Ester Borsato estudia la terminologia nàutica vèneta i catalana antigues

foto

El grup de recerca SCIÈNCIA.CAT acull, durant els mesos de gener a juny de 2019, la investigadora italiana Ester Borsato. Nascuda a Treviso (Vènet) ara fa 26 anys, ha obtingut el màster (‘laurea magistrale’) en Filologia i Literatura Italianes per la Universitat Ca’ Foscari de Venècia (juliol 2017), amb un treball dirigit per Daniele Baglioni titulat Il lessico navale del Libro di Michele da Rodi: glossario dei termini marittimi e costruttivi, en el qual ha estudiat el lèxic tècnic vènet en aquest document del segle XV.

Des d’octubre de 2017 és estudiant de doctorat en Filologia Romànica per la Universitat de Siena i (en règim de cotutela) per la Universitat de Barcelona (programa “Estudis lingüístics, literaris i culturals” de la Facultat de Filologia, línia de recerca “Estudis avançats en lingüística i literatura catalanes”). La seva beca de doctorat és finançada per l’OVI (Opera del Vocabolario Italiano), institut del CNR responsable de l’elaboració i publicació en línia del TLIO (Tesoro della Lingua Italiana delle Origini) i diversos corpora digitalitzats de l’italià antic. Sota la direcció de Pär Larson (CNR-OVI), el seu projecte de recerca doctoral té com a objectiu, d'una banda, la creació d'un corpus de textos sobre la construcció naval i les rutes marítimes a partir dels zibaldoni (llibres miscel·lanis privats) venecians del segle XV, i de l’altra, l'estudi sistemàtic del vocabulari nàutic vènet localitzat en aquests testimonis.

L’interès per aportar una perspectiva comparada amb el català tècnic antic ha conduït a la codirecció del treball de doctorat per part de Lluís Cifuentes, a la Universitat de Barcelona, i al seu ingrés a l’equip del projecte de recerca de SCIÈNCIA.CAT per als anys 2019-2021. Durant aquesta estada a Barcelona efectua un buidatge bibliogràfic i documental que li ha de permetre localitzar una selecció terminològica en textos catalans d’àmbit nàutic dels arxius i biblioteques de la ciutat, que analitzarà des d’una perspectiva lingüística comparada.