La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement

S U P L E M E N T S

 

CAT - ESP - ENG  

El volum La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, publicat per primera vegada el 2002 i en una segona edició, revisada i ampliada, el 2006, constitueix actualment una primera síntesi del conjunt dels materials sobre el qual es treballa en aquesta línia de recerca.

Es tracta, per les seves característiques, d'un llibre forçosament viu, sotmès a revisions i a actualitzacions del seu contingut que reflecteixen la recerca en curs. Recollim aquí, en forma de Suplements, les addicions i correccions a tenir en compte des de la seva publicació, que incorporem al Catàleg d'obres provisional.

 

 

1r Suplement (2006)


La segona edició d'aquesta obra inclou una Addenda (pp. 411-454) que constitueix el 1r Suplement que se'n publica, en la qual es recullen "addicions de ressenyes de nous textos, de noves edicions i de bibliografia, tant la més recent com altra d'anterior que en el seu moment, per diverses raons, no vàrem considerar pertinent d'incloure [i] correccions en forma de revisió d'hipòtesis o de la ressenya que férem d'algun text, de subsanació d'errors advertits, i d'incorporació de novetats i de precisions".

 
2n Suplement (2007)


A continuació, hom trobarà les addicions i correccions que considerem necessari de fer notar després de la publicació de la segona edició. Com en l'Addenda que incorpora aquesta segona edició, els comentaris van referits a les pàgines del llibre i al tema que s'hi tracta.

59-60 i 290-291 [Pròleg de Ferrer Saiol:] T. Martínez Romero, Tòpics literaris, traducció medieval i tradició romànica. Discurs de recepció de — com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 21 de juny de 2007, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007, reinterpreta el cèlebre pròleg, penso que rebaixant-ne injustament el valor, en el marc de l'ús de tòpics retòrics per part dels traductors medievals catalans i romànics.

102-103 [Avenzoar, Tractat de les viandes:] Vegeu 290, 292-293 i 102-103.

103-104 [Speculum al foder:] Nova edició, a partir dels dos mss. conservats i amb una anàlisi lingüística, a cura d'A. Alberni (ed.), Speculum al foder, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la, 2007.

109 [Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència:] Publicada l'edició de J. Arrizabalaga (ed.), Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 28), 2008, amb un ampli estudi introductori sobre l'obra i aquest gènere mèdic.

114-115 [Ibn Wafid, Llibre de les medicines particulars:] J. C. Villaverde Amieva (Grupo de Estudios Árabes e Islámicos, Universidad de Oviedo) relacionà aquest tractat amb l'obra farmacològica que circulà a nom de Serapió, i n'anuncià un projecte d'edició de totes les versions conservades en diferents llengües: "El Libro de medicamentos simples del toledano Ibn Wafid y sus versiones árabe, hebrea, latina y romances: hacia una edición plurilingüe", Tulaytula: Revista de la Asociación de Amigos del Toledo Islámico, 10 (2002), 87-91. En aquesta presentació, s'apunta que la versió catalana és resumida i probablement feta a partir del llatí i no de l'àrab, però no la pot relacionar amb el text llatí del Ps.-Serapió i s'afegeix que conté una part que és absent d'aquest text llatí però no de l'original àrab d'Ibn Wafid. Convé valorar a fons si, en realitat, Ibn Wafid no és tan sols la font principal del Ps.-Serapió.

137 ["Voluntat és del mestre de aquesta art... ":] El text present a la biblioteca d'un cirurgià de Vic de 1475 que s'inicia "Voluntat és del mestre de aquesta art... " (el volum acabava "... les altres coses demunt dites"), que no hem pogut identificar bé encara (vàrem proposar identificar-lo amb una traducció completa del tractat de flebotomia de Ricard l'Anglès, del qual conservem una versió abreujada), podria correspondre també al tractat de cirurgia d'Enric de Mondeville, documentat en català en un inventari de 1461. Caldrà esperar nous descobriments per confirmar o no aquests extrems.

159 [enciclopedisme:] A l'ítem 52 de l'inventari de la biblioteca reial de 1410 (Massó, 1905) es fa la següent descripció: “Item, un altre libre appellat Isidorus, scrit en pergamins, ab post de fust cubert de cuyro vert, ab un tancador de cuyro vermell, lo qual comença: 'Aquí comença', e faneix: 'anno Domini [millesimo] .CCº.XCº. tercio'”. Tot i que la data final, pertanyent o no al mateix text amb què s'inicia el volum, podria correspondre a la datació present en algun antígraf i no necessàriament a la de la traducció, l'obra d'aquest "Isidorus" hi estava copiada sens dubte en català. En el seu moment no gosàrem fer ús d'aquesta informació per a proposar l'existència d'una traducció catalana de les Etimologies d'Isidor de Sevilla, perquè no la tenim documentada enlloc més i la identificació de l'autor i de l'obra en aquest testimoni no passa de ser una suposició. En qualsevol cas, en deixem constància aquí a l'espera de futures descobertes.

