que contribuïren a fer d'una llengua amb pocs parlants un instrument relativament precoç i intens de comunicació científica, mentre, d'altra banda, molts membres de les comunitats jueves del país prenien part activa en el procés.

El marc cronològic d'aquestes recerques se situa entre les darreres dècades del segle XIII, quan detectem l'inici de l'ús del català com a vehicle d'aquests coneixements, i les primeres dècades del segle XVI, quan aquesta llengua acusà les conseqüències de canvis polítics, econòmics i socials que acabaren per llevar-li, o reduir-li molt, aquell paper vehicular.

Interdisciplinarietat

Un tal cúmul de factors implicats obliga a un enfocament interdisciplinari de la recerca. La història general ha de sumar-se a la història especialitzada (en aquest cas, la història de la ciència), a la història de la literatura i de la llengua i a la lexicografia, amb totes les disciplines auxiliars i connexes.

Alhora, tot i centrar-se en l’esmentat marc històric i cultural, la perspectiva comparada és imprescindible per a una correcta comprensió del fenomen. Per això, SCIÈNCIA.CAT empara també recerques en curs sobre altres contextos lingüístics i culturals pròxims, amb els quals l’àrea cultural catalana mantingué, a l’època, diversos graus d’interacció.

La línia de recerca de SCIÈNCIA.CAT pot fer importants aportacions en diferents àmbits dels estudis històrics i literaris: la història de les professions i dels oficis, la història de la divulgació científica, la història del llibre i de la lectura, la història de la llengua i dels vocabularis d'especialitat o la història de la literatura i de la cultura dels escriptors literaris, per només citar-ne alguns dels més representatius.