162-163 [L'Art de Ramon Llull:] És fonamental l'aportació d'A. Bonner, The Art and Logic of Ramon Llull: A User's Guide, Leiden, Brill, 2007. Entre la bibliografia lul·liana recent, interessa destacar A. Soler, "Editing texts with a multilingual tradition: the case of Ramon Llull", Variants, 5 [=Texts in Multiple Versions: Histories of Editions] (2006), 53-72; A Bonner i A. Soler, "La 'mise en texte' de la primera versió de l'Art: noves formes per a nous continguts", Studia Lulliana, 47 (2007), 29-50; i L. Badia, J. Santanach i A. Soler, "Le rôle de l'occitan dans la production et la difusion des oeuvres de Raymond Lulle (1274-1289)", a Actes du VIIIe Congrès international de l'Association internationale d'études occitanes (Bordeaux, 2005), en premsa. A consultar, en general, la Base de dades Ramon Llull mantinguda pel Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Vegeu també les publicacions en accés lliure de la Biblioteca electrònica del Narpan.

167 [Manuscrits de la Doctrina pueril:] J. Santanach, "Manuscrits lul·lians de la Biblioteca de Catalunya: testimonis de la Doctrina pueril (mss. 3187, 481 i 700)", Studia Lulliana, 44 (2004), 95-107.

169 [Llibre de meravelles:] X. Bonillo Hoyos, Literatura al Llibre de Meravelles de Ramon Llull, Barcelona, UOC, 2008.

196 i 201 [taules de Joan Pere:] Les Taules astronòmiques en lengua catalana del metge probablement de Barcelona, per ara no identificat, Joan Pere, impreses el 1489, citades per Torres Amat (i, a partir d'ell, per Morejón i Aguiló), semblen identificables amb el llunari imprès a Barcelona per Joan Gherlinch, del qual Madurell i Rubió publicaren el contracte d'edició, que no n'especifica l'autor. Tindríem, per tant, un altre llunari elaborat per un metge, en una data molt pròxima al de Bernat de Granollacs (1485). L'exemplar citat per Torres Amat (a la "biblioteca episcopal de Barcelona, letra M, n. XVI") no es conserva.

205-06 [sexagenarium:] Les primeres anàlisis (Poulle), en les quals ens fonamentàrem, identificaven el sexagenarium dels textos amb un complex instrument de càlcul en forma de quart de cercle, una de les cares del qual constitueix un equatori (un model planetari d'aplicació didàctica i astrològica) i l'altra un quadrant de sinus (un instrument de càlcul universal, astronòmic i aritmètic). Actualment, es pensa que sexagenarium és la paraula que els tractadistes llatins utilitzaren per a referir-se al quadrant de sinus. El mot sembla traducció de l'adjectiu àrab al-sittūnī ("sexagenari", "de seixanta parts"), en referència a la divisió sexagesimal de les escales semidiametrals d'aquest darrer instrument. La traducció arabocatalana del llibre introductori del tractat sobre el sexagenarium, feta per Joan de Bònia (1456), conté 20 capítols, i és més àmplia que la traducció catalanollatina que ell mateix n'efectuà (vers 1463), aparentment inacabada (o que, almenys, ens ha arribat inacabada). Conservem també una altra traducció arabollatina diferent d'aquest llibre introductori, sensiblement més extensa (25 capítols), obra de Christianus Prolianus (1475). El tractat llatí elaborat per Joan de Bònia (1464) és prou més ampli (45 capítols repartits en 5 parts). L'original àrab és citat com la risala o tractat d'Alí, obra i autor que de moment no s'han identificat. Vegeu M. Aguiar Aguilar, "Notas sobre la astronomía de herencia árabe en Occidente en el siglo IX H./XV J.C.", Dynamis, 21 (2001), 257-267; M. Aguiar Aguilar i J. A. González Marrero, "El tratado astronómico del sexagenarium: una aportación mudéjar valenciana a la historia de la ciencia", Sharq al-Andalus, 13 (1996), 183-202; dels mateixos autors, "Los capítulos del tratado del Sexagenarium (siglo XV) relativos a problemas de agrimensura y la reintroducción en Europa del cuadrante de senos", dins C. Álvarez de Morales (ed.), Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus. Textos y Estudios, vol. 6, Granada, CSIC, 2001, pp. 259-276; i "Un tratado latino sobre los usos del cuadrante de senos: edición de los cánones del tratado de Christianus de Prolianus conservado en el ms. lat. n.º 10263 de la Biblioteca nacional de Francia", Faventia , 27(1) (2005), 113-123. M. Aguiar Aguilar i J. A. González Marrero han editat també el primer text de Joan de Bònia, a Un texto valenciano del siglo XV: el tratado astronómico del Sexagenarium. Comentario, edición diplomática y traducción de la versión valenciana y de su traducción latina inacabada, Onda, Ajuntament d'Onda, 2003.

224 [inventari del mestre de cases Pere Marc, 1440:] J. Hernando i Delgado, "Processos inquisitorials per crim d'heretgia i una apel·lació per maltractament i parcialitat per part de l'inquisidor (1440): documents dels protocols notarials", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 23, (2005), 75-139, torna a publicar l'inventari de Pere Marc, mestre de cases i nigromàntic (1440), que no ha pogut localitzar, a partir de l'edició d'A. Balaguer, però en desconeix l'anàlisi publicada a les pp. 224-227 del nostre llibre. També publica i comenta important documentació complementària d'aquest procés inquisitorial.

269-274 [cartografia:] G. Llompart i Moragues, "Brújulas y cartas náuticas de naves y navegantes: puerto de Mallorca, siglos XIV-XVI", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 23, (2005), 7-73, aporta un important conjunt de documentació sobre la difusió de les cartes nàutiques des de la primera meitat del segle XIV i una notícia sobre un Llibre de compàs (1412), en els ambients mariners de Mallorca. Ha estat publicada la tesi de R. J. Pujades i Bataller, Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans-Institut Cartogràfic de Catalunya-Institut Europeu de la Mediterrània, 2007 (llibre + DVD amb reproducció digital de les realitzacions catalanes, amb l'única excepció de la conservada a Istanbul).

279 [Lapidari del "bisbe de Rode":] El lapidari que ocupava 12 folis del ms. miscel·lani de Saragossa actualment en localització desconeguda (vegeu S.O.S. MSS. núm. 20) és l'únic testimoni que tenim de l'existència d'una traducció catalana del De lapidibus (o Liber lapidum) de Marbode de Rennes. Així ha estat assenyalat per R. Halleux i J. Schamp, Les lapidaires grecs, Paris, Les Belles Lettres, 1985, p. 214, i per Mª. E. Herrera, "Las traducciones del 'Liber lapidum' de Marbodo de Rennes", Iacobus, 19-20 (2005), 47-57, i Eadem (ed.), Marbodus Redonensis, Liber lapidum / Lapidario, París, Les Belles Lettres, 2006, p. xviii. Agraeixo a Sebastià Giralt que m'ho hagi fet notar.

289 [Pal·ladi de vers 1475 i Memòria... de les llaurons... :] Th. M. Capuano, "Una nueva versión catalana del Opus agriculturae de Paladio", Romance Philology, 59 (2006), 231-239, proposa datar l'original d'aquest Pal·ladi en el segle XIV i considerar-lo una de les fonts de Ferrer Saiol (el qual, tanmateix, hi és considerat erròniament autor de la traducció aragonesa, quan, en realitat, copià el pròleg de l'original català, i, penso que també erròniament, també hi és considerat autor dels textos anònims que acompanyen les traduccions catalana i aragonesa als mss. supervivents). J. Gwara (U.S. Naval Academy) està treballant en l'edició d'aquests textos.

289-290 [Pal·ladi de finals del segle XV:] Th. M. Capuano (Truman State University) està treballant en l'edició del Pal·ladi probablement valencià de finals del segle XV.

290, 292-293 i 102-103 [De re rustica, miscel·lània d'agricultura:] Aquesta miscel·lània, que conté principalment el tercer Pal·ladi arromançat, el tractat de Jofre de Francònia i l'obra dietològica d'Avenzoar, està essent editada per Maria Antònia Martí Escayol (Universitat Autònoma de Barcelona).

291-292 [Compendi d'agricultura atribuït a Ibn Wafid:] J. R. Guzmán Álvarez, "El compendio de agricultura atribuido a Ibn Wafid / al-Nahrawi: nuevas perspectivas sobre su autoría", Anaquel de Estudios Árabes, 16 (2005), 83-124, reexposa minuciosament els dubtes existents sobre l'autoria real d'aquest text, sense poder arribar a cap conclusió. Una confusió heretada li fa desconèixer l'existència de la traducció catalana (p. 93).

294 [Miquel Agustí, L. dels secrets d'agricultura:] Publicat un nou facsímil de l'edició de 1617, amb una introducció de X. Luna i Batlle (pp. xi-xxxi): M. Agustí, Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril, Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008.

294-295 [L. de sant Soví i L. de totes maneres de potatges de menjar:] Publicada una edició amb la grafia regularitzada i modernitzada a cura de J. Santanach (ed.), Llibre de Sent Soví, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino, 4), 2007.

304-306 [Francesc Santcliment, Summa de l'art d'aritmètica:] Nova edició facsímil a cura de J. Escobedo (ed.), Un incunable científic català: la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008. Vegeu-ne una presentació a: J. Escobedo, Un incunable científic emblemàtic: la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment (Tresors de la Biblioteca de Catalunya).


20-06-2008
Lluís Cifuentes

 


Citeu-ho així: Lluís Cifuentes, "2n Suplement a La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona-Palma, 2006)", dins Sciència.cat <http://www.sciencia.cat/suplements.htm>, 2007 (consultat: *data de la consulta*).